Créixer socialment... és reduir la desigualtat

creixersocialment

‘Créixer socialment’ era el lema del congrés de la Taula del Tercer Sector del passat mes de juny. Molt encertat per nosaltres, perquè és alhora una proposta clara, com un avís per a navegants. La proposta és que el creixement sigui social, posant les persones i les polítiques socials al centre de l’acció pública. L'avís és que anem amb cura perquè el creixement econòmic no és sinònim de creixement social.

 

Escrit per: Inmaculada Pinar i Enric Arqués, codirecció de Fundació Joia

 

Ara que sembla que l'economia es reactiva haurem d'estar atents i atentes a l'indicador fonamental per saber si el creixement és social o no. Augmenta o disminueix la desigualtat? Les dades del 2015 del IDESCAT han mostrat una millora del 6,5 al 6 en l'índex que mesura la desigualtat; la proporció entre el 20% de les llars més pobres i el 20% de les més riques. És una bona notícia, una dada que provoca esperança i motivació per continuar treballant. Però cal que tinguem en compte que, de la mateixa manera que es diu que "el mapa no és el territori", els índexs no són la realitat.

 

Per això, moltes vegades, les dades ens semblen allunyades de la realitat quotidiana que vivim. Per molts motius; un d'ells el fet que les dades se sumen i, per tant, l'especificitat de les situacions particulars o de col·lectius determinants es perden. Les persones que conviuen amb un trastorn de salut mental són un exemple d'aquest fenomen. Ho tornem a dir: ho volem fer visible. La igualtat d'oportunitats per al col·lectiu està molt lluny de ser una realitat.

 

Les persones reben una manca de reconeixement i un rebuig social injust per l'estigma que pateixen fonamentat en prejudicis falsos. Ho ha fet visible Obertament, que en l'Enquesta de Salut i en un estudi encarregat a la UAB s’ha trobat que un 17% de persones diu que no donaria cap responsabilitat a les persones amb problemes de salut mental i un 34% no ho sap o no respon, i un 67% de persones amb trastorn de salut mental ha ocultat el seu trastorn al seu cap o superior per por a les conseqüències. Tots els anàlisis comparatius han mostrat que pateixen des de fa molts anys les dificultats que les polítiques públiques prioritzin aquest àmbit. Això ha provocat una limitació de recursos i una atenció insuficient a les seves necessitats.

 

És cert que fa anys que la Generalitat va impulsar el Pla Integral de Salut Mental i que el Conseller de Salut i la Consellera d'Afers Socials, Treball i Famílies s'han mostrat favorables a fer accions de discriminació positiva en el pressupost del 2017 per la salut mental. També ho és que al juliol l'Ajuntament de Barcelona per primera vegada en la seva historia ha aprovat el Pla de Salut Mental per la ciutat, amb accions concretes i amb una voluntat de fer avaluació d'impacte real de les mesures.

 

Ens alegrem molt, és il·lusionant. Ho hem promogut, hem participat i participarem en tot el que puguem per fer-los avançar. Només hem de ser conscients que els plans i les prioritzacions són fulls de ruta, un tipus de mapes imprescindibles però que tenen sentit quan les accions es concreten, els resultats en les persones són tangibles i la disminució de la desigualtat contrastada.

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

Comparteix amb nosaltres

Fundació Joia

logo fundacio joia

Dades contacte

Joia Magazine
c/ Bac de Roda, 149
08018 Barcelona
T. 93 834 49 40
Per a qualsevol dubte o suggeriment: comunicacio@fundaciojoia.org

Avís Legal i Política de Privacitat

Segueix-nos a les xarxes socials

Subscriure novetats

FILTRE ANTI-SPAM suma 3+1
Nom
Mail