Les veus de Joana d'Arc

joanadarc 1

“Tenia tretze anys quan vaig sentir una veu que venia de Déu”. Les famoses veus que van guiar l’estratègia militar de Joana d'Arc durant la Guerra dels Cent Anys —entre els segles XIV i XV— la van convertir en l’heroïna de França. Però quina era la causa de que la Donzella d’Orleans escoltés aquelles veus? Fins ara, només s’atribuïen a un trastorn de salut mental. Recentment, però un estudi de les Universitats italianes de Foggia i Bolonya han posat sobre la taula la hipòtesi de que patia un tipus d'epilèpsia que afecta a la part del cervell encarregada de l'oïda.

 

Escrit per: Oriol Gracià

Joana d’Arc tot just havia encetat el període de l’adolescència quan va començar a sentir les primeres veus, normalment en els moments de recolliment i pregària. Eren les veus de l’arcàngel Sant Miquel, protector del Regne de França. L’experiència anava acompanyada d’un gran resplendor. Aquells fets van anar en augment fins al punt que les veus d’aquell Sant li van encomanar una missió: salvar França de l'opressió d’Anglaterra.

 

Joana d’Arc sentia les veus dos o tres cops per setmana i li revelaven l’estratègia militar que s’havia de posar en pràctica per poder acabar amb el setge d’Orleans, un dels punts estratègics per al domini de la vall del riu Loire, en plena Guerra dels Cent Anys. Per això, es va presentar diverses vegades davant del futur rei Carles VII, per oferir-li la seva complicitat en la batalla. “No sé distingir la a de la b [era filla de pare pagès i no havia estat escolaritzada], però Déu m’envia per a una altra tasca: trencar el setge d’Orleans”, asseguren que va dir davant del monarca.

 

La França de l’època era un vesper, per les tensions entre persones autòctones i  angleses invasores, però també per les disputes entre els mateixos pobles de França. I potser per la necessitat de controlar la situació, el rei va confiar en la Donzella d’Orleans que va posar-se al capdavant de les tropes militars franceses —equipada amb una armadura blanca i portant un estand art— per alliberar les ciutats d’Orleans i París, entre d’altres. Sempre guiada per les veus.

 

Fa temps que historiadors/es interessades per desgranar el gra de la palla han intentat analitzar el perquè d’aquelles audicions. De teories n’han circulat de tots els colors: alguns estudis ho han atribuït a simples al·lucinacions, d’altres a algun tipus de trastorn de salut mental com l’esquizofrènia o, fins i tot, a una obsessió religiosa derivada de la fe desenfrenada que li havia inculcat la seva família.

 

joanadarc 2

 

L’any passat, però, el doctor Giuseppe d'Orsi, neuròleg de la Universitat de Foggia, i Paola Tinuper, professora associada de ciències biomèdiques i neuromotores a la Universitat de Bolonya, van voler aportar una mica de llum sobre el cas i van posar sobre la taula una nova hipòtesi: Joana d'Arc hauria patit un tipus d'epilèpsia que afecta la part del cervell responsable de l’audició. Científicament se’n diu Epilèpsia Parcial Idiopàtica amb característiques Auditives. Es tracta d’una variant de la malaltia de causa genètica i que afecta les parts del cervell des de les quals es controla el sentit de l’oïda.

 

La conclusió del Guiseppe d’Orsi i la Paola Tinuper arriba després de més de deu anys d’estudi de documents històrics, especialment d’aquells que fan referència al judici en el qual Joana d’Arc, va ser acusada de comportaments heretges i bruixeria i, finalment, condemnada a mort a la foguera.

 

Segons les investigacions, les al·lucinacions auditives —i també ocasionals al·lucinacions visuals— que la Donzella d’Orleans va descriure en més d’una ocasió, poden ser símptomes de l’epilèpsia. Les convulsions, de vegades també arribaven durant el son. “Estava adormida. La veu em va despertar […] Em va despertar sense tocar-me”, va declarar l’heroïna francesa l’hivern de 1431 durant una prospecció mèdica. Aquestes paraules reforcen la teoria italiana, i és que el 40% de les persones amb Epilèpsia Parcial Idiopàtica pateixen convulsions mentre dormen. En alguns documents, fins i tot, l’heroïna francesa explica que, sovint, era el so de les campanes el que desencadenava les veus. De fet, segons Orsi i Tinuper, està comprovat que alguns tipus de sons poden esdevenir un element detonant d’atacs epilèptics.

 

Totes les peces no encaixen
La hipòtesi dels estudis italians té fonaments científics però encara falten peces a encaixar per resoldre tots els enigmes i validar totes les conclusions. Durant un interrogatori públic del 22 de febrer de 1431, Joana va explicar que sentia les veus “dues o tres vegades per setmana”, malgrat que uns dies més tard n’augmentava la freqüència i declarava que no hi havia dia “en el qual no sentís les veus”. És precisament aquesta freqüència el que genera més dubtes, perquè pot anular la diagnosi de les investigacions italianes: les persones que pateixen Epilèpsia Parcial Idiopàtica no acostumen a patir convulsions tan sovint, malgrat que certs fàrmacs poden alterar els ritmes. Ara bé, no s’ha pogut comprovar que Joana d'Arc hagués pres cap tipus de substància que propiciés l’augment de la freqüència de les convulsions.

 

Les dificultats per demostrar la causa de les veus que sentia Joana d’Arc són evidents, sobretot si es té en compte que s’ha de fer la diagnosi d’una persona que va morir fa gairebé sis-cents anys. Sembla, però, que encara queda una esperança per poder confirmar la teoria: una prova d’ADN. Giuseppe d’Orsi i Paola Tinuper encara no han tirat la tovallola i fa temps que busquen alguna carta escrita per Joana d’Arc, perquè es creu que —com era habitual a l’època— segellava les missives amb cera vermella, hi estampava l’empremta dactilar i enganxava també una mostra de cabell per donar fe de la seva identitat.  I és en aquest cabell on rau la clau de qualsevol desenllaç: trobar un dels pèls permetria fer una anàlisi genètica amb informació sobre el trastorn que va patir (o no) Joana d’Arc. De moment, la recerca ha estat infructuosa.

 

joanadarc 3

 

Una heroïna nacional a la foguera
Santa patrona de França. Així és com ha passat a la història Joana d’Arc. Va ser la jove que guiada per les veus i després de convèncer el rei Carles VII va aconseguir donar un gir decisiu a la Guerra dels Cent Anys.

 

Amb la seva estratègia militar va salvar França de l’ocupació anglesa i va unir el país en un dels seus moments crítics. Joana d’Arc havia nascut en el si d’una humil família dedicada a la pagesia del petit poble de Domrémy-les-Greux, situat al nord-est de França entre les regions de la Xampanya i la Lorena.

 

Malgrat l’èpica de les seves gestes —que amb els anys li han valgut el nom d’heroïna nacional— la donzella d’Orleans va morir a la foguera el 30 de maig de 1431, després de caure presonera en mans d’Anglaterra, que la va acusar de bruixeria i heretgia per sentir veus.

 

Joana d'Arc es va reafirmar en les seves revelacions i va detallar que sempre havia actuat segons el mandat diví. El tribunal eclesiàstic no va acceptar l’argumentació i, finalment, va ser cremada públicament al bell mig de la plaça del mercat vell de Rouen, a Normandia, quan encara no havia ni complert els 19 anys. Les seves cendres van se abocades al riu Sena. I al 1920 va ser declarada Santa pel Papa Benedicte XV.

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

Comparteix amb nosaltres

Fundació Joia

logo fundacio joia

Dades contacte

Joia Magazine
c/ Bac de Roda, 149
08018 Barcelona
T. 93 834 49 40
Per a qualsevol dubte o suggeriment: comunicacio@fundaciojoia.org

Avís Legal i Política de Privacitat

Segueix-nos a les xarxes socials

Subscriure novetats

FILTRE ANTI-SPAM suma 3+1
Nom
Mail