Horitzó ASFAM i Obertament convoquen una formació antiestigma dirigida a professionals dels mitjans de comunicació. A través de 4 jornades es treballarà per desmuntar els prejudicis i estigma al voltant de la salut mental. La primera sessió serà el proper 12 de febrer a Berga i Manresa. Les inscripcions es tanquen el 18 de gener.
El proper dijous 17 de gener Obertament presenta el llibre 'Estigma: històries de vida contra l'estigma en salut mental', una obra col·lectiva que recull diferents relats publicats als blogs d’Obertament. La presentació tindrà lloc a les 19h a la llibreria Alibri de Barcelona.
L'Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva celebra el proper 28 de gener la seva Jornada Anual, on es fa balanç de l'any anterior i es presenten les línies estratègiques per l'any següent, al Born Centre de Cultura i Memòria. L'acte tindrà lloc a partir de les 9:30h.
La Fundació Althaia i les Facultats de Medicina i Ciències de la Salut i del Benestar de la UVic-UCC van presentar el passat 8 de gener la primera Càtedra de Salut Mental de Catalunya a la sala d'actes de la Fundació Althaia.
La Llei d'Integració Social de la persona amb Minusvalidesa (LISMI) contempla que les empreses i les organitzacions amb una plantilla igual o superior a les 50 persones han de reservar un 2% de la plantilla a llocs de treball destinats a persones amb discapacitat. Crear polítiques i mesures d’inclusió dins les organitzacions és un dels motors de la Responsabilitat Social Corporativa (RSE).
Les últimes dades de contractació a Catalunya indiquen que, en comparació amb els anys de la crisi, l’ocupació en el mercat laboral ordinari puja, però lentament. La població jove en edat de treballar és un dels col·lectius que es troba en una posició més difícil a l’hora de trobar feina. Si a més hi sumem una discapacitat, la situació és més complicada. Segons les darreres publicacions de l’Observatori del Treball, només un 0,46% del total de contractacions anuals correspon a persones amb discapacitat. Els col·lectius i les entitats representants de les diferents discapacitats continuen treballant per fer-hi front.
Pot sobtar-nos anar a una visita mèdica al CAP i sortir-ne amb una prescripció on no hi ha apuntat cap medicament, i on en canvi ens han receptat el taller de ioga al centre cívic, un club de lectura o el servei de recerca de feina d’una entitat del barri. Aquest és l’objectiu dels centres de salut a Catalunya per a les persones que transmeten a la consulta malestar psicològic. Amb la ja coneguda Prescripció Social, l’Atenció Primària vol millorar el benestar de les persones vinculant-les més a la comunitat, i aconseguir així baixar el consum de psicofàrmacs.
En Roger de Gràcia (Barcelona, 1975) és un d’aquells periodistes de qui tenim oportunitat de conèixer-ne diverses cares gràcies a la diversitat de programes en els quals participa. Ara presenta Estat de Gràcia a Catalunya Ràdio, però l’hem vist de Mindundi al Polònia, parlant de llengua catalana al Caçador de paraules o provant diversos formats d’entrevistes a No serà fàcil i El sopar. S’etiqueta com a nerviós perquè diu que mai s’ha pogut estar quiet, com hem pogut comprovar durant la seva carrera professional.
Marc Ribas (Girona, 1976) es descriu com una persona enèrgica, i som testimonis d’aquesta gran energia en els programes Cuines i Joc de cartes de TV3, on el veiem encarar la cuina des d’àmbits diferents: darrere els fogons i com a jurat de cuina. Ens confessa que la tensió de la restauració l’enganxa, però que cal acostumar-se a aquesta pressió, perquè no és apta per a tothom.
Melani Olivares (Badalona, 1973) ha tornat als menjadors de les cases catalanes aquest hivern amb Benvinguts a la família i, encara que ja té dates per començar a rodar la segona temporada, ara està preparant l’obra de teatre Juntos a Madrid, on la família torna a ser la protagonista. La clau per controlar l’estrès i l’ansietat que li pot provocar el fet de combinar tants projectes personals i laborals alhora diu que és l’exercici i "prendre consciència de mi mateixa, dels meus i de l’espai".
Cinc minuts pot ser un temps molt curt si estàs gaudint d’aquesta estoneta, o ser una pausa eterna mentre esperes que passi alguna cosa important; en tot cas, és un temps que pot ser molt valuós i profitós si sabem utilitzar-lo al nostre favor, i això és el que ens vol ensenyar el llibre ¿Y si cinco minutos pudieran cambiar su día?, de l’editorial Elfos.
Aquesta és una història “quasi divertida”: parlar del patiment psicològic en clau d’humor és un tema complicat, i potser aquesta pel·lícula es queda a mig camí. El protagonista és en Craig, un adolescent que es veu superat per les circumstàncies del seu dia a dia i que, quan veu que sovint té idees suïcides, s’apropa a l’hospital a demanar suport.
Hi havia una vegada un psicoterapeuta que va voler trobar la segona moralitat a 15 contes clàssics. Aquesta persona era Jorge Bucay i el seu extens anàlisi el va voler plasmar al llibre ‘Cuentos clásicos para conocerte mejor’ de l’editorial Espasa.
De l’especialització de rols entre homes i dones hem passat a un nou equilibri familiar basat en la igualtat de gènere, on els dos membres de la parella combinen treball productiu i de cura. Aquest equilibri ve marcat per la revolució del paper de les dones amb la seva massiva incorporació al mercat laboral, tot i que la transformació dels rols masculins no ha canviat al mateix ritme i els homes no s’han incorporat en igual mesura al treball de cura. Aquestes transformacions, juntament amb altres canvis com l’envelliment o la disminució de la natalitat, no han anat acompanyats de la necessària adaptació del nostre Estat del benestar.
Fa poc més d’un mes hem celebrat el Dia Mundial de la Salut Mental, un dia que nosaltres sempre marquem per celebrar i reflexionar. Enguany hem volgut centrar aquesta reflexió en el paper que com a organitzacions juguem vers la salut mental, i que està present sempre a les nostres vides. La realitat és que diàriament vivim situacions que ens poden crear malestar emocional (per motius personals o laborals) o, tot el contrari, que ens poden generar una bona salut mental perquè hem après a gestionar les nostres emocions de forma òptima (a casa i a la feina).
Virginia Woolf va ser una de les grans escriptores del segle passat. El seu llegat no és només literari, sinó també social: va ser una de les inspiradores del moviment feminista. Però la seva vida no va ser fàcil. Els traumes infantils i la complexitat de les relacions familiars van provocar el seu malestar emocional, que la va portar fins al suïcidi.
Joia Magazine
Avinguda Josep Tarradellas, 19-21
08029 Barcelona
T. 93 452 04 67
Per a qualsevol dubte o suggeriment: comunicacio@fundaciojoia.org
