De l'amor en 3D a l'amor online

Cites online

Va dir Oscar Wilde: "La vida imita l’art més del que l’art imita la vida". Avui podríem afirmar que la vida real també imita la vida online. Les regles que han guiat el món de les relacions i l’amor en 3D estan sent reescrites en els murs de Facebook, en els missatges de  Whatsapp i en els portals de matchmaking com Meetic, eDarling i Parship, entre d’altres.

Escrit per: Raquel Ferrari, psicoanalista

rferrari.wordpress.com

 

Des de l’aparició d’Internet, l’accés fàcil a pàgines de pornografia està recalibrant el lloc que el sexe ocupa en el discurs amorós i impactant en els hàbits sexuals, afavorint actituds compulsives que busquen satisfacció sexual immediata més que una cita «per veure si», en una parenceria de narcisisme i compulsió repetitiva.

 

Però no estaria  bé  confondre  la  causa  amb  la conseqüència. Internet no causa res, les tendències socials s’armen per intercanvi de variables i troben canals per expressar-se. La modernitat líquida de la qual tant parlava Zygmunt Bauman no és el resultat d’Internet, sinó que respon a profunds canvis ideològics, socials i econòmics que han portat a un desplaçament de tot tipus de límits, de la mà d’una trivialització generalitzada de gairebé tot, amb l’imperatiu del principi de plaure per sobre del  principi de realitat.

 

Això genera confusió i agreuja la inseguretat de molta gent respecte a què és i què no és possible i desitjable en un món online on tothom és bell, somriu molt, és jove eternament i està sempre disposat a un diàleg agut o pujat de to. Tant la nostra  personalitat com la nostra vida online ens estan obligant a negociar expectatives respecte a l’amor durador.

 

Utilitzar Internet per lligar s’ha convertit en una activitat popular, sense distinció d’edats ni de llocs de procedència. Si pensem en les cites romàntiques com un joc d’apostes, resulta que en només uns segons és possible triar i ser triat o triada entre deu i cent vegades, sols movent el dit a l’esquerra o la dreta. Quines possibilitats hi ha que això passi en la vida real?

 

La popularitat d’aquesta forma de contacte ha anat de la mà d’una creixent facilitat en l’accés, que té com a conseqüència una reducció de l’estigma associat a una visió negativa d’estar sols. Hi ha diverses raons que justifiquen l’auge de l’acceptació d’aquesta modalitat d’interacció social: una és el temps, i una altra, l’escassetat de xarxes socials reeixides, sobretot després de la quarta dècada de la vida.

 

Tendència sòlida
Les cites online apareixen com una solució més o menys efectiva a l’augment de singles. Les estadístiques indiquen que d’una a cinc relacions noves han començat a Internet, i s’estima que cap al 2040 el setanta per cent de la població socialment activa trobarà la seva mitja taronja online. Les dades que aporta Pew Research són clares: l’amor online és una tendència sòlida i en creixement per a tots els rangs d’edat.

 

Explorant els números, sorprèn el canvi en les actituds de les anomenades millennials (de 18 a 24 anys), que en dos anys han incrementat la seva participació en les plataformes i que prefereixen les app per a mòbils en lloc dels espais online. Contactar online passa així a ser una activitat lúdica més lligada a l’entreteniment que a un veritable interès per trobar parella. En l’altre extrem, la recerca suggereix que la gent de mitjana edat i les persones adultes grans també han incrementat l’ús d’aquest estil de cerca romàntica.

 

Algunes investigacions han alertat sobre l’augment de l’aïllament i de la reducció de la  interacció cara a cara que condueix a una més gran desconnexió emocional o a vincles superficials. Altres investigacions, en canvi, han suggerit que Internet podria ser molt útil per promoure trobades romàntiques, perquè l’aspecte físic i els prejudicis de gènere quedarien minimitzats alhora que augmentaria la intimitat emocional. És veritat que el procés de dissenyar un perfil online implica bussejar en el propi jo: emparant-me en l’anonimat puc dir coses que potser no diria cara a cara, però també és molt més probable que decebi i em decebin per la mateixa dinàmica de les xarxes socials, basada en el «m’agrada» i el «no m’agrada».

 

Un altre aspecte té a veure amb la globalització  dels contactes, que permet accedir a perfils geogràfica o socialment distants. S’uneix a això una certa facilitat per divulgar voluntàriament aspectes de la pròpia sexualitat i de la pròpia història, una circumstància també visible en la cultura 2.0 present en altres xarxes com Facebook. En aquest sentit, Internet brinda un espai segur no només per iniciar i desenvolupar una relació sinó també per exercitar el flirteig i l’autoestima, atorgant un ampli marge de llibertat a gent insegura i introvertida.

 

En enquestes realitzades a persones usuàries de portals de trobades, moltes diuen estar buscant superar una crisi després d’una ruptura, o sortir de la incòmoda etiqueta de single, o veuen aquests portals com una manera segura de tenir un affaire extramarital. La por al rebuig i al sofriment emocional no desapareixen en les relacions online. Malgrat tot això, moltes persones usuàries de portals online de trobades estan disposades a córrer riscos, perquè els avantatges que ofereix aquesta tecnologia són superiors als problemes que en pot ocasionar l’ús. I la seva utilitat és innegable en el cas de les persones amb marges limitats de desplaçament per malalties cròniques o algun grau de discapacitat o per raons geogràfiques, les quals troben en aquests recursos online un canal de comunicació òptim i accessible econòmicament.

 

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

Comparteix amb nosaltres

Fundació Joia

logo fundacio joia

Dades contacte

Joia Magazine
c/ Bac de Roda, 149
08018 Barcelona
T. 93 834 49 40
Per a qualsevol dubte o suggeriment: comunicacio@fundaciojoia.org

Avís Legal i Política de Privacitat

Segueix-nos a les xarxes socials

Subscriure novetats

FILTRE ANTI-SPAM suma 3+1
Nom
Mail