Harry Potter contra la depressió

jkrowling2

J. K. Rowling, autora d’una de les sagues literàries més famoses dels darrers anys, ha parlat públicament sobre la seva lluita contra la depressió. En més d’una ocasió ha explicat que l’escriptura va ser una de les eines que va fer servir per afrontar el trastorn. De fet, als llibres de l’aprenent de bruixot més famós de tots els temps hi trobem la petjada subtil d’aquest procés de superació.

 

Escrit per: Oriol Gracià

Al principi de l’any 2018, una jove lectora apassionada per la saga literària del bruixot Harry Potter explicava que havia començat a rellegir els llibres del famós mag perquè "patia un episodi sever de depressió" i volia "enfortir el seu Patronus", l’encanteri que, segons la ficció creada per J. K. Rowling, protegeix les persones de les seves pors. "Retrobar-me amb aquest món màgic i fictici em serveix de vàlvula d’escapament quan més ho necessito", assegurava la noia. Quan Rowling, l’autora dels llibres, va sentir les paraules no se’n va poder estar de contestar via Twitter: "Les històries de Harry Potter també em van salvar a mi de la depressió. Res no em fa més feliç que hagin fet el mateix efecte en altres persones", va escriure. Aquella no era la primera vegada que l’escriptora parlava públicament sobre la seva lluita contra la depressió. "Escriure els llibres ha estat una teràpia per superar els moments més difícils de la meva vida", havia dit més d’un cop quan algun periodista indagava en la seva vida personal. I és que, malgrat el seu èxit —del setè i últim volum de la saga, titulat Les relíquies de la mort, en va vendre onze milions de còpies en tan sols un dia—, J. K. Rowling ha tingut una vida difícil de la qual, per cert, no se n’avergonyeix. Més aviat tot el contrari.

 

Joanne Rowling —aquest és el seu nom de naixement— va néixer el 31 de juliol de 1965 en un petit poble d’Anglaterra. Va créixer al costat de la seva germana Dianne i el seu gran amic de la infància Ian Potter. Inspirada pels llibres que tant li agradava llegir —des dels clàssics de Charles Dickens fins a El senyor dels anells de J. R. R. Tolkien—, la petita Joanne va passar bona part de la seva infantesa distraient la seva germana i el seu company amb històries fantàstiques que ella mateixa s’inventava. El professorat i l'alumnat d’aquells dies la recorden com una noia introvertida, bona alumna i tranquil·la. Però mentre els seus companys i les seves companyes d’escola es divertien a l’esbarjo o sortien de festa, ella preferia tancar-se a casa a llegir. Amb el seu pare i la seva mare hi va tenir una relació problemàtica, sobretot a partir de l’adolescència, quan es va convertir en fan de la cantant anglesa Siouxsie Sioux, que al final dels anys setanta va ser cap de la llegendària agrupació postpunk Siouxsie & The Banshees. En va adoptar el cabell negre i l’ús marcat de la línia negra dels ulls, un look que va lluir fins ben entrada l’època universitària.

 

Aviat, la seva afició per la literatura es va convertir en passió desmesurada. Va estudiar filologia francesa i clàssica i, lluny de deixar enrere el somni de dedicar-se a la llengua i la literatura, de seguida va començar a escriure de manera regular. I va ser en aquell moment que la seva mare —la persona que li havia donat més suport en la nova carrera professional— va morir després de ser diagnosticada d’esclerosi múltiple. Devastada pel dolor i submergida en pensaments negatius, Rowling va decidir marxar a viure a Portugal, on li havien ofert la possibilitat de treballar com a professora d’idiomes. A Porto, Rowling es va casar i va tenir una filla. El matrimoni, però, va acabar en fracàs perquè el marit tenia problemes amb l’alcohol. Així que tres anys després de la seva arribada a Portugal es va instal·lar a Edimburg, la capital d’Escòcia, on vivia la seva germana. Rowling hi viuria un dels pitjors moments de la seva vida: va caure en una depressió, no tenia feina i vivia dels subsidis públics. L’escriptora va trobar la manera de superar la negativitat i de canalitzar els pensaments en idees que, al final, van anar forjant la mitologia dels llibres de Harry Potter, personatge sobre el qual l’autora va projectar el seu propi sentit de pèrdua —la de la seva mare, especialment—, tal com es fa notar en el primer llibre de la saga. Un llibre, per cert, que va començar a definir des de la cafeteria Elephant House d’Edimburg, amb vistes sobre la fortalesa que corona l’old town de la capital escocesa.

 

jkrowling

 

Després de rebre el no d’una dotzena d’editorials, el 1995 va poder publicar finalment Harry Potter i la pedra filosofal. En pocs mesos es va convertir en un best-seller, perquè, contra tot pronòstic, la publicació va ser tot un èxit no només al Regne Unit, sinó també als Estats Units. De fet, el triomf va ser tan irresistible que a l’altra punta del món Scholastic Corporation, una editorial nord-americana, va comprar els drets del llibre i va lliurar més de 100.000 dòlars a l’escriptora perquè continués escrivint la saga, sense preocupar-se per l’economia. A més, el treball de Rowling va ser reconegut amb el premi al millor conte infantil de l’any. Així van néixer Harry, Hermione, l’inseparable Ron Weasley, Dumbledore, Draco Malfoy, Sirius Black i Lord Voldemort, entre d’altres. Infants i no tan infants es van enganxar a una saga literària de fins a set volums. El colofó d’un èxit precedit per una vida —la de l’escriptora— marcada pel dolor i la depressió.

 

Les criatures del mal que roben la felicitat
"Conec la tristesa. La tristesa és plorar i sentir. És aquesta absència freda de sentiments, aquesta sensació realment buida. Això és el que són els demèntors", explica J. K. Rowling. I és que l’escriptora va canalitzar la seva angoixa mitjançant la creació dels demèntors, criatures que absorbeixen el dolor de les altres i que prenen protagonisme narratiu a partir del tercer volum de la saga. "Els demèntors estan entre les criatures més nauseabundes del món. Infesten els llocs més foscos i més bruts. Gaudeixen amb la desesperació i la destrucció alienes, s’emporten la pau, l’esperança i l’alegria de tot el que els envolta... Si t’acostes a un demèntor, perdràs fins a l’últim sentiment positiu i fins a l’últim record feliç. Si pot, el demèntor et convertirà en un ésser malvat i maligne", explica Remus Lupin, un dels millors amics del pare de Harry Potter, en un dels llibres de la saga. Els demèntors són éssers horribles de gran alçada, coberts per una capa de color negre. Són temuts perquè s'alimenten de la felicitat i dels records alegres. Només deixen la tristesa i la desolació. Quan són a prop de les persones se sent un gran fred i es pot constatar un descens en la temperatura. S’assemblen als éssers humans perquè tenen el cos d’una persona, però en canvi no tenen rostre definit, només cobert per una boca que és un orifici obert. A més, són criatures putrefactes i tenen la capacitat de volar. Per espantar a un demèntor —símbol de la tristesa i la depressió— només l’encanteri del Patronus és efectiu.

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

Comparteix amb nosaltres

Fundació Joia

logo fundacio joia

Dades contacte

Joia Magazine
c/ Bac de Roda, 149
08018 Barcelona
T. 93 834 49 40
Per a qualsevol dubte o suggeriment: comunicacio@fundaciojoia.org

Avís Legal i Política de Privacitat

Segueix-nos a les xarxes socials

Subscriure novetats

FILTRE ANTI-SPAM suma 3+1
Nom
Mail