El malestar emocional de Virginia Woolf

Virginia Woolf 1

Virginia Woolf va ser una de les grans escriptores del segle passat. El seu llegat no és només literari, sinó també social: va ser una de les inspiradores del moviment feminista. Però la seva vida no va ser fàcil. Els traumes infantils i la complexitat de les relacions familiars van provocar el seu malestar emocional, que la va portar fins al suïcidi.

 

Escrit per: Oriol Gracià

Va créixer en un ambient familiar culte i liberal, freqüentat per artistes, escriptors i polítics i amb una biblioteca privada que va esdevenir el centre de la llar. El seu pare, Leslie Stephen, era historiador i crític literari. La seva mare, Julia Duckworth, hereva d’una important saga d’editors. Però aquest context aparentment plàcid, tan vinculat al coneixement i l’alta cultura anglesa de l'època, amagava la figura d’un pare dèspota i unes relacions familiars sovint massa tòxiques. Per això, Virginia Woolf no va poder esquivar l’impacte emocional de les complexitats de la vida.

 

El seu nom de pila era Adeline Virginia Stephen i va néixer a Londres el 25 de gener de 1882. Era la petita de vuit germans i germanes: quatre del matrimoni, una germana fruit d’una relació anterior de la seva mare, i tres (dos nois i una noia) de la parella anterior del seu pare. Tot i que mai van anar a l’escola, tots els germans i les germanes van ser educades amb professorat privat. A casa, la tragèdia va arribar ben aviat: quan encara era una adolescent —tenia només 13 anys— va morir la mare, com a conseqüència d’una febre reumàtica. Amb el dol va desencadenar estats anímics depressius que amb els mesos esdevindrien crònics. Estava trista i canviava d’estat d’ànim amb molta freqüència. A partir de llavors, la seva vida estaria sempre marcada per uns contrastos emocionals que també es farien notar en tota la seva obra literària.

 

Però la mort de la seva mare només va ser el primer entrebanc que li posava la vida. Sembla que dos dels seus germanastres —així ho va reflectir de manera velada en una de les seves obres autobiogràfiques— van abusar sexualment d’ella, un fet que pot explicar el seu patiment emocional. A això cal sumar-hi la mort de la seva germanastra Stella i la defunció del pare el 1905, abatut pel càncer. Els seus problemes de salut mental eren tan grans que es va veure obligada a passar algunes temporades en cases de repòs, l’eufemisme de l’època per definir els hospitals psiquiàtrics.

 

Una escriptora innovadora i influent
Va començar a escriure als diaris quan tot just encetava la vintena. La seva carrera va agafar el vol al rotatiu The Guardian, per al qual escrivia crítiques i cròniques. També publicava sobre literatura en un dels suplements de The Times. Paral·lelament oferia conferències a col·legis i universitats i escrivia assajos, contes i novel·les, la primera de les quals —The Voyage Out— va arribar l’any 1915 gràcies a l’editorial d’un dels seus germans. Woolf va destacar per la introspecció dels personatges de les seves novel·les i la descripció de les emocions que s’amaguen en els esdeveniments quotidians. Una altra de les seves grans aportacions a la història de la literatura recau en el domini de la tècnica del monòleg interior, també coneguda com "el fluir de la consciència". Aquesta forma d’escriptura, de clares influències freudianes, aposta per bolcar directament al paper els pensaments dels personatges, sense cotilles ni restriccions. Per tot plegat, aviat es va convertir en una de les intel·lectuals més ben considerades a l’Anglaterra de la primera meitat del segle XIX: una escriptora innovadora, influent i pionera en el discurs feminista. Però, malgrat els seus èxits professionals, els episodis depressius no es van esvair.

Virginia Woolf 2

El 1912 es va casar amb l’historiador i editor Leonard Woolf, del qual va prendre el cognom. Ell, coneixedor del patiment emocional de la seva dona, en tenia molta cura i qualsevol senyal d’alarma que pogués desencadenar un nou període de depressions el posava en alerta. Però amb l’esclat de la Segona Guerra Mundial la situació es va complicar: el 1940 el seu habitatge a Londres va ser bombardejat per l’aviació alemanya. A més, l’expansió del nazisme per l’Europa continental va posar la por al cos al matrimoni, ja que Leonard Woolf era jueu i qualsevol victòria de les tropes de Hitler podia posar en dubte el seu futur. La tensió va agreujar l’estat anímic i mental de Virginia Woolf, que va desencadenar brots psicòtics difícils de tractar des del punt de vista mèdic de l’època. Durant els brots es negava a menjar i assegurava sentir cantar els ocells en grec. En una de les cartes a la seva amiga Ethel Smyth ho va descriure d’aquesta manera: "Puc assegurar-te que, com a experiència, la bogeria és aterridora i gens menyspreable. En la seva lava segueixo trobant la majoria de les coses sobre les quals escric. Surt d’un cop, formada, acabada, no en gotetes, com succeeix amb el seny".

 

El desenvolupament de la Segona Guerra Mundial va significar un daltabaix emocional, i amb 59 anys, Woolf es va veure incapaç d’afrontar la desesperació. La decisió va ser dràstica: el 28 de març de 1941 es va posar l’abric, va omplir-se les butxaques de pedres i es va endinsar en el riu Ouse —a l’est d’Anglaterra—per posar fi a la seva vida. Abans, havia deixat dues cartes de comiat, una per a la seva germana i una altra per al seu marit Leonard Woolf. "Sento que he embogit de nou. Crec que no podem passar altre cop per una d’aquestes èpoques terribles. I no podré recuperar-me’n aquesta vegada". El seu cos va aparèixer tres setmanes més tard i Leonard va decidir incinerar les restes i escampar-les pel jardí de casa. El matrimoni no havia arribat a tenir descendència, per la por que els problemes de salut mental que patia ella poguessin ser hereditaris. Com a herència, però, Woolf va deixar novel·les clau de la literatura britànica com Mrs. Dalloway (1925), To the Lighthouse (1927) o The Waves (1931). Avui, amb vuit novel·les i més de trenta llibres d’altres gèneres, és encara una de les escriptores més influents de la literatura. L’autora va revolucionar la narrativa al segle XX i va posar la base del discurs feminista.

 

Una líder feminista
"Una dona ha de tenir diners i una habitació pròpia si vol escriure ficció", va sentenciar Virginia Woolf el 1929 dins l’assaig A Room of One’s Own. Amb els anys, aquest text ha esdevingut un dels escrits més citats del moviment feminista perquè exposa les dificultats de les dones per consagrar-se a l’escriptura en un món dominat gairebé en exclusiva pels homes. La seva mirada feminista també es feia notar en l’estil: escrivia sobre sexualitat sense embuts i, a més, ho feia amb fórmules molt directes. Posava èmfasi en els detalls, i va donar valor a les emocions i la visió que oferia de la quotidianitat de les dones. Va aconseguir crear una veu femenina que no encaixava amb la tradició patriarcal predominant. "Les dones han viscut tots aquests segles com a esposes, amb el poder màgic i deliciós de reflectir la figura de l’home el doble de la seva grandària natural", va escriure amb un posat sorneguer, però crític amb la societat en la qual va viure.

Virginia Woolf 3

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

Comparteix amb nosaltres

Fundació Joia

logo fundacio joia

Dades contacte

Joia Magazine
Avinguda Josep Tarradellas, 19-21
08029 Barcelona
T. 93 452 04 67
Per a qualsevol dubte o suggeriment: comunicacio@fundaciojoia.org

Avís Legal i Política de Privacitat

Segueix-nos a les xarxes socials

Subscriure novetats

FILTRE ANTI-SPAM suma 3+1
Nom
Mail