Ciberaddiccions. Com tractar-les?

dospuntzero mob

En un món en el qual prevalen les conductes addictives amb i sense substàncies, l’ús abusiu de pantalles s’ha transformat en un desafiament per a la psicoteràpia. Està clar que, si traiem el cap a les noves formes en què processem informació i interactuem mitjançant la tecnologia, alguna cosa està passant, i no és sempre una cosa bona. Ja és possible detectar importants diferències culturals en l’ús d’Internet, sobretot entre les persones més joves.

Escrit per: Raquel Ferrari, psicoanalista
rferrari.wordpress.com

El Kaohsiung Medical University Hospital (Taiwan) va valorar en un 11% el percentatge d’adolescents obsessionades amb la xarxa, que puja al 14% a la Xina. Per la seva banda, la Georgia Regent University (Augusta) el fixa en un 4% als Estats Units. Des de 2002, el doctor Scott E. Caplan, de la Universitat de Delaware, ha estudiat la relació entre algunes característiques psicosocials i la resposta a Internet. Segons aquests estudis, les persones ansioses o deprimides tendeixen a utilitzar més Internet, i no a l’inrevés. No és que la xarxa creï la patologia, sinó que és sols un canal que pot ser utilitzat de moltes maneres diferents. Segons aquesta mirada, en l’actualitat ens enfrontem, com a professionals de la psicologia, a nous fenòmens associats a qüestions interpersonals com el ciberbullying (l’assetjament cibernètic), les relacions conflictives a través de la xarxa i l’augment de l’ús problemàtic dels telèfons mòbils.

 

Des del punt de vista ciberpsicològic, el nostre desafiament com a professionals de la salut consisteix a fer una correcta lectura diagnòstica de les demandes que requereixen la nostra intervenció, per treballar després per mitjà d’intervencions psicoterapèutiques eficaces i eficients. Una anàlisi d’aquesta informació ens permetrà enquadrar el context i, així, treballar en una proposta psicoterapèutica. Parlar només del què —moltes hores connectada— sense considerar el com i, sobretot, el perquè, no és una via correcta de definir una patologia; és necessari superar la mera descripció d’una conducta si volem treballar en una clínica seriosa de la Psicologia d’Internet. 

 

Per exemple, un ús abusiu de pantalles com a símptoma d’un desordre major suggerirà sempre un cert grau (elevat) d’irritabilitat junt amb una preocupació permanent per tornar a estar en el ciberespai. Si en la interacció online hi invertim temps i diners excessius, com és el cas d’algunes usuàries de jocs d’atzar online o de videojocs, i si es detecta una marcada sensació de benestar en connectar-se, es menteix sobre el temps que es roman en la xarxa i s’alteren els patrons de somni, és probable que  estiguem enfront d’un nivell de dependència amb una marcada pèrdua de l’autoregulació.

 

En aquests casos, si detectem que una veritable "fúria narcisista" s’ha deixat caure en els relats de les històries d’aquestes persones enganxades a la xarxa, les quals comenten en la consulta els seus pensaments i les seves emocions perquè un perfil s’ha esborrat, una relació online ha acabat o, simplement, se’ls ha trencat l’ordinador o s’ha esgotat la memòria del seu telèfon mòbil, haurem d’establir en primer lloc un context diagnòstic, però mai centrant-nos només a canviar conductes o restringir l’ús. 

 

Només cal fixar-se en l’èxit dels blogs de desenvolupament personal i la cerca de fites extraordinàries com a mesura de l’èxit. Quants amics i amigues tens a Facebook? Quants seguidors i seguidores a Twitter o Instagram? Es tracta de nous discursos, nous escenaris per a velles qüestions. No valen els reduccionismes teòrics o tècnics.

 

Les persones que comencen a pensar que potser tenen un problema intenten resistir imposant-se períodes d’abstinència forçosa de l’ordinador, als quals solen seguir veritables fartaneres informàtiques. En un cas com aquest, en el qual l’aspecte del plaer lligat a la cerca és determinant, de res no serveix l’intent de limitar l’activitat compulsiva. Per dissenyar estratègies d’abordatge psicoterapèutic eficaces cal entendre que no es tracta només dels perfils de personalitat sinó, bàsicament, de les característiques que les tecnologies tenen: facilitat d’accés, funcionament 24 hores els 365 dies de l’any, recompensa a curt termini, sensació de control, il·lusió de connexió social, visibilitat, possibilitat de crear personalitats fictícies, desconnexió de la realitat, etc.

 

Per afrontar l’ús abusiu d’Internet s’estan utilitzant intervencions des del model cognitiu conductual i la teràpia breu centrada en solucions. Per exemple, una intervenció possible passa per donar suport a la lògica de la persona addicta suggerint ritualitzar i puntualitzar encara més la seva cerca. La prescripció serà llavors esforçar-se per entrar a la xarxa a cada hora en punt i, durant cinc minuts exactes, passar revista a totes les informacions que vulgui; transcorreguts aquests cinc minuts, caldrà deixar-ho fins a l’hora següent, i així successivament. La resposta habitual a aquesta prescripció és que la
persona que abans normalment romania a la xarxa molt de temps aconsegueix mantenir-se dins dels espais convinguts sense tenir el desig d’utilitzar Internet en altres moments. Òbviament, si en paral·lel no es treballen les creences, els hàbits, l’ús del temps lliure, els nivells d’ansietat, etc., no podrem parlar més que d’èxits temporals.

 

Altres opcions psicoterapèutiques venen des del marc conceptual sistèmic, sobretot pel que fa a les adolescents. Aquí no ens centrem en el símptoma, sinó en les relacions familiars, buscant noves fórmules d’equilibri amb pautes de relació alternatives.

 

De totes maneres, considerem que en aquest tema és imprescindible treballar més sobre els factors protectors i la prevenció primària. El desenvolupament de la intel·ligència emocional passa per quatre vessants: autoconeixement i autoregulació, empatia i habilitats socials, però també per l’adaptació al canvi, per l’esperit crític i per la motivació per mirar la realitat sense estar travessats per l’algorisme de les xarxes.

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

Comparteix amb nosaltres

Fundació Joia

logo fundacio joia

Dades contacte

Joia Magazine
c/ Bac de Roda, 149
08018 Barcelona
T. 93 834 49 40
Per a qualsevol dubte o suggeriment: comunicacio@fundaciojoia.org

Avís Legal i Política de Privacitat

Segueix-nos a les xarxes socials

Subscriure novetats

FILTRE ANTI-SPAM suma 3+1
Nom
Mail