Quatre generacions: de la baby boom a la z

generaciox

A principis del segle XXI van començar a fer-se notar uns vuit-cents milions de nois i noies, fills i filles dels que es troben entre els baby boomers i la Generació X: és l’anomenada Generació Y o Millennials.

 

Escrit per: Raquel Ferrari


Aquestes persones joves, nascudes a partir de 1981, avui tenen al voltant de trenta anys, i si han viscut a Europa o als Estats Units han nascut amb Internet, un instrument imprescindible en les seves vides: xarxes socials, educació amb podcast, videoblogs, videojocs i canals de sèries i pel·lícules.


Si alguna cosa ha portat Internet a aquesta generació ha estat la facilitat per horitzontalitzar la comunicació. En la xarxa tots som iguals, i això ha suposat un conflicte amb tota forma d’autoritat. Però també ha permès acostumar-se a treballar amb diverses finestres alhora: el multitasking és una forma d’ésser per a ells i elles. Com a estudiants i treballadors/es, la Generació Y és capaç de variar els seus interessos


i les seves motivacions amb la mateixa rapidesa amb la qual fa clic d’un lloc web a un altre i d’una pantalla a una altra. Fan el que volen i quan volen, sense metes definides, han trencat relacions amb la universitat i prefereixen ser autodidactes, raó per la qual estimen els tutorials online. És gent que es comunica tot el temps: telèfons mòbils, música online, xarxes socials, Whatsapp, i que, a diferència de les generacions anteriors, té molt poca inclinació al treball com a part de la seva identitat.


El que es va començar a perfilar amb la Generació X és ara una regla: són esperits lliures amb molta facilitat per treballar en equip i amb la clara percepció que el treball per a tota la vida ha mort i ho estan velant. Pensar en termes d’emprenedoria o teletreball els resulta molt més fàcil, perquè si alguna cosa facilita Internet és la ubiqüitat. Han crescut en famílies no tradicionals i no temen qualsevol variant de «sortir de l’armari». Allò que per a la generació dels baby boomers era un tabú i per a la Generació X es mantenia en un perfil baix, com ara l’homosexualitat i l’amor líquid, ha donat pas al poliamor i a la diversitat sense límits.


Les xarxes virtuals, a més de fomentar la participació, han contribuït a generar interès a participar en projectes socials i adherir-se a causes benèfiques; la sostenibilitat és un valor, per sobre del mercat. És comú trobar-los involucrats en projectes d’agricultura sostenible o projectes de reciclat. Però, com que és la generació que menys llegeix, poques vegades aprofundeixen en la informació i se solen quedar amb el que reben.


D’altra banda, molts d’aquests nois i noies han crescut sols, amb pares i mares divorciats que treballen molt i amb els quals era difícil parlar. Disposaven de tot tret de la disponibilitat, i han aprés a substituir les paraules per emoticones. En molts casos els pares i les mares d’aquests nois i noies van assumir una actitud de sobreprotecció i tolerància a la immediatesa del capritx, originant personalitats descafeïnades, on tot sembla ser «ni sí, ni no, sinó tot el contrari».

 

 millennials2


Aquesta generació de nens i nenes que van créixer sense poder sortir sols al carrer, les agendes dels quals han estat poblades d’activitats després de l’escola, han arribat a l’adolescència tardana sentint-se incapaços d’aconseguir resultats satisfactoris només per l’esforç que suposa aconseguir-ho. La Generació Millennial ha patit la delegació primerenca de les funcions parentals en institucions escolars o en una espècie d’autocriança que ha ocasionat un canvi en la clínica psicològica: depressions que sofreixen amb apatia, conductes impulsives, trastorns d’ansietat, fòbia als exàmens, substitució dels contactes socials pels contactes virtuals, trastorns del son i de l’alimentació.


La Generació X va agafar el nom d’un llibre de Douglas Coupland publicat al 1991, Generació X: contes per a una cultura accelerada, on la X suposava un grup contradictori i ambigu. Aquestes persones també han estat anomenades Peter Pan, perquè en la seva adolescència han estat en molts casos a la deriva i han trobat difícil madurar, però ho han aconseguit; moltes ocupen avui el lideratge en rangs intermedis i han superat grans canvis socials. Van viure l’arribada d’Internet, han buscat desenvolupar-se professionalment trencant els paràmetres tradicionals i gestant ambients més informals; altres encara estan buscant el seu lloc al món i han entrat en la quarantena enmig de profundes crisis vitals. No obstant, són persones molt més productives que els Y, més formades acadèmicament que els seus pares i mares; és la primera generació a la qual no li importa tant que el cap sigui home o dona.


Per a la Generació X, Internet és un espai on llegir un diari, conèixer gent o planificar negocis, més que un lloc per jugar o parlar de tot com la Generació Y, tot i que han estat grans impulsors de la tecnologia, ja que va sorgir just quan es deixava de parlar d’aparells elèctrics per apostar pels electrònics. La vida saludable, l’aire lliure i els esports són importants per a ells i elles. Són consumidors/es de productes que els identifiquen; individualistes, han vist els seus pares i mares ser fidels a empreses i parelles que les van defraudar, i per això l’idealisme no compta. Persones escèptiques i realistes, busquen respostes ràpides per a tot. Són grans consumidors/es de psicoteràpies que prometen resultats, programes d’autoajuda, turisme de salut i esports extrems.


Curiosament  ja es perfila la Generació Z: nascuts entre 1995 i 2005. Si els seus germans eren acusats de poc compromesos, la Generació Z es titlla d’ansiosa i exigent. Són 100% nadius digitals, Google és la seva Bíblia i això els fa extremadament dependents de la seva vida en la pantalla, encara més que els Y. Van néixer amb un xip al cap, manejant Ipads i telèfons mòbils des del bressol, cosa que dispara una intel·ligència pràctica i una rapidesa de resposta mai vista. Han recuperat el valor de la formació acadèmica com a requisit per arribar on volen, i els seus processos psicològics són bàsicament sensorials, perquè prefereixen els esquemes i s’entretenen amb les presentacions interactives.


Les generacions Y i Z comparteixen, com a efecte secundari de la immersió en les TIC, el risc de veure’s afectats per algunes síndromes, com la de l’ànec Stanford, que sembla nedar pacíficament mentre sota la superfície mou les potes sense parar, com el que fan moltes persones joves tech molt ocupades a no semblar dèbils o vulnerables amb la seva identitat digital, i a les quals l’excés de responsabilitat d’una exposició permanent els genera estrès.


Aquests nois i noies posen la tecnologia en el mateix lloc que l’aire o l’aigua, i és allà on el rol de les persones professionals de la salut, educadores, pares i mares, i mitjans de comunicació es transforma en imprescindible per acompanyar-los en aquest procés d’autoaprenentatge i automotivació cap a una adultesa basada en valors.

 

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

Comparteix amb nosaltres

Fundació Joia

logo fundacio joia

Dades contacte

Joia Magazine
c/ Bac de Roda, 149
08018 Barcelona
T. 93 834 49 40
Per a qualsevol dubte o suggeriment: comunicacio@fundaciojoia.org

Avís Legal i Política de Privacitat

Segueix-nos a les xarxes socials

Subscriure novetats

FILTRE ANTI-SPAM suma 3+1
Nom
Mail