La tendència a l'alça del veganisme

veganisme

Segons la Unió Vegetariana Internacional, hi ha més de 600 milions de vegetarians i vegetarianes al món. Només als Estats Units hi ha hagut un increment del 500% des de 2014, i d’aquest percentatge un gran nombre és gent vegana, és a dir, gent que ha decidit no tan sols no consumir carn de cap mena, sinó tampoc ous ni lactis, ni utilitzar objectes fabricats amb cuir o pells.

Escrit per: Raquel Ferrari, psicoanalista
rferrari.wordpress.com

El que una vegada Donald Watson, inventor de la paraula vegà, va plantejar el 1944 com la diferència conceptual entre seguir una dieta vegetariana i la filosofia vegana es va anar transformant en canvis de conducta associats a una postura ètica que eludeix utilitzar cap producte que hagi pogut generar sofriment en animals, i això inclou des d’un parell de sabates fins als circs amb animals i el consum de mel d’abella. 

 

Ara bé, és impossible tractar d’entendre el creixement exponencial d’aquesta tendència sense considerar el paper rellevant de les xarxes socials en la construcció i la difusió d’una imatge social del veganisme. Volem ser populars, ser vistos i acceptats. Les generacions millennial i centennial passen gran part dels seus dies amb el cap cot, buscant l’última imatge, l’últim comentari dels seus semblants. En aquest context podem preguntar-nos què passaria si no existís Instagram respecte a aquesta compulsió de fotografiar fins i tot el que mengem, perquè sembla que les càmeres dels nostres telèfons intel·ligents mengen abans que nosaltres. I les etiquetes #veganisme, #vegan, #menjarsaludable, #sa, #sustentable han tingut més de 61 milions de posts a Instagram, que no són pocs.

 

Les plataformes online d’entreteniment també participen en la instal·lació de la relació alimentació- sostenibilitat a través de la difusió de pel·lícules com Cowspiracy d’Andersen i Kuhn sobre l’impacte ambiental de la ramaderia.

Des del punt de vista psicològic, hem d’analitzar si són les xarxes les que actuen com a catalitzadores dels canvis de conducta o els canvis de conducta els que es reflecteixen en les xarxes.

 

El moviment vegà, tal com es reflecteix en les xarxes, representa una comunitat no homogènia que podem agrupar en tres categories: les persones cercadores de benestar holístic, la comunitat de fanàtics i fanàtiques del fitness i el lifestyle i els defensors i les defensores de l’alimentació ètica. Cada grup s’apunta a la defensa de valors d’integritat, honestedat, puresa, salut, benestar i superació espiritual i, com que és una tendència controvertida, el món online resulta un context ideal per sostenir una discussió entre apologistes i detractors en la qual tots dos grups apel·len a teories de la conspiració, controvèrsies i contradiccions vàries.

 

El veganisme és majoritàriament un discurs jove consolidat com una imatge lligada a un fort sentit de comunitat. Un estudi de Forbes de 2017 va concloure que són les persones millennials les que lideren el canvi a una alimentació basada en plantes, ja que són més conscients de qüestions lligades al benestar animal, el medi ambient i la cadena de subministrament d’aliments. A més, un estudi canadenc va trobar que més de la meitat de persones veganes en aquest país té menys de 35 anys. Si en les xarxes s’identifiquen com a valors molt importants les qüestions de sostenibilitat, protecció del medi ambient, drets dels animals, feminisme, drets LGTBI, inclusió i racisme, resulta que el veganisme s’identifica amb tres d’aquests set valors; i si el moviment vegà es dona principalment entre gent menor de 35 anys, és molt poc sorprenent trobar que són les xarxes socials l’espai natural d’expressió d’aquests valors.

 

I és que el veganisme és relativament nou i profundament controvertit, i malgrat la seva popularitat no és del tot entès. Les xarxes socials permeten trobar informació sobre veganisme encara sense buscar-la, ja que és allà disponible i permet a les persones que s’hi inicien sentir-se "fora de perill" d’errors mitjançant la presència permanent de persones amb un "prestigi" en la qüestió que valida les seves decisions.

 

És un moviment que essencialment apunta a la legitimació de la ortorèxia com un trastorn alimentari en el qual el moment de menjar es transforma en un exercici intel·lectual sense plaer i sense llibertat i en el qual menjar "correcte" és fotografiat i compartit. Així, es transforma en consell el que no és més que una compulsió que ha aconseguit trobar un circuit que la fa semblar aspiracional i desitjable.

 

La primera premissa ja està definida: existeix un poder real de les xarxes a l’hora de difondre moviments socials, tendències i creences. La força de les narratives en un context de nihilisme i desnaturalització impulsa la difusió de moviments socials als quals adherir-se en una cerca de sentit que ometi els contextos complexos.

El dejuni, el menjar caixer i l’alimentació no violenta dels rastafaris, per exemple, existeixen des de fa segles; la diferència amb el veganisme radica en aquest pensament precuinat i simplista segons el qual el llenguatge crea realitats avalades per la comunitat online.

 

És interessant observar que la lluita vegana s'ha centrat a transformar la pròpia conducta alimentària i guanyar cada vegada més adeptes, sense gairebé cap proposta sobre una forma més sostenible i menys cruenta de generar aliments a partir de matar animals.

Un altre impacte important en la conducta influenciada pel veganisme és l’augment de l’ansietat i el pensament obsessiu, perquè rarament es redueix només a una qüestió alimentària, ja que sol incloure canvis d’hàbits i estils de vida amb un ampli impacte en la salut mental.

 

És clar que la dificultat primordial rau en el fonamentalisme de les creences veganes. Des del punt de vista psicològic és important treballar en nous abordatges que apuntin a instal·lar el pensament crític per processar la informació que les xarxes socials legitimen, i que generalment ho fan simplificant. Impulsar estratègies que ajudin a connectar diferents dimensions de la realitat per prendre decisions basades en un pensament  complex garantirà que els canvis socials es transformin en oportunitats i no pas en amenaces.

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

Comparteix amb nosaltres

Fundació Joia

logo fundacio joia

Dades contacte

Joia Magazine
c/ Bac de Roda, 149
08018 Barcelona
T. 93 834 49 40
Per a qualsevol dubte o suggeriment: comunicacio@fundaciojoia.org

Avís Legal i Política de Privacitat

Segueix-nos a les xarxes socials

Subscriure novetats

FILTRE ANTI-SPAM suma 3+1
Nom
Mail