Winona Ryder, una rebel a Hollywood

winona

L’actriu californiana, icona cinematogràfica durant els anys noranta, ha estat més de quinze anys a l’ombra per una depressió. Però ara ha tornat a les pantalles amb la sèrie Stranger Things de Netflix, renovada i amb ganes de trencar tabús sobre els trastorns mentals, el feminisme i la fama.

 

Escrit per: Oriol Gracià

Per a les adolescents nascudes els anys setanta (la Generació X, obsessionada per trobar l’autenticitat, fan del grunge i el cinema indie), l’actriu Winona Ryder va esdevenir el rostre de culte cinematogràfic, una icona de l’estètica gòtica, el feminisme i la irreverència. Winona Laura Horowitz (aquest és el seu nom real) va néixer a Minnesota el 1971 en una família dedicada a l’edició de llibres i la producció audiovisual. Va créixer a Califòrnia, en una comuna contracultural, ubicada en un indret remot, sense televisió i sense connexió elèctrica. Potser per això, ja de petita va dedicar moltes hores a la lectura (El vigilant en el camp de sègol de va ser un dels seus referents literaris).

 

A l’institut, el seu estil de roba i l’aspecte alternatiu van desencadenar episodis de bullying. "Portava una dessuadora vella de nen que havia comprat en una botiga de l’Exèrcit de Salvació. Vaig anar al bany i vaig sentir que em deien: 'Ei, marieta!' Era un grup de noies, i em van estampar el cap contra una cabina. Vaig caure a terra i em van agredir a puntades. La direcció del centre em va expulsar a mi, no a les assetjadores", va relatar l’actriu anys després. I tot plegat, mentre debutava al cinema amb tan sols tretze anys: després de treballar a les ordres de Tim Burton —primer a la pel·lícula Bitelchus, que va recaptar 32 milions de dòlars en tan sols dues setmanes, i més tard a Eduardo Manostijeras—, la seva popularitat es va situar als núvols. En pocs anys, el seu rostre va acabar convertint-se en una icona de culte de la dècada dels noranta. Els crítics de cinema destacaven el seu "talent de cinema mut", la capacitat per captivar només amb la presència, per actuar sense paraules. La seva veu era distintiva: profunda i lleugerament nasal.

 

Al principi va aconseguir gestionar la fama: "La meva família va ser molt protectora amb mi. Només em deixaven treballar durant les vacances d’estiu. Fins i tot en l’època en què m’anaven molt bé les coses, quan vaig fer Bitelchus o Heaters [a casa nostra estrenada amb el títol Escuela de jóvenes asesinos], mai no vaig tenir idea sobre la meva fama. Potser jo era molt coneguda, però vivia al nord de Califòrnia i em dedicava a fer exàmens de geometria". Però la situació es va torçar en les següents pel·lícules: l’ansietat, la incapacitat d’assimilar l’exposició pública opressiva i, sobretot, els comentaris sobre les seves relacions amb actors famosos van repercutir en la seva salut mental.

 

beetlejuiceImatge promocional de la pel·lícula Bitelchús

 

La mala gestió de la fama
"Has confós mai un somni amb la vida? O has robat alguna cosa que podies comprar? Has estat mai trista?", deia el personatge de Susanna Kaysen que Winona Ryder va interpretar en la pel·lícula Innocència interrompuda, de 1999. En aquell moment ningú imaginava que les paraules d’aquell guió serien profètiques. I és que, mentre la seva imatge ocupava portades de diaris i altres publicacions d’arreu del món —la revista Rolling Stone li va dedicar un reportatge amb el titular "La noia més afortunada del món"—, la seva vida perdia el rumb, no sabia a qui trucar per explicar-li com de malament se sentia. I l’escàndol va esclatar el desembre de 2001, quan Winona va entrar a una botiga de Beverly Hills i en va sortir amb roba valorada en més de 5.000 dòlars sense haver passat per caixa. No estava arruïnada, ni robava per necessitat. Winona era cleptòmana. El vídeo de les càmeres de vigilància on es veu com els guàrdies de seguretat l’escorten de tornada a la botiga es va transmetre centenars de vegades a televisió i va ser tema de conversa en molts programes. En comptes d’incitar a interessar-se per la seva salut o el seu benestar mental, els mitjans de comunicació s’hi van acarnissar. Va ser condemnada a tres anys de presó amb llibertat condicional i, a més, es va haver de sotmetre a teràpia per controlar els seus impulsos. Però aquell robatori desafortunat la va perseguir durant més de quinze anys. Tant, que pràcticament va desaparèixer del mapa. L’incident li va desencadenar una depressió, malgrat la imatge tan arrelada segons la qual la fama i els ingressos que comporta convertir-se en una actriu de cinema reconeguda tenyeix la teva vida de color de rosa. 

 

La recuperació
Al final dels anys vuitanta, quan Winona Ryder va irrompre sota el focus cinematogràfic i mediàtic, la salut mental era encara un tema tabú. Si el debat sobre aquests tipus de trastorns de salut mental estava estigmatitzat entre la població general, encara ho estava més entre l’star system femení de Hollywood. Winona va ser una de les actrius que va intentar trencar aquestes dinàmiques en parlar públicament dels sentiments de culpabilitat i vergonya que li generava patir una depressió. "Ara, vist en perspectiva, no em penedeixo d’haver-me sentit malament pel que vaig passar, perquè, malgrat que soni com un tòpic, moltes dones se’m van acostar per dir-me que se sentien identificades amb la meva situació —explicava fa quatre anys al New York Magazine—. Estic molt tipa de les persones que ridiculitzen les dones pel fet de ser sensibles o vulnerables", afegia en parlar sobre la premsa i la seva tendència a patologitzar les emocions femenines.

 

stranger thingsEscena de la sèrie Stranger Things, de Netflix

 

Ara, quan s’apropa a la cinquantena, Winona ha ressorgit de les seves cendres com una au fènix per recordar-nos que sentir confusió, tristesa o contradicció no és signe d’immaduresa i inestabilitat, sinó part del procés de maduració mental de qualsevol persona adulta. A poc a poc ha anat tornant a l’esfera pública, interpretant papers menors en diverses produccions audiovisuals, però és de nou al pòdium cinematogràfic des que interpreta la protagonista de la sèrie de terror de Netflix Stranger Things. Així, l’adolescent "genial" que va entrar per la porta gran del cinema al final dels anys vuitanta i que després es va convertir en una adulta "complicada" ha tornat a escena regenerada. Això no vol dir, és clar, que la seva vida sigui senzilla. "Em sento com en aquell episodi de La dimensió desconeguda en el qual el protagonista diu: 'Només vull quedar-me sol per poder llegir els meus llibres', i després és enviat a un planeta on només hi són ell i els seus llibres. I hi és tan feliç, i les seves ulleres cauen i es trenquen", explica Winona Ryder recordant la seva passió per la literatura i l’aïllament que tan feliç la va fer de petita a la comuna contracultural de Califòrnia on la van educar els seus pares.

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

Comparteix amb nosaltres

Fundació Joia

logo fundacio joia

Dades contacte

Joia Magazine
c/ Bac de Roda, 149
08018 Barcelona
T. 93 834 49 40
Per a qualsevol dubte o suggeriment: comunicacio@fundaciojoia.org

Avís Legal i Política de Privacitat

Segueix-nos a les xarxes socials

Subscriure novetats

FILTRE ANTI-SPAM suma 3+1
Nom
Mail