Immanuel Kant, el filòsof que combatia la seva hipocondria amb l'ordre extrem

Immanuel Kant 01

En la seva obra filosòfica, Immanuel Kant (1724-1804) va defensar una concepció cosmopolita i universalista de la raó. Un pensament que va cultivar des de la seva ciutat natal de Königsberg (Prússia), d’on gairebé mai va sortir. Era hipocondríac, i això el va portar a viure obsessionat amb els horaris i les rutines, cosa que li va fer tenir por d’abandonar el seu espai de confort.

 

Escrit per: Oriol Gracià

El filòsof prussià Immanuel Kant no sabia viure sense un ordre precís. Per això portava les seves rutines vitals a l’extrem. Es despertava a les cinc del matí, bevia un te, fumava una pipa i, durant dues hores, es posava a preparar les classes que havia d’impartir aquell dia. Fins a les onze era a la universitat, i cap a la una feia el seu únic àpat fort de la jornada en alguna taverna del centre de Königsberg, la seva ciutat natal (l’actual ciutat de Kaliningrad, un enclavament rus situat entre Polònia i Lituània, a la vora del mar Bàltic). A dos quarts de tres sortia a passejar i en acabar escrivia fins a les set, l’hora de sopar. A les deu, després d’haver llegit una estona, se n’anava a dormir.

 

Aquests hàbits disciplinats i rígids li servien per atenuar els efectes del trastorn que l’acompanyaria tota la vida: la hipocondria. La seva obsessió arribava a tal punt que consultava compulsivament el termòmetre, el baròmetre i altres tipus d’aparells abans de sortir al carrer, per assegurar-se que la meteorologia no alteraria les seves dinàmiques. L’aversió pel canvi va desencadenar en ell rutines inflexibles. Fins i tot va rebutjar algunes ofertes de feina en altres ciutats d’Europa central com Jena (Turíngia) o Erlangen (Baviera). Això sí, va viure durant tres anys a Arnsberg, ciutat situada a uns 110 quilòmetres al sud-oest de Königsberg. També va visitar en alguna ocasió un amic a Goldapp (a l’actual Polònia), a uns 120 quilòmetres de la frontera amb Prússia. Però no va anar més enllà, perquè en la resta dels seus viatges es va mantenir en un radi d’uns quaranta quilòmetres al voltant de la seva ciutat natal. De fet, per no anar, no anava ni a prendre l’aire del Bàltic, que tenia només a dues hores de casa. Sentia que qualsevol canvi li podia afectar la salut i restar-li forces per a la seva obra, i a més no volia allunyar-se del seu cercle d’amistats. A Königsberg tenia tot el que volia. L’any 1778, en una conversa amb un dels seus deixebles, ho va deixar ben clar: "Qualsevol canvi em fa aprensiu, encara que m’ofereixi una gran promesa de millorar el meu estat". "Va viure una existència mecànicament organitzada, gairebé abstracta, sense casar-se mai, en un carreró tranquil i apartat", diria d’ell el poeta alemany Heinrich Heine. Això, però, no li va restar vida social.

 

L’any 1770 va començar a impartir classes de lògica i metafísica a la Universitat de Königsberg. Kant era brillant en la didàctica i atreia els estudiants per les seves idees pròpies i ben informades sobre la recent filosofia anglesa i de Jean-Jacques Rousseau. Compaginava l’activitat acadèmica amb una intensa activitat social. L’ocupació russa de Prússia (1758-1762) havia portat prosperitat i una vida més lliure a la qual va saber acomodar-se, també pel que fa a costums i vestimenta (Kant va anar sempre elegantment vestit). L’astrònom suís Johann Bernoulli ho explicava així: "És un home tan vivaç i cortès en el tracte, i amb una forma de vida tan refinada, que un no sospitaria en ell tan fàcilment l'esperit profundament indagador". L’escriptor alemany Friedrich von Lupin el va definir com "un magnífic conversador" i un amfitrió afable capaç de gaudir el menjar "amb gran fruïció".

 

Immanuel Kant 02Casa de Kant a Königsberg

 

La raó i l'home com a subjecte actiu
Quan va néixer, el van batejar amb el nom d’Emanuel perquè era el sant del 22 d’abril segons el vell almanac prussià, un nom del qual se sentia orgullós pel significat: 'Déu és amb ell'. Després, ja adult, el va modificar pel d’Immanuel perquè era més fidel a l’original hebreu. Kant va ser el quart dels nou fills d’una família humil i religiosa marcada pels principis del pietisme, una derivació del protestantisme que advocava per l’experiència íntima de la fe i la disciplina. Aquesta introspecció de l’ànima, ben present en la seva educació —no només a casa, sinó també a l’escola—, va marcar el seu pensament.

 

De fet, Immanuel Kant es troba entre els filòsofs més celebrats, llegits, estudiats i discutits encara avui en dia. Així, la seva influència es fa notar en molts àmbits de la reflexió contemporània, en la metafísica, la moral i l’estètica i en la reflexió sobre el dret, la història i la religió, entre molts d’altres. El seu pensament se sintetitza en Crítica de la raó pura, un volum de vuit-centes pàgines que va madurar durant més d’una dècada, malgrat que el va escriure en només sis mesos. L’obra es va editar el 1781 i aborda les capacitats de la raó humana, els límits i les possibilitats del coneixement humà. Al principi va tenir poca repercussió, potser perquè analitzava aspectes que en l’època es consideraven negatius i escandalosos, com el que suggereix que qualsevol intent de provar fets com l’existència de Déu o la immortalitat de l’ànima està condemnat al fracàs.

 

A molts pensadors de l’època també els va costar assimilar l’anomenat "gir copernicà" de la filosofia de Kant. L’autor defensava que per arribar al coneixement universal i necessari cal fer un gir com el que va fer Copèrnic en astronomia: si per explicar els moviments celestes va entendre que era millor partir del supòsit que era l’espectador qui girava, de manera semblant Kant arriba a la conclusió que només podem tenir un veritable coneixement de les coses si l’objecte depèn del pensament per ser conegut, i no a l’inrevés. Per tant, l’home com a subjecte tindrà un lloc central i serà protagonista de tots els corrents filosòfics que vindran després.

 

La llegenda d’un cervell sobrenatural
Amb els anys, la falta de memòria i d’agilitat mental i física van acabar deteriorant l’estat físic i mental d’Immanuel Kant. Conscient d’això, cap al final del segle xViii es va anar retirant progressivament de la vida acadèmica i social. La situació va agreujar la seva hipocondria: les fòbies i els seus hàbits inflexibles es van convertir en veritables obsessions maniàtiques, malaltisses, extravagants. Els seus dies es van omplir de pors, i les nits, de malsons en els quals se sentia atacat. Va morir el mes de febrer de 1804, poc abans de complir vuitanta anys. El seu enterrament va ser un gran esdeveniment per a la tranquil·la ciutat de Königsberg, on havia passat gairebé tota la seva vida. Anys més tard, les seves restes van ser exhumades per traslladar-les des del punt original de la catedral on hi havia la seva tomba fins a una capella annexa. Llavors, metges especialistes i forenses van aprofitar l’ocasió per mesurar un crani més gran de l’habitual i, així, continuar alimentant la llegenda segons la qual Kant tenia un cervell sobrenatural.

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

Comparteix amb nosaltres

Fundació Joia

logo fundacio joia

Dades contacte

Joia Magazine
c/ Bac de Roda, 149
08018 Barcelona
T. 93 834 49 40
Per a qualsevol dubte o suggeriment: comunicacio@fundaciojoia.org

Avís Legal i Política de Privacitat

Segueix-nos a les xarxes socials

Subscriure novetats

FILTRE ANTI-SPAM suma 3+1
Nom
Mail