John Forbes Nash, el gran científic que va guanyar la partida a l'esquizofrènia

John Forbes1

El reconegut matemàtic especialitzat en la Teoria dels Jocs i premi Nobel d’Economia, John Forbes Nash, va conviure a partir dels trenta anys, i fins al dia de la seva mort, amb una esquizofrènia. Va arribar fins al més alt per caure i tornar a aixecar-se, encara que la història va intentar ometre, durant molt de temps, l’existència d’episodis paranoides, creient que així preservava el seu prestigi científic.

 

Escrit per: Oriol Gracià

John Forbes Nash de petit ja va mostrar clars signes d'un cervell superdotat. Va néixer el juny de 1928 en una zona rural de Virgínia. Va aprendre a llegir molt ràpidament, però això no va repercutir positivament en el seu currículum escolar. Més aviat el contrari, perquè era un nen incapaç de parar atenció a classe, perquè treia males notes i mostrava alguns problemes de comportament i socialització, i és que tenia dificultats per relacionar-se a l'escola. Però malgrat tot, el seu talent científic era evident.

 

L'any 1945, quan tot just estava sortint de l'adolescència, va ingressar a l'Institut Carnegie de Tecnologia de Pittsburgh. I després d'iniciar —sense gaire èxit— els estudis d'Enginyeria i Química, va optar seriosament per les matemàtiques. Era una matèria que l'apassionava. El 1948 va entrar a la Universitat de Princeton, una institució considerada la meca de la matemàtica i que albergava científics de gran renom com Albert Einstein, Robert Oppenheimer (creador de la bomba atòmica) i John von Neumann (pioner en la Teoria dels Jocs, un assumpte que va marcar a Nash). De fet, feia pocs anys que havia acabat la Segona Guerra Mundial, un període en el qual el prestigi del món científic havia augmentat: el prodigi nuclear havia vençut el Japó i oferia un futur de recursos energètics il·limitats. En aquest context i amb 30 anys acabats de complir, la intuïció gairebé sobrenatural de John Forbes Nash el va convertir en un dels matemàtics més avançats de la seva època.

 

Una carrera meteòrica
Aquell jove de ment prodigiosa s'havia convertit en un home alt i atractiu, obsessionat amb els problemes de geometria i lògica. La seva carrera acadèmica va ser meteòrica i brillant. Va saber triar molt bé quins problemes resoldre. Per això les seves solucions van ser assimilades molt ràpidament pels seus col·legues. Una de les seves proeses va centrar l’atenció en la revisió de l’anomenada Teoria dels Jocs, de Von Neumann, que analitzava situacions que impliquessin conflicte i guanys. John Forbes Nash va concloure que una 'partida' acabava quan cada jugador/a, de forma independent, triava la seva millor resposta a l'estratègia dels seus adversaris. Aquesta teoria, que va publicar el 1950 i després es coneixeria com l'Equilibri de Nash, va representar una veritable revolució que trobaria aplicacions en àrees tan diverses com l'economia, la política i la biologia evolutiva.

 

Amb tot això, ningú posava en qüestió que era un matemàtic brillant, però els seus progressos acadèmics i científics sempre van trobar un obstacle en la seva inestabilitat emocional. El seu èxit va començar a alterar-se quan amb prou feines havia complert 30 anys. En aquell moment va revelar els signes incipients de problemes de salut mental i va sofrir una sèrie d'episodis de paranoia, cada vegada més greus. El trastorn va fer inevitable el seu ingrés a l'hospital McLean de Boston. Malgrat tot, John Nash va trobar un lloc com a professor en alguns dels grans centres científics, el MIT de Massachusetts i la Corporació RAND. Però la inestabilitat emocional, els alts i baixos sentimentals —causats potser per una hipotètica homosexualitat no acceptada— i el casament amb una de les seves alumnes l'any 1957, el van deixar fora de joc.

 

Abatut i recuperat
El 1959, els símptomes de l'esquizofrènia es van precipitar. John Forbes Nash assegurava que el perseguien homes amb corbata vermella, membres d'una conspiració criptocomunista. Deia que l'havien destinat a ser emperador de l'Antàrtida i que els extraterrestres es comunicaven amb ell a través del diari The New York Times. Els dos mesos d'ingrés en un centre psiquiàtric —en el qual li van diagnosticar esquizofrènia paranoica— van ser només l'inici de diverses dècades de desterrament. Com podia ser que un home intel·ligent i lògic com John Forbes Nash cregués que els extraterrestres li enviaven missatges? Ell mateix va intentar donar-hi una resposta: "Les idees sobre éssers sobrenaturals se'm presentaven de la mateixa forma que les idees de la matemàtica. Per això les vaig prendre de debò".

 

John Forbes2

 

El trastorn de salut mental, el divorci i les males relacions amb el seu pare i la seva mare, entre molts d'altres factors, el van convertir en una mena de fantasma que passejava per les aules de Princeton. I és que per respecte als seus mèrits passats se li permetia l'entrada al centre científic. Amb tot passava desapercebut: molts dels qui el llegien i utilitzaven els seus antics treballs el donaven per mort, i en les enciclopèdies s'ometien les seves circumstàncies biogràfiques més rocambolesques. Però als anys vuitanta, el seu trastorn de salut mental va començar a remetre sensiblement. Les al·lucinacions no van desaparèixer del tot, però va aprendre a controlar-les. Poc a poc va començar a saludar a la gent i a articular un discurs més o menys coherent. El 1990, fins i tot, va iniciar un debat amb el científic, Enrico Bombieri, que va titllar la progressiva recuperació de Nash de miracle.

 

Encara que algunes persones consideressin la recuperació de Forbes com a miracle, des del punt de vista professional de la salut mental l'evolució clínica de John Forbes Nash és dins dels paràmetres habituals. I és que, normalment, el seguiment de persones amb esquizofrènia durant períodes de vint a trenta anys permet observar recuperacions en gairebé un 70% dels casos. Per tant, el cas de Nash no és un cas estrany pel que fa a l’estadística, però sí a la forma de produir-se: després de molts anys d’un empitjorament del trastorn de salut mental.

 

Un premi Nobel ben merescut
Un dels punts àlgids de la seva trajectòria científica va arribar l'octubre de 1994, quan amb 66 anys va recollir a Estocolm el Premi Nobel d'Economia, per l'aplicació en l'anàlisi dels mercats de l'Equilibri de Nash. El dia de l'entrega del guardó, el seu discurs va posar èmfasi en el seu estat mental: "Sembla que penso una altra vegada racionalment, de la forma que caracteritza als científics. Tanmateix, això no constitueix un motiu per a l'alegria completa, com si passés de la invalidesa a la bona salut. La racionalitat de pensament imposa límits en el concepte de la meva relació personal amb el cosmos".

 

Des de llavors i malgrat la recuperació, la seva vida es va teixir entre foscors i contradiccions que van acabar per difuminar l'essència del personatge conegut fins llavors. Més enllà de la seva passió per la matemàtica va treballar per explicar públicament i divulgar la seva recuperació de l'esquizofrènia. La seva vida va tenir un final tràgic i inesperat: el 23 de maig de 2015 el doctor Nash i la seva dona van patir un accident de cotxe a Nova Jersey, quan el taxista que els conduïa va perdre el control de l'automòbil en un avançament. Tots dos van morir.

 

Hollywood i la seva obsessió per relacionar genialitat i bogeria
Quatre anys després de rebre el Premi Nobel d'Economia, la vida John Forbes Nash es va popularitzar encara més gràcies a la literatura i el cinema. El 1998, Sylvia Nasar, periodista del New York Times, va escriure ‘Una ment meravellosa’, un volum en el qual narrava la lluita de Nash contra l'esquizofrènia. El 2001, Ron Howard va adaptar el llibre al cinema en una pel·lícula protagonitzada per Russell Crowe, que va ser guardonada amb quatre Premis Oscar: millor pel·lícula, director, actriu secundària i guió adaptat. Així, el Hollywood del S. XXI va incidir, un altre cop, en intentar relacionar genialitat amb bogeria.

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

Comparteix amb nosaltres

Fundació Joia

logo fundacio joia

Dades contacte

Joia Magazine
c/ Bac de Roda, 149
08018 Barcelona
T. 93 834 49 40
Per a qualsevol dubte o suggeriment: comunicacio@fundaciojoia.org

Avís Legal i Política de Privacitat

Segueix-nos a les xarxes socials

Subscriure novetats

FILTRE ANTI-SPAM suma 3+1
Nom
Mail