Antoni Gaudí i la seva petjada a l’Hospital Psiquiàtric de Sant Boi

antonigaudi

Fa cent anys, la teràpia ocupacional es va erigir com un dels mètodes per tractar els trastorns de salut mental. A Catalunya, l’Hospital Psiquiàtric de Sant Boi de Llobregat –l’actual Parc Sanitari de Sant Joan de Déu– va ser un dels primers centres a implementar aquest mètode. Sembla que Gaudí hi va contribuir.

 

Escrit per: Oriol Gracià

 

Als jardins de l'antic Hospital Psiquiàtric de Sant Boi de Llobregat –avui, Parc Sanitari Sant Joan de Déu– es conserva un conjunt modernista que ja fa temps va caure en l’oblit.

 

És un indret ple de misteri, on al principi del segle passat es va construir un banc de trencadís molt ­similar al que voreja el mirador de la gran plaça del Park Güell de Barcelona. Però aquest no és l’únic element del jardí que remet a les obres més emblemàtiques de l’arquitectura ­d’Antoni Gaudí: en una de les coves s’observen elements estructurals i decoratius que bé podrien ser a la Sagrada Família o la Colònia Güell. Però, què hi fa un jardí d’aquestes característiques en el complex d’un antic centre psiquiàtric?

 

Al final de l’any 1911, Antoni Gaudí treballava amb un peu a Barcelona i l’altre a Santa Coloma de Cervelló, on es construïa la cripta de l’església de la Colònia Güell. Per això, diverses vegades per setmana l’arquitecte travessava l’horta del Baix Llobregat amb carruatge, en un cotxe de cavalls que passava a tocar de l’Hospital Psiquiàtric de Sant Boi. Aquell centre de salut mental, edificat sobre les restes d’un convent, era un casal imponent fundat pel doctor Antoni Pujadas l’any 1854. Des d’un bon principi, el centre havia estat ben considerat per la qualitat de les instal·lacions, però sobretot per la modernitat en la concepció assistencial de les persones amb trastorns de salut mental i les innovacions de tipus mèdic. Per primera vegada a Catalunya, els problemes de salut mental eren tractats des d’un punt de vista sanitari, deixant de banda creences populars i religioses.

 

antonigaudi2

 

Entre 1903 i 1911 l’Hospital va publicar la Revista Frenopática Española, on es recollien els articles dels principals metges, psiquiatres i psicòlegs europeus. Un dels columnistes habituals de la revista era el doctor August Marie, psiquiatre francès que defensava l’ús de la teràpia ocupacional i l’art per millorar l’evolució de les persones amb trastorns mentals. El seu discurs innovador va calar entre la comunitat mèdica local.

 

Així, entre les novetats en tractaments sanitaris, els professionals del centre van impulsar la teràpia ocupacional, una tècnica –a l’època, ben avantguardista– que tenia per objectiu tractar les persones internes a l’hospital a partir del treball manual: es van promoure petits tallers o sales de labor on els interns i les internes feien el pa, rentaven la roba i cuidaven el jardí. També cultivaven verdures, criaven animals en una petita granja i organitzaven tallers de fusteria. Les persones que van seguir aquesta teràpia, fins i tot, van construir uns jardins modernistes que encara avui amaguen alguns misteris, com l’autoria del banc de trencadís.

 

I és que el que sembla una imitació maldestra de l’obra d’Antoni Gaudí al Park Güell podria ser un original. Almenys, aquesta és la tesi que defensa l’arquitecte David Agulló. Segons ell, aquest espai va ser construït per persones amb trastorns de salut mental en el marc d’un dels tallers de teràpia ocupacional i sota les directrius d’un arquitecte creatiu i experimentat com Gaudí. I és que, d’una banda, el conjunt destacava per la qualitat plàstica i compositiva, amb un sistema estructural molt complex, però de l’altra s’aprecia una manera de fer rudimentària i poc polida, com d’inexperiència, que podria ser obra dels usuaris i les usuàries amb els quals treballava.

 

antonigaudi3

 

Les peces encaixen. Si tenim en compte que des de l’any 1908 Antoni Gaudí treballava en la construcció de la cripta de la Colònia Güell –situada en uns terrenys limítrofs amb l’antic Hospital Psiquiàtric de Sant Boi– no és estrany pensar que directament o indirectament hagués participat almenys en els dissenys dels jardins, segurament també en el tracte directe amb les persones internes. Aquesta idea es reforça amb el fet que el principal mecenes de Gaudí, el comte Eusebi Güell, estava estretament relacionat amb la gestió de l’Hospital Psiquiàtric de Sant Boi de Llobregat, tal com ho demostra el fet que durant un brot de còlera que va obligar a l’evacuació del centre va oferir gratuïtament allotjament a una part dels interns i les internes en una de les seves cases particulars. Encara més lligams: el jardí modernista de l’Hospital de Sant Boi s’havia començat a planificar el 1903 a imitació del parc Samà de Cambrils, obra de Josep Fontserè, un dels mestres de Gaudí.

 

Però les indagacions de l’arquitecte David Agulló sobre la vida i l’obra de Gaudí van més enllà. Una de les claus del seu estudi està en la datació dels bancs del jardí. Segons consta en un dels mosaics de trencadís, els bancs de l’Hospital Psiquiàtric es van acabar l’any 1912, dos anys abans que els bancs del Park Güell. A més, se sap que l’arquitecte Josep Maria Jujol –un dels principals col·laboradors de Gaudí en la construcció del Park Güell– va contractar els constructors José Pardo i Lluís Parés, tots dos originaris de Sant Boi de Llobregat, ciutat d’on també provenien molts dels seus treballadors.Potser entre ells es comptaven interns i internes de l’Hospital Psiquiàtric.

 

De moment, tot són hipòtesis i pistes que falta acabar de precisar amb més estudis. I, mentre els investigadors posen el fil a l’agulla, el jardí modernista es conserva en un avançat estat de degradació. La direcció Parc Sanitari Sant Joan de Déu n’ha encarregat un projecte de restauració, per protegir en un futur proper un llegat sobre el qual plana l’ombra de Gaudí i, també, la de les persones internes a l’hospital, que fa cent anys potser van millorar la seva salut mental i la seva qualitat de vida gràcies a l’art de l’arquitecte català més universal.

 

antonigaudi4

 

La revolució assistencial
Antoni Pujadas, el fundador l’antic Hospital Psiquiàtric de Sant Boi de Llobregat, era un home de personalitat inconformista que sempre estava atent a qualsevol novetat del seu àmbit professional (a més psiquiatre, també va exercir de periodista i es va implicar en política). Viatjava sovint a França, el Regne Unit i Itàlia—també a d’altres països del continent— on acostumava a visitar centres dedicats a l’atenció de persones amb trastorns de salut mental. Això, precisament, li va permetre aplicar noves solucions mèdiques a una societat menys desenvolupada com la de la Catalunya de la segona meitat del segle XIX.

 

Coneixia bé els millors centres psiquiàtrics d’Europa, entre ells el Chareton de París, el Sant John de Roan, el Sant Llàtzer de Mòdena, el Sant Bonifaci de Florència, el Casa Senavretta de Milà, el Santa Úrsula de Bolònia i el Bedlam d’Anglaterra. A casa nostra va adaptar els models d’organitzacions que havia vist a l’estranger i, així, es va convertir en el principal protagonista, a Catalunya i Espanya, de la modernització de l’hospitalització psiquiàtrica.

 

En primer lloc, va deslligar el trastorn de salut mental de les vinculacions religioses i l’aproximació als pacients intentava ser exclusivament científica. A més, va millorar les condicions d’habitació (dormitoris, sales d’esbarjo, menjadors) i de tractament (passejos pels jardins, excursions, lectures, ocupacions de tota mena). La teràpia ocupacional va esdevenir un dels eixos sobre els quals articulava els tractaments, si bé era una activitat només obligatòria per a les persones amb trastorns mentals diagnosticats per l'Administració. Per als altres pacients, ingressats per via privada, en canvi, era voluntària.

 

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

Comparteix amb nosaltres

Fundació Joia

logo fundacio joia

Dades contacte

Joia Magazine
c/ Bac de Roda, 149
08018 Barcelona
T. 93 834 49 40
Per a qualsevol dubte o suggeriment: comunicacio@fundaciojoia.org

Avís Legal i Política de Privacitat

Segueix-nos a les xarxes socials

Subscriure novetats

FILTRE ANTI-SPAM suma 3+1
Nom
Mail