Diògenes de Sínope: es busquen persones honestes

diogenes

Tan filòsof com captaire, Diògenes de Sínope s’associa amb la síndrome que porta el seu nom a partir d’una interpretació oposada a la seva conducta. Com a representant de l’escola cínica, rebutjava qualsevol luxe fins al punt de viure als carrers tot just amb unes poques possessions, de les quals també va anar desposseint-se.

 

Escrit per: Mª Josefina Vega

 

S’estima, perquè només comptem amb algunes dades biogràfiques, que Diògenes va néixer a la ciutat de Sínope en el segle V abans de Crist i que va morir a Corint uns noranta anys després, el mateix dia en què ho feia Alexandre el Gran, si ens atenim a la llegenda. Va ser desterrat per haver estat còmplice del seu pare banquer encunyant moneda falsa, si bé la comissió d’aquest fet li va venir revelada en un oracle que li va predir que invalidaria la moneda en curs, la qual cosa revestia una segona lectura: si una certa forma de filosofia era d’intercanvi corrent, el seu destí era despullar-la del seu valor de canvi a través d’un nou discurs.


Sense llar, el filòsof va començar un pelegrinatge per les terres gregues fins que es va assentar a Atenes, on va ser deixeble d’Antístenes, al seu torn antic alumne de Sòcrates. Ja en aquell temps la seva gosadia en el llenguatge i la seva utilització gairebé anàrquica de la llibertat d’expressió li van servir per criticar els poderosos i les institucions, les quals veia com a limitadores de la llibertat humana en la futilitat de les convencions i l’artifici creixent de les formes. En l’extrem del seu rebuig cap a allò superflu se situa la pertinença al i del món, el qual creia comú a tots els homes, raó per la qual és considerat el primer defensor del cosmopolitisme.


Va predicar amb l’exemple procurant-se únicament la satisfacció de les necessitats més bàsiques, dormint al ras, vivint en un tonell, vestint pobrament i endreçant-se poc, perquè qui res no té res no deu. Aquesta aposta per un retorn a la via natural significava un distanciament de qualsevol poder i el troc dels estereotips del savi tancat en les seves teories i del pensador captiu del seu mecenes per un altre en el qual el savi es desprèn de la comoditat perquè sorgeixi el pensament en la seva nuesa. Per aquesta manera desordenada seva d’entendre l’activitat intel•lectual només ens n’han arribat una sèrie de màximes i sentències de boca d’un homònim, Diògenes Laerci, que li dedica un capítol a Vides, opinions i sentències dels filòsofs més il•lustres.


Entre les nombroses anècdotes atribuïdes a Diògenes, potser la més coneguda és aquella en la qual, després de raonar sobre la utilitat d’un llum d’oli, es va passejar pels carrers d’Atenes intentant que la claror li descobrís un home honest, i ni tan sols en ple dia va poder trobar-lo. Aquestes actituds li van reportar fama de boig a causa d’una retòrica agressiva, encara que infal•lible, i de les dures proves que era capaç de suportar amb la finalitat d’endurir cos i ànima per no tenir necessitat de recursos externs a la mera voluntat. No obstant això, molts el van admirar, incloent-hi el conqueridor macedoni Alexandre el Gran, que va anar a saludar-lo i li va prometre qualsevol cosa que li demanés, i al qual el filòsof va respondre, amb la rudesa habitual, que li estava tapant el sol.


Quan li van preguntar què havia obtingut de l’exercici de la filosofia, Diògenes va contestar que el fet d’estar previngut de fortuna, la qual cosa era una altra manera de conjurar l’esclavitud econòmica o mental. Aquest motiu el va conduir en diverses ocasions a disputar amb altres pensadors, especialment amb Plató, l’idealisme del qual es va dedicar a escarnir a força de grans dosi de realitat. L’aparent desvergonyiment del cínic era la manera de transmetre de manera senzilla al poble les veritats per mitjà d’una frase o un acte xocants, pràcticament com si haguessin sortit d’una comèdia que en llevar-li la màscara descobrís el rostre adust de la tragèdia.


Sobre el seu decés s’han fet moltes especulacions; la més estesa és la versió metafòrica del suïcidi, en la qual el filòsof hauria contingut la respiració fins causar el seu propi col•lapse, una explicació que potser no fou més que un intent dels seus seguidors per equiparar-lo a Sòcrates en un final de similar envergadura. Així mateix, li va ser erigida una columna que feia al•lusió al malnom amb el qual ell se sentia identificat i que va acabar designant els cínics, ja que l’arrel grega, kynicos, era l’adjectiu de kyon, ‘gos’. Igual que els cànids, Diògenes va tenir una vida errant, sense amo, amb les mandíbules prestes al lladruc o a la mossegada capaç d’estripar les aparences fins fer sorgir el sentit comú. Potser les seves paraules més recordades són les que va dedicar als seus amics fidels: «Com més conec les persones, més estimo el meu gos».

 

Entrevista al doctor Álvaro Frías-Ibáñez


“Els pacients amb trastorn per acumulació tenen poca o cap consciència del seu trastorn”

 

diogenes2

 

Són la mateixa cosa el trastorn d’acumulació i la síndrome de Diògenes?
No és exactament la mateixa. El trastorn per acumulació és un diagnòstic clínic de creació recent (DSM-V, 2013) que fa referència a les persones amb conductes acumuladores persistents i incapacitadores no explicables per un altre trastorn mental primari, ja sigui depressió crònica, malalties neurodegeneratives com l’Alzheimer, el trastorn per con-trol d’impulsos (compres compulsives) o l’esquizofrènia residual. Per contra, la síndrome de Diògenes és un terme molt estès a nivell popular i periodístic i també en alguns àmbits professionals relacionats amb la salut mental que recull el conjunt de conductes que caracteritzen l’acumulació, com per exemple la dificultat per desprendre’s d’objectes, la tendència a recollir objectes aparentment inservibles, etc., independentment de la causa. Actualment, quan veiem un pacient acumulador a causa, per exemple, d’una depressió crònica, és preferible utilitzar el terme sín-drome d’acumulació compulsiva abans que síndrome de Diògenes. Aquests dos termes vénen a dir el mateix, però el primer és més admissible des de l’aproximació nosològica actual.


Quins són els motius més habituals pels quals es desenvolupa aquesta alteració?
No hi ha factors universals que la causin. En salut mental, en general, sempre parlem de factors de risc que augmen-ten la probabilitat que un problema psicopatològic aparegui. Dit això, sí s’han trobat diferents factors biològics i psicològics de risc, encara que una part dels estudis realitzats recullen dades de manera retrospectiva, motiu pel qual de vegades no es pot assegurar si aquests factors són causa o conseqüència del trastorn. Entre els factors biològics se sospita d’un important component genètic i predomini del gènere femení. Entre els factors psicològics, es pensa que hi ha certs trets de personalitat que hi predisposen i, en general, dèficits en habilitats socials o ansietat social des de la infància.


Té més prevalença en països desenvolupats que en països en vies de desenvolupament?
En principi, les diferències epidemiològiques no guarden relació amb aquesta variable. Es veuen diferències entre països en general, però se sospita que els criteris diagnòstics influeixen en això, ja que fins fa poc no es disposava de criteris diagnòstics operativitzats i uniformes. Dit això, hi ha una notable evidència empírica per assegurar que el trastorn per acumulació no té relació amb la carestia o l’excés de recursos materials o econòmics dins d’un mateix país. Els estudis indiquen que els pacients amb trastorn per acumulació posseeixen menys poder adquisitiu, però això és més aviat una conseqüència que una causa del trastorn, ja que aquest trastorn tendeix a generar-li dificultats d’adaptació vital (incloent la desocupació) i de relació amb iguals.

 

diogenes3


Els afectats són conscients en algun moment del seu trastorn? Són capaços de demanar ajuda?
En general, els pacients amb trastorn per acumulació tenen poca o cap consciència de malaltia al llarg de la seva evolució. És a dir, no consideren que les seves conductes siguin realment un problema, encara que sí són consci-ents que socialment són reprovables, motiu en part pel qual no fan partícip l’entorn d’aquest estil de vida. En altres ocasions hi ha una certa o una moderada consciència de malaltia però hi ha molta resistència al canvi, la qual cosa fa que minimitzin molt els seus problemes. Sigui per un o altre motiu, no demanen activament ajuda excepte en ca-sos molt ­puntuals. Generalment, acudeixen al servei de salut mental pressionats per algun familiar, si és que encara mantenen contacte amb ells, o a través de serveis socials prèvia denúncia per part de veïns o similars.


Com es recomana actuar davant un cas de síndrome de Diògenes?
Des del punt de vista de la intervenció, convé considerar quins són els objectius d’actuació prioritaris i a curt termini. Si parlem d’una casa amb una alta insalubritat i un alt risc d’incendi, evidentment serà preceptiu reduir aquest risc en primer terme. En aquest cas, la intervenció de serveis socials serà urgent. Si és possible, amb el consentiment de la persona; si no, sota ordre judicial i una potencial intervenció policial. D’altra banda, en el cas que aquests riscos siguin moderats, és preferible enfocar la intervenció des d’un punt de vista psicològic, treballant la motivació per al canvi i la consciència de malaltia i proposant molt a poc a poc exercicis perquè el pacient es vagi desprenent d’objectes. Amb tot això, el pronòstic a llarg termini sol tendir a la cronicitat i en moltes ocasions abandonen el tractament. La clau per a una millora relativa a llarg ­termini és que la persona augmenti la seva conscièn­cia sobre el trastorn i ajudar-la a fomentar un estil de vida alternatiu a l’acumulació en el qual el contacte social s’incrementi gradualment.

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

Comparteix amb nosaltres

Fundació Joia

logo fundacio joia

Dades contacte

Joia Magazine
c/ Bac de Roda, 149
08018 Barcelona
T. 93 834 49 40
Per a qualsevol dubte o suggeriment: comunicacio@fundaciojoia.org

Avís Legal i Política de Privacitat

Segueix-nos a les xarxes socials

Subscriure novetats

FILTRE ANTI-SPAM suma 3+1
Nom
Mail