Infants: el producte televisiu de moda

lavozkids

El primer que hauríem d’acordar és que una cosa és un programa «amb» nens i nenes i una altra cosa és un programa «per a» nens i nenes; i el segon és que, quan arribem a la instància junior, kids, etc., el format ja està esgotat i es tracta de rematar-lo.

 

Escrit per: Raquel Ferrari, psicoanalista.

rferrari.wordpress.com


Florence Thomas, psicòloga social, ha realitzat una crítica a propòsit del programa La Voz Kids (versió colombiana), que considera «una monstruositat comercial que busca rendibilitzar la manipulació i incentivar el sentit de competència dels nens i les nenes, convertint-los en adults precoços. La forma com el programa els exposa propicia la discriminació, especialment en les xarxes socials», diu sense pèls a la llengua.


Però, com de greu pot ser, per a aquests nens i nenes, plantar-se enfront de suposats posseïdors d’un saber o un art, com cantar o cuinar, per ser jutjats davant milions de persones, a canvi de cinc minuts de glòria i un xec d’agraïment pels serveis prestats? Doncs pot ser molt greu o només una anècdota, depenent, com sempre, de la història (o histèria?) personal i familiar.


Jugar, aprendre, competir i perdre no té res de dolent, però fer-ho en un context d’exposició mediàtica i en horaris no aptes per a menors aporta poc a la típica discussió sobre motivació associada a habilitats com l’organització de l’espai i el temps, la motricitat fina, l’assertivitat, la creativitat i el que es vulgui exposar com a raons formals per justificar el predomini de la competència sobre l’aprenentatge i el gaudi. Això sense tenir en compte la impostació obligada en la forma de parlar i actuar, que sembla buscar que s’esborrin les diferències entre el món adult i l’infantil, amb efectes esborronadors.


Són productes comercials i poca cosa més. Com sempre, la culpa no és del porquet sinó de qui l’alimenta. Per què un pare o una mare tracta el seu fill com un «producte» si no és per una projecció de les seves pròpies necessitats narcisistes? On queda el respecte per l’altre i la responsabilitat en la criança?


Per què fer un programa sobre nens i nenes que cuinen i no sobre nens i nenes lampistes i mecànics? És tan sorprenent una resposta com l’altra. Personalment, mai no he conegut nens o nenes que espontàniament s’esforcin a cuinar més enllà del típic «ajuda la mare a pelar patates».


Hem d’acceptar que el món està ple de joves perseguint el somni de la fama, amb la il•lusió de posar la seva vida de 0 a 100 en deu minuts i sense armilla salvavides. La tendència a sobrevalorar la fama sol ser el resultat dels desitjos no realitzats dels pares o de la visió de l’èxit a partir dels models proposats en els mitjans de comunicació. Si en la llista Forbes hi figuren molts YouTubers, joves que pugen vídeos repetitius i precaris a YouTube, obtenen milers de likes i omplen estadis, la il•lusió de la fama instantània, exempta d’esforç i límits, apareix com un valor en un escenari d’imatges líquides i volàtils.

 

laqueseavecina


En el cas dels nens i les nenes de ficció, que treballen com a actors i acompleixen horaris extenuants, competeixen en càstings, coordinen els seus horaris entre el treball i l’estudi i exerciten una adultesa prematura, n’hi haurà alguns que passen per l’experiència sense danys i arriben a ser adults reinventant-se en aquell món, o no, i altres que patiran efectes a llarg termini en el seu desenvolupament. I de què depèn que passi una cosa o l’altra? De la motivació tant del noi o la noia com dels seus pares, de l’edat, del temps que estigui esposat o exposada a aquesta experiència, del nivell de compromís que se li exigeix, de l’ambient en què l’obliguen a treballar, i del que guanyi. Els nens i les nenes que es dediquen a actuar moltes vegades són sobreprotegits i això té conseqüències en l’aprenentatge de les regles socials mínimes del dia a dia. Solen sentir-se estranys quan estan entre els seus parells «normals» després d’haver passat per l’entorn lucratiu i canviant del show business.


Algunes actrius famoses, com Brooke Shields i Jodie Foster, van fer la seva transició a l’adultesa respectant els seus temps d’estudi abans de tornar a actuar, i altres com Scarlett Johansson i Leonardo DiCaprio semblen haver-se salvat dels escàndols de drogues, els arrestos, etc. Però la llista de víctimes prematures d’addiccions, depressions, fins i tot suïcidis, és llarga entre aquells nens i nenes prodigi temptats pel món de l’espectacle. La «síndrome Lindsay Lohan» és un clàssic entre aquests joves que han d’afrontar una exposició primerenca a situacions d’adult com el rebuig, la competència, la gelosia, la mirada de l’altre; vivint en un cercle de pensaments obsessius sobre l’èxit, les expectatives familiars i la construcció d’una autoestima poc saludable.


Quins serien els indicadors de risc? Doncs aquells que suggereixen canvis en les conductes a causa de l’estrès, per exemple, en nens i nenes petits, fins a 7 o 8 anys, que tornen a xuclar-se el dit; o l’aparició d’enuresi, plor no motivat o por a ser abandonats quan es queden sols. En el cas dels adolescents, la tendència a canviar d’amics, aïllar-se, desenvolupar algun trastorn alimentari o dormir en excés, tallar-se o prendre alcohol indica que no estan suportant bé la seva vida enfront de les càmeres.


I de què depèn que passi una cosa o una altra? Bàsicament, de la capacitat dels pares per establir una inclinació segura i respectar els límits que imposa la individualitat del fill o la filla. Un infant de sis o set anys no pot decidir si vol treballar com a actor, com no pot decidir si vol invertir en borsa. Una altra cosa és que prendre classes de teatre, dansa o cant formi part de les seves activitats extraescolars. El treball infantil és sempre treball infantil i, com a tal, poques vegades és una decisió pròpia. Tota la resta és soroll.

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

Comparteix amb nosaltres

Fundació Joia

logo fundacio joia

Dades contacte

Joia Magazine
c/ Bac de Roda, 149
08018 Barcelona
T. 93 834 49 40
Per a qualsevol dubte o suggeriment: comunicacio@fundaciojoia.org

Avís Legal i Política de Privacitat

Segueix-nos a les xarxes socials

Subscriure novetats

FILTRE ANTI-SPAM suma 3+1
Nom
Mail