Des de l’inici de la pandèmia i fins ara —i podem predir que passarà el mateix en el futur pròxim que vindrà—, la salut mental de la població no ha parat de patir.
L’actriu californiana, icona cinematogràfica durant els anys noranta, ha estat més de quinze anys a l’ombra per una depressió. Però ara ha tornat a les pantalles amb la sèrie Stranger Things de Netflix, renovada i amb ganes de trencar tabús sobre els trastorns mentals, el feminisme i la fama.
En un món en el qual prevalen les conductes addictives amb i sense substàncies, l’ús abusiu de pantalles s’ha transformat en un desafiament per a la psicoteràpia. Està clar que, si traiem el cap a les noves formes en què processem informació i interactuem mitjançant la tecnologia, alguna cosa està passant, i no és sempre una cosa bona. Ja és possible detectar importants diferències culturals en l’ús d’Internet, sobretot entre les persones més joves.
La gestió dels problemes de salut mental sempre ha estat un exemple de dinamisme. Les organitzacions que ens dediquem a la gestió de serveis de salut mental i addiccions som un exemple de com ens adaptem a les necessitats de la comunitat en l’evolució del temps.
Segons la Unió Vegetariana Internacional, hi ha més de 600 milions de vegetarians i vegetarianes al món. Només als Estats Units hi ha hagut un increment del 500% des de 2014, i d’aquest percentatge un gran nombre és gent vegana, és a dir, gent que ha decidit no tan sols no consumir carn de cap mena, sinó tampoc ous ni lactis, ni utilitzar objectes fabricats amb cuir o pells.
Quan anys enrere, fins la segona meitat del segle XX, ens referíem a la salut de les dones gairebé sempre era sobre problemes de ginecologia i obstetrícia. Tot i que la medicina va avançar, les diferències entre dones i homes i la seva importància van trigar a ser detectades.
J. K. Rowling, autora d’una de les sagues literàries més famoses dels darrers anys, ha parlat públicament sobre la seva lluita contra la depressió. En més d’una ocasió ha explicat que l’escriptura va ser una de les eines que va fer servir per afrontar el trastorn. De fet, als llibres de l’aprenent de bruixot més famós de tots els temps hi trobem la petjada subtil d’aquest procés de superació.
Enguany les Nacions Unides han decidit que el Dia Internacional de la Discapacitat celebri la seva cita centrant-se en l’apoderament de les persones amb discapacitat, per a un desenvolupament inclusiu, equitatiu i sostenible, i es vinculi com una qüestió transversal per a la consecució dels 17 Objectius per al Desenvolupament Sostenible (ODS).
Detectar quin és el malestar psicològic, ja sigui personal o laboral, que està afectant el lloc de feina és l’objectiu principal que es marca el servei Bitàcola, un servei de coaching social gestionat per Fundació Joia que vol ajudar la persona a apoderar-se i tenir recursos propis per prevenir situacions de malestar i alhora potenciar les seves competències laborals.
Aquest número de la revista Joia que us presentem és molt especial per a nosaltres, ja que hi coincideixen dues fites importants: hem aconseguit arribar al número 30 i, a més, el dediquem en gran part a parlar de les dones i el feminisme.
La gestió i la recuperació d’habilitats socials i laborals és l’objectiu del servei de Rehabilitació de Joves de Fundació Joia, que el passat mes de setembre va obrir un nou punt d’atenció al districte de Sant Martí. Amb aquest ja són tres els districtes on dona aquest servei: també és present a Sants-Montjuïc i a Gràcia, on durant el 2018 van atendre 268 joves i les seves famílies.
Benvinguts i benvingudes. L'espectacle és a punt de començar! Teatre, música, dansa, circ i salut mental. Això és l’Altre Festival! El primer festival d’arts escèniques i salut mental, amb espectacles que donen visibilitat a les propostes artístiques creades o protagonitzades per persones amb problemàtica derivada de la salut mental i a les obres que reflexionen sobre la salut mental.
Joia Magazine
c/ Bac de Roda, 149
08018 Barcelona
T. 93 834 49 40
Per a qualsevol dubte o suggeriment: comunicacio@fundaciojoia.org
