El desafiament de les vacances i el ciberdejuni

la20 p

Estem acostumades a queixar-nos de la nostra feina, però quan ens toca descansar ens sentim alliberades al principi i poc després ansioses. Triguem a acostumar-nos a no fer res, no sabem què fer amb el cos i molt menys amb la ment.

Escrit per: Raquel Ferrari, psicoanalista
rferrari.wordpress.com

 

Aquest és l'origen de la hiperactivitat que marca el temps lliure de les vacances amb activitats i compromisos socials moltes vegades esgotadors. Clar que l'oci té una veta activa però, juntament amb aquest aspecte, és imprescindible reservar temps per al descans pur i dur. Així de simple i així d'impossible.

 

Temps per dormir, cuidar-nos, mirar sense intervenir, relaxar-nos, romandre callades. Acumulem el cansament psíquic, sense adonar-nos, pensant que sempre podem una mica més. Llavors davant la perspectiva de l'estiu cal estar atentes als senyals del cos: mandíbula tibant, esquena encorbada, problemes intestinals, tos nerviosa, dolor lumbar, mal de cap, badalls continus; i també als senyals emocionals: sensació de desemparament, de pèrdua del control, irascibilitat, falta de concentració, mal humor, reaccions extremes. Si ens sentim identificades amb aquests símptomes segurament els nostres costums afavoreixen el desequilibri i la fugida cap a endavant. Cal anar amb compte amb repetir el cicle durant les vacances.

 

El rumor incessant que generen els pensaments pot ser una de les causes del cansament i dels problemes de relació que apareixen en les vacances. Aprendre a buidar la ment fa que ens sentim més lleugeres, més creatives. Un dels temes més complicats de tractar té a veure amb l'ús de xarxes socials virtuals durant les vacances.

 

El bon ús de les xarxes socials suggereix una forma molt més àmplia de percebre el món, permet construir possibilitats i millorar els vincles reals. Es tracta d’aprehendre i no només d'aprendre, viure en mode selfie enlloc de mirar directament un paisatge, en el qual a més hi ha olors, sons, i experiències sensorials absents en la pantalla (és una forma d'empobriment psíquic). Smartphones, iPads i tot tipus de recursos de connexió mòbil poden envair la vida personal i familiar, igual que ho fa aquest amic o amiga indiscreta que es penja del telèfon 40 minuts per explicar-nos coses que només li importen a ella. És bo practicar el dejuni digital, com és bo mantenir els espais en la vida real. I les vacances són el millor moment per fer-ho.

 

Caldria pensar-ho dues vegades si quan sortim a sopar resulta que el iphone o la tablet s’asseuen amb nosaltres a taula, o comprovem el Whatsapp abans de donar el bon dia. Com canviar això? Practicant el ciberdejuni, només amb unes senzilles regles:

la20

 

Una vegada superada aquesta fase de ciberdejuni (o desintoxicació), quan tornem a la nostra activitat habitual hem d'evitar caure en el parany d'anar d'una cerca a una altra a Internet per recuperar el temps perdut. Mira una sola pantalla cada cop!

 

Probablement no ens sembli problemàtic pujar a Instagram fotos de cada cafè que ens prenem o de cada capbussada que ens donem en una increïble platja de Grècia. Tampoc ens semblarà estrany mantenir dues o tres converses per Whatsapp o Facebook mentre llegim el diari online. La realitat és que poc estem fent pel nostre descans psíquic si no controlem alguns hàbits durant les nostres vacances.

 

És impossible parlar de xarxes socials sense parlar de vincles, de relacions, de contacte. El psiquiatre Pichon-Riviere definia el vincle com una situació bicorporal i tripersonal, on el tercer és aquell que m'invento projectat en l'altre, aquest que crec que és l'altre en la realitat.

 

I què passa si aquesta realitat és virtual? Podem anticipar-nos a una trobada amb algú o al lloc que visitarem o on ens allotjarem a través de Google, o esbrinar qui és aquesta persona, quin aspecte té, què fa i qui són els seus amics i amigues, o quines crítiques té l'establiment hoteler o el restaurant al que volem anar en portals com Tripadvisor.

 

Googleigar, aquest nou verb, canvia totalment l'ecologia de les nostres experiències, ja no cal imaginar com serà, només n'hi ha prou amb buscar en imatges de Google. Aquesta nova forma de vincular-se no té per què ser un problema, ja que allò virtual és un vincle, una forma d'organitzar una relació tant interna com externa amb persones i informació.

 

Les xarxes socials virtuals tenen alguns efectes en la forma en què les persones contacten, per exemple: generen una inclinació molt ràpida, organitzen una identitat que sembla definir-se per la vida en la pantalla, i estimulen el protagonisme de l'immediat, ja que una pantalla i un teclat ens permeten deixar la marca de la nostra història.

 

Per descomptat, no es tracta de demonitzar la vida digital concorde a noves possibilitats de vinculació, però no ens enganyem, no hi ha gens nou sota el sol, les xarxes socials sempre han estat la forma de vincle més necessària: ha canviat la forma, però no el fons.

 

La clau no està a evitar la vida digital sinó a interactuar amb la tecnologia sense que aquesta sigui el centre d'atenció i ens impedeixi el plaure de descobrir coses noves. Com en la vida real.

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

Comparteix amb nosaltres

Fundació Joia

logo fundacio joia

Dades contacte

Joia Magazine
Avinguda Josep Tarradellas, 19-21
08029 Barcelona
T. 93 452 04 67
Per a qualsevol dubte o suggeriment: comunicacio@fundaciojoia.org

Avís Legal i Política de Privacitat

Segueix-nos a les xarxes socials

Subscriure novetats

FILTRE ANTI-SPAM suma 3+1
Nom
Mail