La crisi de la salut mental

La població adulta ha incrementat en els últims anys el seu contacte amb la xarxa de salut mental a La Rioja en un 29% respecte als trastorns mentals comuns (depressió i ansietat). A més, l’atenció a menors de 15 anys ha augmentat un 143% en els últims deu anys, i en els més grans de 65 anys l’increment del 33% en el mateix període de temps fa referència als trastorns depressius.

larioja

El consum de psicofàrmacs a La Rioja augmenta al voltant d’un 2% cada any. Es consumeixen 672.239 envasos d’aquests productes anualment, que originen una despesa de 7.967.529 euros, el 9,6% de la despesa farmacèutica de la regió.
Bones intencions
El 2010 es va aprovar el Pla de Salut Mental de La Rioja amb un clar enfocament rehabilitador i orientat a promoure l’autonomia de les persones amb trastorns mentals. Així mateix, el Pla intenta respondre a les necessitats de les famílies d’aquest col•lectiu, posant a la seva disposició nous recursos intermedis que els proporcionin ajuda.

 

«El nombre idoni de psiquiatres seria d’un per cada 10.000 habitants,

cosa que suposaria per La Rioja duplicar pràcticament els professionals,

ja que s’hauria de passar dels 17 que treballen ara a 31»

 

El Pla es va emmarcar dins el II Plan de Salud de La Rioja 2009-2013. Una de les novetats que incorporava va ser la creació de la figura del gestor de casos, que té la funció de garantir la continuïtat de les cures entre els diferents nivells d’assistència. L’informe també contempla un nou model assistencial que aporta més proximitat al pacient amb les Unitats de Salut Mental als Centres de Salut, potencia la rehabilitació amb la creació d’unitats de mitjana o llarga estància, hospitalitza el ­pacient psiquiàtric agut al nou Hospital San Pedro i contempla l’increment de dispositius de salut mental i l’augment de la prevenció dels problemes de salut mental en la infància i l’adolescència.

larioja2
La realitat de la crisi
El problema d’aquestes contemplacions del Pla és que en temps de crisi solen coixejar. Segons una notícia publicada a Europa Press el passat 12 de setembre, el PSOE ha criticat la falta de recursos en salut mental en aquesta comunitat. Els socialistes han demanat la compareixença del conseller José Ignacio Nieto al Parlament perquè expliqui «el dete-riorament en la qualitat de l’atenció a aquests malalts malgrat l’esforç dels professionals».

En l’últim any, «a La Rioja s’ha reduït el nombre
de professionals del Servicio Riojano de Salud dedicat

a l’atenció de la salut mental en un 20%»


El Grup Parlamentari Socialista ha indicat que, en l’últim any, «a La Rioja s’ha reduït el número de professionals del Servicio Riojano de Salud dedicat a l’atenció de la salut mental en un 20%, en una plantilla que ja era més petita que la requerida». En concret, afegeix que, «dels 21 psiquiatres que desenvolupaven la seva activitat en aquesta branca de la sanitat pública de La Rioja, quatre professionals no han estat substituïts». A més, els indicadors assenyalen que «el nombre idoni de psiquiatres seria d’un per cada 10.000 habitants, cosa que suposaria per La Rioja duplicar pràcticament els professionals, ja que s’hauria de passar dels 17 que treballen ara a 31».

Aquesta «limitació de recursos» ha provocat «el deteriorament en la

qualitat de l’atenció, malgrat l’esforç dels professionals en aquest camp»


La situació de La Rioja en salut mental dista molt de províncies veïnes com Àlaba (que amb la mateixa població disposa de 42 professio­nals, més del doble), Saragossa (amb 100 psiquiatres per a una població dues vegades i mitja més gran que la de La Rioja) o Navarra (on, amb el doble de població, hi ha 90 psiquiatres). Aquesta «limitació de recursos per part del Govern del PP», afirma el Grup Socialista, es produeix també en altres grups professionals en salut mental, cosa que ha provocat «el deteriorament en la qualitat de l’atenció, malgrat l’esforç dels professionals en aquest camp». Així, el procés de reforma que es va donar a Espanya fa més de dues dècades ha quedat suspès en aquesta comunitat en els últims anys, enfront l’evolució registrada en altres comunitats.

larioja3

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

Comparteix amb nosaltres

Fundació Joia

logo fundacio joia

Dades contacte

Joia Magazine
Avinguda Josep Tarradellas, 19-21
08029 Barcelona
T. 93 452 04 67
Per a qualsevol dubte o suggeriment: comunicacio@fundaciojoia.org

Avís Legal i Política de Privacitat

Segueix-nos a les xarxes socials

Subscriure novetats

FILTRE ANTI-SPAM suma 3+1
Nom
Mail