La reforma horària: una qüestió de desigualtat i salut

fabianmohedano

Fabián Mohedano

 

Treballòleg i impulsor de la Iniciativa per a la Reforma Horària

 

A ningú se li escapa que els horaris i l'ús del temps són una font de desigualtat no només de gènere, com s’ha anat apuntat al llarg de les darreres dues dècades de recerca, sinó també de desigualtat social.


En aquest context de crisi en el qual vivim immersos, també és cert que la precarietat laboral no és de gran ajuda per consolidar el que es reclama amb la Reforma Horària. Per això cal posar sentit d’estat a una proposta que per si mateix ja neix del sentit comú. Davant la manca de capacitat legislativa en l’àmbit del treball a Catalunya, hem de confiar en els agents socials i en la innovació de les organitzacions per formular propostes que ajudin a construir una nova realitat laboral més saludable i més digna.


En els criteris i els elements per a l’ordenació flexible del temps de treball a l’empresa cal introduir la preocupació per la recuperació de les dues hores de desfasament que portem en relació amb el ritme de vida quotidiana de la resta del planeta. Que quedi ben clar que no es pot ni es vol de cap manera obligar ningú a sortir ben esmorzat de casa, a dinar a les 13h i a distanciar l’hora d’anar a dormir sopant a les 20h. Però sí podem aconseguir que per a qui vulgui fer-ho sigui factible. En aquest sentit, les empreses de tota mena són cabdals per impulsar-ho, i d’aquí la rellevància de la negociació col•lectiva.


El benefici de la Reforma Horària sobre la salut pot ser tan gran o més com el que va ser la Llei del Tabac. Una llei, per cert, que tampoc prohibia fumar al menjador de casa i ara moltíssimes persones ho fan des del balcó, principalment per respecte als altres habitants de la llar i fins i tot per a un mateix. Una llei que semblava impossible de concretar, acordar i acomplir i que ha ajudat decididament en poc temps a canviar hàbits de les persones.


La Llei d’Horaris, emmirallant-se en l’esperit transformador de la Llei del Tabac, ha de néixer del consens que sorgeixi a partir del Pacte dels Horaris, i ha de servir per sincronitzar les diferents peces del puzle: treball, ensenyament, comerç i consum, cultura i oci, administració, activisme social i comunitari, transport...


Cal un moment zero perquè ningú s’hi senti amenaçat. Que quedi clar que tampoc hem de renunciar a ser un país d’acollida i de pas. Podem mantenir dos ritmes: el frenètic, obert al món, i el ciutadà, molt més saludable. La confiança és plena en el fet que aviat, per què no el 2016, podrem mirar pel retrovisor uns horaris inèdits, poc humans, fins i tot incívics, producte d’un temps i d’un país. Si l’autarquia del franquisme ens va portar a endarrerir dues hores el nostre ritme de vida, la globalització galopant en la qual estem immersos ja fa uns anys ens ha d’ajudar definitivament a posar-nos a l’hora.

 

 

 

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

Comparteix amb nosaltres

Fundació Joia

logo fundacio joia

Dades contacte

Joia Magazine
c/ Bac de Roda, 149
08018 Barcelona
T. 93 834 49 40
Per a qualsevol dubte o suggeriment: comunicacio@fundaciojoia.org

Avís Legal i Política de Privacitat

Segueix-nos a les xarxes socials

Subscriure novetats

FILTRE ANTI-SPAM suma 3+1
Nom
Mail