Calígula, l'emperador cruel

caligulabust

El jove emperador romà Gai Juli Cèsar August —conegut amb el nom de Calígula— va adquirir la reputació de persona superba i amenaçadora després de governar tot un Imperi de manera desequilibrada i sanguinària. Per això, la seva personalitat sempre ha intrigat persones historiadores, psicòlogues i personal mèdic. Unes i altres han intentat indagar sobre si podia haver tingut algun tipus de trastorn de salut mental o patiment psicològic. Han passat gairebé 2.000 anys i hi ha una pregunta que continua oberta: Per què es comportava així l'emperador? D'hipòtesis no n'han faltat, des de que patia un trastorn bipolar o una esquizofrènia a que només era un home immadur amb traumes d’infantesa.

 

Escrit per: Oriol Gracià

Calígula —emperador de Roma entre els anys 37 i 41 dC— inspirava temor allà on fos. Segons els documents de l'època era un home alt, de pell molt blanca, grassonet encara que de cames i coll prims, amb abundant pèl corporal, ulls enfonsats, front ample i voluminós, poc cabell i calvície a la part superior del cap. Però sobretot destacava per un rostre horrible i repugnant, una fesomia intimidant que, en bona mesura, era un reflex exterior del seu caràcter. De fet, la seva crueltat no va tenir aturador: qualsevol pretext, per insignificant que fos, li servia per a fer executar un soldat, un senador o fins i tot familiars.

 

Feia ús de l'absoluta arbitrarietat per demanar la mort de persones que l'aclamaven pel carrer o de les assistents a una representació teatral que aplaudien massa fort. Calígula va utilitzar l'estructura jurídica i el poder polític per satisfer els seus impulsos i els senadors, si calia, eren manipulats o executats sense motiu aparent. Ara bé, la seva actitud no sempre havia estat aquesta.

 

Calígula va assumir el càrrec d'emperador l'any 37, després de la mort de Tiberi. I expliquen les persones historiadores senatorials —especialitzades en l'anàlisi de les institucions de l'època— que els primers mesos del seu regnat van ser òptims: va tornar a l'Assemblea popular el dret a elegir els magistrats, va decretar àmplies amnisties polítiques i va promoure espectacles populars en circs i amfiteatres. Però la situació va fer un gir a partir del segon any del seu mandat. "Fins aquí hem parlat d'un príncep; ara hem de parlar d'un monstre", va dir l'escriptor Suetoni, en el retrat biogràfic que va escriure sobre l'emperador. Però què va originar aquell canvi d'actitud? Va aflorar algun tipus de trastorn mental o patiment psicològic? És una possibilitat que persones historiadores, psicòlogues i personal mèdic no han descartat, malgrat que és molt complicat arribar a conclusions contrastades. Ara bé, l'anàlisi del seu perfil mental sota paràmetres mèdics i científics és d’un interès relativament recent. I és que a l'època va córrer la brama que Cèsonia, la seva quarta esposa, li havia preparat un beuratge que va desencadenar la seva bogeria.

 

Unes pulsions sexuals desmesurades
D'entre les barbaritats que s'atribueixen a l'emperador, en destaquen les vinculades al descontrol de les seves pulsions sexuals: la pràctica de l'incest amb les seves germanes, la participació en orgies i la imposició de relacions sexuals forçades amb les dones dels seus rivals. Algunes historiadores han vinculat aquesta desviació amb un caràcter pervers. De fet, allò que caracteritza les persones perverses és una tendència a violar la llei moral i institucional, perquè és precisament aquesta transgressió el que els subministra el gaudi. En el cas de Calígula, no podem parlar d'una violació completa —perquè era ell mateix qui establia el dret i la llei— sinó d'una instrumentalització de l'ordre institucional. Així, el jove emperador es va atorgar el dret a vetar qualsevol decisió dels senadors romans, en tant que representants de l'autoritat. D'aquesta manera cap tribunal podia oposar-se a les seves decisions.

 

D'altra banda, per a algunes persones psiquiàtriques, les nombroses conquestes femenines de Calígula també remeten a una personalitat histriònica, sovint acompanyada d'un gust desmesurat per la posada en escena, per la teatralitat i per la necessitat d'esdevenir el centre d'atenció. L'emperador, per exemple, vestia de manera inadequada en esdeveniments públics, amb roba sobrecarregada i nombroses pedres precioses. També s'entrenava enfront del seu mirall, per fer ganyotes i oferir una aparença amenaçadora davant el públic. Autors com Gai Suetoni i Dió Cassi van denunciar en els seus textos el comportament contradictori de Calígula.

 mortemperadorclaudi

El seu estat d'ànim canviava d'un dia per l'altre i per això, un grup de personal especialitzat també hi ha vist símptomes d'un trastorn bipolar i la successió d'episodis maniàtics intermitents. I per complicar encara més les coses, també hi ha qui en la personalitat de l'emperador hi veu símptomes d'esquizofrènia, pensaments desorganitzats amb trastorns del llenguatge i pèrdua d'enllaços lògics en el raonament. Episodis que contradiuen bona part dels escriptors de l'època, que presenten Calígula com un bon orador, astut, calculador i intel·ligent.

 

N'era conscient de la seva histriònica personalitat?
Qualsevol aproximació a la conducta de Calígula s'acostuma a vertebrar a partir de fonts literàries de l'època, subjectives i sovint massa distorsionades. A més, la impossibilitat d'un examen psiquiàtric que compleixi amb els estàndards actuals fa molt difícil interpretar qualsevol anomalia del comportament. Per tot plegat i malgrat les fonts de l'època, algunes investigadores han posat en dubte que Calígula tingués un trastorn de salut mental. N'era conscient l'emperador de les seves disfuncions? Utilitzava el comportament aberrant a consciència per sembrar el terror i reforçar encara més la seva autoritat? Potser era només un adult immadur que encara no havia superat alguns traumes d'infantesa. Queden moltes preguntes en alt. Però una cosa queda clara: el regnat de Calígula va acabar amb violència. Després de tres anys de conspiracions i desavinences amb els seus adversaris, cap al final del gener de l'any 41 un complot de la guàrdia pretoriana liderat per Gai Cassi Quèrees el va assassinar. Va ser apunyalat fins a trenta vegades i quan la guàrdia germànica de l'emperador va arribar Calígula ja era mort.

 

L'amor desmesurat pel seu cavall Incitatus
En un dels seus deliris més coneguts, Calígula va adorar fins a l'extrem a un cavall de nom Incitatus. L'animal provinent d'Hispània va esdevenir la seva mascota i fins i tot el va arribar a nomenar cònsol de Bitínia —territori al nord de Turquia— en una actitud clara de menyspreu cap a les institucions i els senadors de Roma.

 

L'Incitatus era un cavall de carreres que va arribar a participar en les competicions celebrades a l'hipòdrom de Roma. Per aconseguir que l'equí estigués descansat, la nit prèvia a la cursa Calígula decretava un silenci general a Roma i cap ciutadà podia violar aquesta norma, sota pena de mort. Fins i tot dormia amb ell. Però això només va ser el començament. Com si fos un membre més de la reialesa, Calígula va instal·lar a l'animal a un gran palau amb jardins i amb 18 servents que l'alimentaven amb flocs de civada barrejats amb or. En els sopars, l'emperador li oferia vi servit en copes i aliments com ratolins, calamars, musclos i pollastre. A més, el cavall vestia amb tints porpres, els més cars, i es presentava en públic engalanat amb joies i pedres precioses. Fins i tot el va casar, però no era una egua sinó amb una dona anomenada Penèlope, que pertanyia a una de les famílies més nobles de Roma.

 

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

Comparteix amb nosaltres

Fundació Joia

logo fundacio joia

Dades contacte

Joia Magazine
c/ Bac de Roda, 149
08018 Barcelona
T. 93 834 49 40
Per a qualsevol dubte o suggeriment: comunicacio@fundaciojoia.org

Avís Legal i Política de Privacitat

Segueix-nos a les xarxes socials

Subscriure novetats

FILTRE ANTI-SPAM suma 3+1
Nom
Mail