La doble lluita de Marie Curie

Marie Curie 4

La vida de la científica polonesa Marie Curie va ser pura lluita. Va superar el masclisme de la societat de l’època i també una depressió que la va perseguir tota la vida. Malgrat els entrebancs, va ser la primera persona guardonada amb dos premis Nobel pels seus estudis sobre la radioactivitat.

 

Escrit per: Oriol Gracià

Els primers símptomes del trastorn es van començar a manifestar quan tenia onze anys. Maria Sklodowska (més tard coneguda amb el nom de Marie Curie, Varsòvia, Polònia, 1867—Sallanches, França, 1934) tot just entrava a l’adolescència quan van morir la seva mare i una de les seves germanes. En aquell moment ja va confessar que havia patit una "profunda depressió", malgrat que més tard utilitzaria altres paraules per referir-s’hi —fatiga, esgotament o, simplement, problemes de nervis—, potser per ocultar el seu estat a familiars i amistats. El dol va marxar, però l’estat d’ànim es va consolidar. I per suportar el dolor es va refugiar en els llibres de ciència, els tubs d’assaig, les pipetes i altres materials del laboratori del seu pare, que era professor de matemàtiques i física.

 

La directora de la seva primera escola la va definir com una noia "sensible i psicològicament fràgil". Malgrat això, o potser per això, era una alumna exigent i obsessionada per rendir acadèmicament. A l’institut es va adaptar al sistema d’ensenyament rus (Polònia era un territori administrat, segons les regions, per Àustria, Prússia i Rússia), i als quinze anys va acabar els estudis amb la millor nota de la classe i una medalla d’or com a millor alumna de la promoció. Com que les noies tenien restringit l’accés a l’educació superior, va decidir emigrar a França per continuar els estudis a la Universitat de la Sorbona de París. En l’època, la capital francesa era un dels pols d’atracció de la intel·lectualitat europea i exercia una poderosa atracció per als joves interessats en l’estudi de les ciències.

 

Però allà la situació de la dona no era tampoc gaire bona: dels 776 estudiants de la Facultat de Ciències només 23 eren dones, mitja dotzena de les quals estrangeres. Això no va ser un obstacle per a la jove Maria Sklodowska, que va acabar una doble llicenciatura amb la nota més alta de la promoció de Física i la segona més alta de Matemàtiques. No cal dir que amb aquest currículum li va ser fàcil de trobar la primera feina: es va iniciar en la recerca científica al laboratori de Gabriel Lippmann, un físic francès especialitzat en l’estudi de la força electromotriu. Poc temps després va conèixer el també físic Pierre Curie, amb qui contrauria matrimoni el 1895.

 

Marie Curie 3

 

De la radioactivitat al Nobel de Física
Marie i Pierre Curie van aprofundir en l’estudi de la radioactivitat, un camí que havia obert el físic Antoine Henri Becquerel. En la seva tesi, Marie i Pierre van aconseguir demostrar que els raigs descoberts per Becquerel procedien d’una propietat intrínseca dels àtoms: la radioactivitat. Experimentant amb substàncies diverses van aïllar un element quatre-centes vegades més radioactiu que l’urani i que van batejar amb el nom de Poloni (pel país natal de la científica). Més tard aïllarien un altre element encara més radioactiu, el radi, mitjançant el procés de cristal·lització diferencial. Van desenvolupar un mètode d’indicadors de radiació i, després d’observar els efectes que el radi provocava sobre la pell, els Curie van proposar l’ús d’aquest element per tractar tumors cancerosos, cosa que més tard s’anomenaria radioteràpia. Aquests estudis revolucionaris van ser degudament reconeguts el 1903, quan Marie Curie va ser la primera dona a rebre un Nobel, al costat de Pierre Curie i Henri Becquerel.

 

Però aquella època d’esplendor duraria ben poc. Un dia plujós d’abril de 1906, un cotxe de cavalls va lliscar per l’empedrat del carrer Dauphine de París mentre Pierre creuava cap a l’altra vorera, amb tan mala sort que va ser arrossegat, va caure i es va fracturar el crani. Marie Curie va enviudar amb només 39 anys i el seu delicat equilibri emocional es va desestabilitzar. Altre cop va tornar amb força la depressió, de la qual en va poder sortir només gràcies a la seva passió per la ciència (va ocupar la càtedra que Pierre havia deixat lliure i va ser la primera dona a impartir classes a la Sorbona) i a l’interès per educar les seves filles.

 

Marie Curie 2

 

El 1911 va rebre un segon premi Nobel (va ser la primera persona de la història que va rebre dos d’aquests premis) per la mateixa cadena de treballs: "En reconeixement als seus serveis en l’avenç de la química pel descobriment dels elements radi i poloni, l’aïllament del radi i l’estudi de la naturalesa i els compostos d’aquest element". Va assistir a la cerimònia del Nobel acompanyada de la seva germana i la seva filla. En el discurs d’acceptació va deixar clar els seus mèrits: "Soc l’única responsable de l’aïllament del radi com una sal pura". Les seves aportacions a la història de la ciència van quedar molt clares.

 

Un escàndol en la premsa sensacionalista
La tardor de 1911, Marie Curie tornava a la seva casa de Sceaux des de Brussel·les, on havia assistit a un congrés de l’International Solvay Institute en el qual s’havien reunit les principals eminències del món de la física, entre les quals el científic Albert Einstein. Feia pocs dies que la premsa havia destapat la relació extramatrimonial que Paul Langevin —físic francès conegut per la seva teoria del magnetisme i per l’organització del congrés Solvay— mantenia amb Marie Curie. La seva dona havia enviat als principals rotatius francesos les cartes que els dos amants s’havien intercanviat i la notícia va desencadenar un escàndol: els articles l’acusaven de trencar una família, de "meuca jueva" i dona "temptadora" o dona "immoral". També atacaven la seva religió i la seva procedència: en la societat francesa de l'època, tal com passava en altres països d’Europa, l’antisemitisme i la xenofòbia eren idees a l’alça. En arribar a casa, va trobar-hi una munió de gent enfurismada que l’insultava, l’escopinava i li tirava pedres. Moltes antigues amistats li van girar l’esquena.

 

Albert Einstein, en canvi, li va enviar una carta de suport: "Estimada senyora Curie. Estic tan enutjat per la forma en què el públic creu tenir el dret d’involucrar-se en els seus assumptes que, definitivament, haig d’expressar-ho. [...] Em sento en l’obligació de dir-li com admiro el seu intel·lecte, el seu propòsit i la seva honestedat, i que em considero afortunat d’haver-la conegut personalment a Brussel·les". Malgrat aquell missatge reconfortant, la situació la va sobrepassar i, pocs dies més tard, Marie Curie va ingressar d’urgències a l’hospital, oficialment com a conseqüència d’una malaltia renal. En realitat havia sofert una crisi nerviosa que havia derivat en una de les depressions més profundes de la seva vida.

 

Marie Curie 1

 

Radiació sense protecció adequada
La dedicació a la investigació, altre cop, va ser la vàlvula d’escapament que li va permetre de trampejar la depressió. De fet, la ciència li va donar vida, però també li va provocar la mort. Els efectes mutagènics de la radioactivitat no van ser descoberts fins al 1927 pel genetista nord-americà Hermann Joseph Muller. Com que Marie Curie no tenia un bon coneixement dels efectes nocius de l’exposició a la radiació, mai no va prendre les precaucions necessàries. Anys d’exposició directa als elements radioactius i als raigs X van derivar en molèsties pulmonars cròniques, ceguesa parcial, un avortament, problemes als ronyons i una anèmia que va posar fi a la seva vida l’estiu de 1934. Una vida en la qual va demostrar al món que ni la xenofòbia, ni el masclisme, ni la depressió són un impediment per passar a la història com una de les grans científiques internacionals.

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

Comparteix amb nosaltres

Fundació Joia

logo fundacio joia

Dades contacte

Joia Magazine
c/ Bac de Roda, 149
08018 Barcelona
T. 93 834 49 40
Per a qualsevol dubte o suggeriment: comunicacio@fundaciojoia.org

Avís Legal i Política de Privacitat

Segueix-nos a les xarxes socials

Subscriure novetats

FILTRE ANTI-SPAM suma 3+1
Nom
Mail