Dolores O’Riordan, atrapada entre una infància difícil i la fama prematura

DoloresORiordan 1

La cantant de The Cranberries va ser una de les deu dones més riques d’Irlanda. La vida de l’artista, però, no va ser un camí de roses. De petita va veure com el seu pare quedava prostrat en una cadira de rodes després d’un accident, va patir abusos sexuals a l’entorn familiar i la fama global li va arribar de la nit al dia quan només tenia 20 anys. Per tot plegat va desenvolupar un caràcter complex, a més d’anorèxia, crisis nervioses, abús d'alcohol i pensaments suïcides. Va morir el setze de gener passat, mentre gravava un disc a Londres.

 

Escrit per: Oriol Gracià

Es deia Dolores, per la profunda fe de la seva mare. Dolores O’Riordan va néixer a Limerick, al sud-oest d’Irlanda el 1971. Era la més petita de set germans i va ser educada en el catolicisme. Els primers anys de la seva vida van estar marcats per l'accident de cotxe del seu pare, que va perdre tota la mobilitat. Però sobretot, allò que va condicionar els seus anys d’infantesa, van ser els abusos sexuals que va sofrir entre els vuit i els dotze anys per part d’una “persona de confiança”. Aquests dos factors van incidir en una personalitat inestable i insegura. “D'adolescent no em sentia atractiva, la meva mare no em deixava usar maquillatge”, explicava en una entrevista de fa uns mesos al rotatiu britànic The Guardian. “Era una noia estranya, sobreprotegida, amb un vestit rosa de flors i llaços al cap, que tocava l’orgue a l’església. Fins llavors la meva mare em comprava la roba. Però tot va canviar a la meva primera sessió de fotos amb The Cranberries: Noel em va proposar un canvi de look i em va donar un parell de botes. Em quedaven grans, però me les vaig posar. De sobte semblava una noia indie”, recordava.

 

L’inici de la seva carrera com a cantant va marcar un punt i a part a la seva vida, però no va ajudar gaire a redreçar-la. “Quan em vaig fer famosa als divuit i la meva carrera va agafar embranzida encara va ser més dur. En aquell moment vaig desenvolupar anorèxia", assegurava en una entrevista. La fama global li va arribar de la nit al dia, quan amb prou feines tenia vint anys. La feina de vocalista d'una banda com The Cranberries suposava aparicions constants davant el públic i la premsa, concerts, gravacions de videoclips i viatges per tot el món. Una pressió i unes exigències que van tenir greus conseqüències en la seva salut física i mental. L’estrès que tot plegat li va generar va desencadenar depressions i pensaments negatius: “Pensava: ‘Oh Déu, què horrible i fastigosa que sóc’. M’odiava a mi mateixa, era terrible”. A l’anorèxia li va haver de sumar crisis nervioses, alcoholisme i intents de suïcidi que la perseguirien durant anys.

 

Començaria, llavors, una època difícil. Era una veu virtuosa, que sabia alternar els greus i els aguts, però l’èxit musical amb el qual havia estat reconeguda internacionalment al principi dels anys noranta aviat va quedar enrere. A poc a poc, a la premsa la música quedava en segon pla i cada vegada prenien més protagonisme les notícies polèmiques —aldarulls, problemes familiars, disconformitats amb els companys de la banda de música— de la seva vida tan privada com pública. Així, va acaparar portades per baralles en locals d’oci o per escopir a les forces de seguretat o per donar un cop de cap a un policia, entre d’altres.

 

La trajectòria del grup se’n va ressentir. Les crisis que patia Dolores O’Riordan l’obligaven a abandonar la banda durant llargues temporades per tractar de recuperar-se i poder dedicar més temps als seus fills, al seu marit i a la resta de la família. També aprofitava per fer teràpia. Però les traumàtiques experiències d’infantesa —especialment els abusos sexuals— van ser una cosa que sempre va portar carregada a les espatlles de la vida i li va costar molts anys de visites a metges especialistes. Fins i tot va tenir la necessitat d’explicar-ho públicament: “Sento que m'he llevat un gran pes del damunt. Sento que m’ha ajudat molt obrir-me i confessar-li-ho a tota la gent que ha comprat els meus discos i que m’estima”, va detallar fa cinc anys al diari Belfast Telegraph. Però entre el 2014 i 2015 la diagnosi del seu estat es va complicar encara més: els metges li van diagnosticar un desordre bipolar que la feia bascular entre llargues etapes eufòriques fins a altres de més depriments. El trastorn, segons va reconèixer la mateixa Dolores O’Riordan, estava al darrere dels seus comportaments, que ocupaven sovint les portades dels rotatius especialitzats. “Vius entre els dos extrems: pots sentir-te extremadament deprimida (...) i perdre l'interès en les coses que estimes fer, però després t’asseus i et sents súper eufòrica", va confessar al diari Metro. “Són uns canvis de caràcter que només suportes uns mesos fins que toques fons i caus en la depressió. No dorms, i et tornes paranoica. La depressió és una de les pitjors coses que et poden passar”, afegia.

 

DoloresORiordan 2

 

Dolores O’Riordan va morir als quaranta-sis anys i de forma sobtada el setze de gener passat. La inconfusible veu de The Cranberries, una de les bandes més reeixides dels anys noranta, es trobava a Londres gravant un disc. Fins al moment es desconeix oficialment la causa exacta de la seva mort. Però els rumors sobre el seu estat de salut ja feia uns mesos que feien córrer tinta, perquè uns mesos abans de l’estiu, el grup havia anul·lat la gira Europea. “Dolores O’Riordan pateix un problema d'esquena a la part mitjana i alta de la columna. La respiració i els moviments diafragmàtics associats amb el cant pressionen els músculs d’aquesta part del cos i els nervis de la seva esquena i li causen un gran dolor", va escriure la banda a la pàgina oficial que el grup tenia a Facebook, davant les demandes dels seguidors i seguidores que reivindicaven el seu retorn als escenaris. A més, se sabia que les setmanes abans de la seva mort estava “terriblement deprimida”. El seu últim tuit —amb data del passat 4 de gener— va ser una foto en la qual subjectava un gat en braços. L’acompanyava del següent text: “Hola a tothom. Aquí, Dolores. Em sento bé”. Només dues setmanes després va deixar orfes els seus tres fills i, també, a una legió d'admiradors de la seva música dispersos per tot el món.

 

Èxit musical i milions de còpies venudes
O’Riordan es va unir a The Cranberries el 1990 —anomenats llavors The Cranberry Saw Us—, juntament amb el guitarrista Noel Hogan, el baixista Mike Hogan i el bateria Fegal Lawler. El seu salt a la fama va arribar amb l’àlbum de debut, Everybody else is doing it, so why can't we? (1993), que incloïa la cançó Linger, sobre el rebuig i les frustracions del desamor adolescent, que es va convertir en el seu primer èxit global. El seu següent disc, No need to argue (1994) publicat un any després, va superar l'èxit del primer i va permetre a la banda endinsar-se en nous registres i, a O’Riordan, exhibir tot el potencial de la seva veu. Gràcies en bona mesura a la veu d'O’Riordan, impetuosa, sinuosa i libèrrima, la banda irlandesa va clavar aquesta combinació de fúria i dolçor que va caracteritzar a moltes bandes de rock alternatiu dels noranta. Torturada i extrema, però sempre commovedora, la veu d'O’Riordan va aconseguir el seu cim amb el tema Zombie, single corejat per milions d’adolescents dels anys noranta i escrit arran de l'atemptat del grup terrorista nord-irlandès IRA a la ciutat anglesa de Warrington, que va matar dos nens de tres i dotze anys.

 

The Cranberries va decidir aturar la seva trajectòria, especialment condicionada pels alts i baixos emocionals de la seva cantant. Dolores O’Riordan va voler provar sort en solitari i va publicar dos discos: Are you listening? (2007) i No bagagge (2009). Però malgrat que ella era la veu i la cara més visible de The Cranberries, no va obtenir el mateix èxit que al costat dels seus companys. Es van tornar a activar el 2009, per fer només directes, però finalment van treure dos discos més, l'últim dels quals, Something else, és una col·lecció de versions acústiques i tres temes nous. Però el retrobament no va ser plàcid per disputes entre els components del grup en relació a l'autoria d'alguns temes. Una vegada superades les diferències en els tribunals, The Cranberries va reprendre el treball al 2016, fa només dos anys. Al 2017 la banda va anunciar una gira amb dates a Europa i Estats Units. Però poc després de començar, els concerts es van suspendre per problemes de salut d’O’Riordan. Una gira que mai més es reprendrà.

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

Comparteix amb nosaltres

Fundació Joia

logo fundacio joia

Dades contacte

Joia Magazine
Avinguda Josep Tarradellas, 19-21
08029 Barcelona
T. 93 452 04 67
Per a qualsevol dubte o suggeriment: comunicacio@fundaciojoia.org

Avís Legal i Política de Privacitat

Segueix-nos a les xarxes socials

Subscriure novetats

FILTRE ANTI-SPAM suma 3+1
Nom
Mail