(Bloc) Serveis socials: realment ens ajuden?

servicios socialesTinc àmplia experiència en els serveis socials diversos que la societat catalana i espanyola ens ofereix. Tinc experiència com a usuària i també com a treballadora social, atès que vaig estar un temps exercint com a tal (aquest temps no ho vaig portar molt bé, vaig acabar agafant la baixa).

Escrit per: Lidia Fuentes

Des del costat de treballadora social, vaig poder veure que hi havia clares preferències a l'hora d'ajudar a certs col·lectius i no a uns altres, malgrat estar en situacions igual de precàries. També vaig poder veure que, si com a treballador social et queia en gràcia algú o no, aquest algú podia aconseguir més ajudes o menys, deixant clarament de costat l'objectivitat a l'hora de donar ajudes econòmiques o socials als diferents usuaris.

 

Des del costat d'usuària de serveis socials, he demanat ajudes econòmiques i sociolaborals estant sola i també estant en família i amb el meu fill. En cap cas em van oferir més ajudes que “tiquets” quinzenals per a menjar, malgrat estar en situacions en les quals m'estava endeutant, estava sola, no m'era fàcil trobar treball per la meva situació personal i no tenia a ningú que em pogués ajudar.

 

Sé que no tot en la vida són els diners, però que arribessin a dir-me, a mi i al pare del meu fill, que no ens podien ajudar perquè no “donàvem el perfil” de persona necessitada, significant això que érem espanyols, joves i mitjanament intel·ligents, era quelcom que sobrepassava les nostres expectatives en aquell moment. Portàvem mesos passant penúries, atès que solament treballava jo i mitja jornada, i havíem d'alimentar la boca del meu fill, la del pare del meu fill, i la meva, a mes de pagar lloguer i rebuts.

 

Ara porto dos anys assistint els dissabtes a un servei social de mediació interfamiliar, en la qual tinc dues hores per veure al meu fill. Vaig allí perquè la meva exparella i pare del meu fill no deixa que vegi al meu fill fora d'aquests serveis, segons ell pel meu “estat mental”, i no pas perquè cada vegada que hem quedat tot sols per veure al meu fill em menyspreava davant del meu fill, com a mare i com a persona en general.

 

En aquest servei, que en teoria t'ajuda, fan informes trimestrals que envien al jutjat que porta el cas familiar en qüestió. Fa poc que vaig veure els últims informes, i m'he quedat molt sorpresa, i això que ja poques coses em sorprenen dels serveis socials. Segons aquests informes, la meva exparella i jo ens portem bé, i es permet una comunicació “normal” entre el meu fill i jo. Des d'un primer moment en aquest servei, he estat explicant personalment i a través d'e-mails, amb proves, que el meu ex i jo no ens entenem i que segueix parlant-me molt malament, però que per desgràcia hem de parlar per assumptes del meu fill.

 

Sorprenent però cert: els serveis fan cas omís de la realitat, i fins i tot semblen valorar molt més a qui té diners i mitjans, que en aquest cas és la meva exparella. Com que tinc un trastorn diagnosticat, utilitzen a més a més aquest per justificar qualsevol tipus de retard en el desenvolupament de la relació que hi ha entre el meu fill i jo, allargant el procés mesos i mesos i fent que el meu fill i jo triguem massa a poder veure'ns el temps que hauríem de poder veure'ns.

 

Ni les meves teràpies ni les meves medicacions ni el meu treball i parella estables poden fer canviar d'opinió a aquests serveis que ara utilitzo, si no tinc diners. A més a més, veig frustrades les meves necessitats com a mare, en veure que el meu fill està sofrint al no poder estar més amb mi, sentint cada dia que m'ho demana i es pregunta el perquè això és així. Em frustra també que l’estic veient créixer i li està faltant un clima tranquil d'amor i educació, on no tot sigui basat en allò material. Estic veient tot això, i em dol en el més profund de la meva ànima.

 

L’últim dia que vaig assistir a aquest servei de mediació, vaig entendre per què estan escrivint en aquests informes que “el pare del meu fill i jo ens portem bé i puc parlar amb el meu fill i del meu fill de manera adequada”. Em van proposar deixar el servei, al·legant que tot ha millorat i que ja no necessitem aquest servei. En resum, que després d'anys ja estan cansats del nostre cas, i com han de “donar l'alta” el cas dient que encara es necessita mediació?

 

Hi ha denúncies de fa menys de 15 dies, la meva exparella s'ha canviat de casa amb el meu fill i encara no sé on ni amb qui viu. Tinc converses molt vexatòries de la meva exparella de fa dos dies només. Guardo totes aquestes proves per als judicis que vindran, almenys tinc aquesta tranquil·litat. Però vull fer públic tot el que he viscut i segueixo vivint amb serveis socials que en teoria “ajuden per igual a aquell qui té mitjans que al qui no els té”.

 

Si no heu viscut les coses que he viscut jo pot ser que tingueu dubtes sobre si els serveis socials són objectius a l'hora “d’ajudar” als usuaris, però jo crec que els serveis socials en aquest país són una extensió de la política i la llei espanyola: una farsa on surten guanyant els que més tenen, no els que més ho mereixen o necessiten.

Comparteix amb nosaltres

Fundació Joia

logo fundacio joia

Dades contacte

Joia Magazine
Avinguda Josep Tarradellas, 19-21
08029 Barcelona
T. 93 452 04 67
Per a qualsevol dubte o suggeriment: comunicacio@fundaciojoia.org

Avís Legal i Política de Privacitat

Segueix-nos a les xarxes socials

Subscriure novetats

FILTRE ANTI-SPAM suma 3+1
Nom
Mail