Reportatges


Viure al carrer quan tens un trastorn de salut mental

sensellar 1A Catalunya, un mínim de 1.301 persones dormen al carrer cada dia: així ho indica el recompte de persones sense llar que va realitzar la Fundació Arrels a quatre ciutats catalanes durant les nits del 17 i 18 de maig de 2017. La manca de recursos bàsics debilita a les persones que no poden accedir a un habitatge i agreuja la seva salut mental.

Els mites en salut mental: tòpics maliciosos

topicsmentals1Escoltar que les persones amb trastorn mental són violentes o que els trastorns són poc freqüents són només algunes de les afirmacions que es fan, sovint, fruit del desconeixement. Això contribueix a l’aparició d’estereotips que desemboquen en discriminacions. Desmuntem quatre dels mites més freqüents sobre la salut mental, segons l’associació de lluita contra l’estigma Obertament.

L'excepció: ser dona i directiva al Tercer Sector Social

donesdirectivesEl 8 de març se celebra el Dia Mundial de la Dona i el Tercer Sector és un clar exemple de l’alt percentatge de dones que hi treballen (72%). Segons l’Anuari de l’Ocupació del Tercer Sector Social de Catalunya 2016, la presència de dones es redueix a mesura que augmenta la responsabilitat. Us presentem a diferents dones del Tercer Sector Social que han pogut arribar a càrrecs directius.

El zoom de la salut mental sensibilitza als mitjans

lupaLa relació entre salut mental i violència és un fet molt comú en els mitjans de comunicació. Així ho demostra l’informe de l’Observatori de Mitjans i Salut Mental 2015, impulsat per Obertament i el Grup de Periodistes Ramon Barnils: en el 49% dels casos, la manera més comuna en què apareix reflectida la salut mental als diaris és vinculant-la a esdeveniments violents.

Emprendre per fer créixer l'economia social

Emprendre 1Crear una empresa d’economia social és una opció d’emprenedoria en auge que actualment compta amb suport per part de diferents plataformes creades per impulsar aquesta classe d’empreses. Només a Barcelona hi ha 4.718 iniciatives d’aquest tipus que representen el 8% de l’ocupació a la ciutat.

Passar del "no ho pots fer" al "puc fer-ho"

pucferho1Segons l’últim estudi publicat per Obertament, més del 40 % de les persones amb trastorns de salut mental afirmen haver estat tractades de forma injusta, en alguna ocasió, almenys en un servei de la xarxa de salut mental. Bon exemple d’això són la Isabel, el Toni i la Leyre, persones que s’han sentit jutjades i sense suport per part d’algunes professionals, perquè aquestes creien que no podrien aconseguir l’objectiu que s’havien proposat.

Radiografia de l’assetjament escolar

assetjamentPodríem viure amb tranquil·litat si constantment sentíssim que estem amenaçades de mort? Aquesta sensació és equiparable a la que viuen cada dia el 9% dels nois i noies catalans entre 12 i 16 anys a les seves escoles i instituts. Aquest patiment psicològic, conseqüència de l’assetjament constant que pateixen per part de companys i companyes, és tan gran que pot arribar a desencadenar trastorns de salut mental.

Suïcidi adolescent: de silenci mediàtic a #TrendingTopic

suicidi1Les xarxes socials i Internet han aconseguit que les persones joves parlin de suïcidi, bullying i assetjament, però el sector sanitari discrepa en el contingut del discurs, perquè creu que es dona més importància a l’entreteniment i a l’exageració que no pas al reflex real de la situació. Tot i així, consideren beneficiós tenir dispositius nous i plataformes atractives, a través de les quals s’han implicat nous àmbits com el cultural i el tecnològic, per posar sobre la taula de les persones adolescents un debat fins fa poc silenciat.

L'assignatura pendent de les aules

materialescolarTractar la salut mental a les aules és un tema pendent davant l’augment de la discriminació i l’estigma en l’alumnat. La falta de coneixement del diagnòstic, d’eines adequades i de professorat especialitzat són els motius pels quals els alumnes i les alumnes amb trastorns de salut mental continuen sense rebre un tracte adequat als centres educatius.

La RSE com a eina de diàleg i co-creació

cocreacioLa Responsabilitat Social Empresarial (RSE) és cada vegada més present en les empreses com a eina per posar-se en valor davant la societat. N’hi ha d’altres, però, que també la utilitzen com a via per dialogar i co-crear amb els seus grups d’interès social i donar així un valor afegit a les seves accions responsables.

La batalla de l’economia social: conquerir els plans docents d’escoles i universitats

docentsAconseguir un planter de persones emprenedores socials, que vulguin dedicar la seva carrera professional a crear projectes d’impacte social i implicar-se en ells, no és una tasca fàcil si no s’introdueix aquesta alternativa de negoci des de la infància. El sector educatiu creu que la formació pot ajudar a apropar l’atractiu de l’economia social als nois i les noies que en un futur poden arribar a ser líders empresarials i agents del canvi socioeconòmic.

Comparteix amb nosaltres

Fundació Joia

logo fundacio joia

Dades contacte

Joia Magazine
Avinguda Josep Tarradellas, 19-21
08029 Barcelona
T. 93 452 04 67
Per a qualsevol dubte o suggeriment: comunicacio@fundaciojoia.org

Avís Legal i Política de Privacitat

Segueix-nos a les xarxes socials

Subscriure novetats

FILTRE ANTI-SPAM suma 3+1
Nom
Mail