(Bloc) El nostre dia: acceptant les diferències

personasNo estic molt a favor de que hi hagi un dia de “x” o “z”, perquè penso que perpetuem “l’autodiferenciació”. No obstant això, vivint i veient com es margina, denigra i maltracta, a dia d'avui, a les persones amb algun tipus de discapacitat, sento que encara queda molt per a l'acceptació i el respecte d'aquestes persones, fent-se necessari recalcar la seva existència i mostrant el que són, perquè se'ls pugui entendre millor.

Escrit per: Lidia Fuentes

Per una banda hi ha les discapacitats físiques, que quan es viuen des de la infància o el mateix naixement, són compensables, encara que no vull dir amb això que sigui fàcil fer-ho. Això sol requerir molta tenacitat, motivació i força personal per reposar-se en moments de desesperança.

 

Altres discapacitats físiques, per la seva banda, adquirides o desenvolupades quan una persona ja ha crescut o és adulta són més difícils d'assumir i tractar. La persona ha d'adaptar-se a aquesta nova situació, canviar els seus hàbits, i probablement a conseqüència d'això el seu entorn socio-laboral. El duel que es viu, en haver d’“acomiadar-se” d'una vida passada amb uns atributs físics més “adaptats” al que la vida ens proposa, pot suposar un menyspreu en el nostre estat d’ànim, que, si es perllonga, pot generar un estat depressiu permanent que hauria de tractar-se.

 

En tercer lloc estan les discapacitats psicològiques. Són les que tracten sobre elements cognitius com la intel·ligència, la memòria, el raonament, i fins i tot l'emotivitat (o intel·ligència emocional). Aquestes són molt variades, i poden ser derivades d'un trastorn psiquiàtric, ser generades per un traumatisme, o bé ser adquirides des del naixement. Segons el moment en què es donin, estarem millor preparades, o no, per assumir aquesta realitat, tractar-la i/o millorar-la.

 

Finalment, es troben les discapacitats psiquiàtriques. Per descriure-les no n'hi ha prou amb pensar en persones que no aconsegueixen adaptar-se bé a ambients socials i laborals. De vegades, si aconsegueixen adaptar-se bé, en algun àmbit social, o laboral, arribant fins i tot a destacar en algun d'ells.

 

A més, de vegades, és molt difícil percebre si una persona presenta una discapacitat psiquiàtrica, perquè la idea generalitzada que seran persones que no es cuidin molt físicament, que presentin “tics” o quequegin, per exemple, acostuma a no ser així. En resum, que se'ls notés en alguna cosa externa, que presenten una discapacitat. A mi aquest punt m'ha generat grans conflictes personals, familiars i fins i tot amb mi mateixa. He arribat a dubtar de qui era, de com em veuen, i què haig de fer en la meva vida.

 

Crec que, per tot el descrit anteriorment, als qui més visibilitat se'ls ha de donar en un dia com aquest, el “Dia Mundial de les Persones amb Discapacitat”, és a aquelles persones que se senten ningunejades, que no encaixen en els clixés de la discapacitat, i que, per tant, són tractades amb menys vehemència que aquelles als qui se'ls “nota” més.

 

A mi m'han titllat de “vaga” quan no podia treballar perquè havia tingut crisis personals que no aconseguia canalitzar adequadament, al no saber encara què era el que em passava i al no tenir suport social. M'han ratllat de “falsa i manipuladora” en dir que la meva exparella no em tractava bé, perquè tenia poques persones del meu costat a causa de la meva dificultat per fer amics i per expressar el que sentia. La meva intel·ligència i el coratge que vaig demostrar en el procés de la meva separació semblaven no concordar amb una persona suposadament menys “hàbil” per a la vida. També m'han titllat de maldestre i “pasota” quan em perdia intentant arribar a algun lloc al que ja havia anat alguna vegada, o quan em costava aprendre a saltar el “poltre” en classe de gimnàstica. Aquests són solament alguns exemples, de les coses que la gent m'ha arribat a dir, abans de saber que tènia un “trastorn” de salut mental, i fins i tot quan ja sabien que el tenia.

 

Vull demanar que S’AVALUI, TRACTI I RESPECTI de la mateixa forma a una persona, amb o sense discapacitat, i a les persones amb QUALSEVOL TIPUS DE DISCAPACITAT, A TOTES PER IGUAL.

Comparteix amb nosaltres

Fundació Joia

logo fundacio joia

Dades contacte

Joia Magazine
Avinguda Josep Tarradellas, 19-21
08029 Barcelona
T. 93 452 04 67
Per a qualsevol dubte o suggeriment: comunicacio@fundaciojoia.org

Avís Legal i Política de Privacitat

Segueix-nos a les xarxes socials

Subscriure novetats

FILTRE ANTI-SPAM suma 3+1
Nom
Mail