L'impacte de la Covid-19 en la salut mental

veganisme

Des del punt de vista psicològic, la quarantena per covid-19 ha significat una provocació intel·lectual. Hem hagut de processar una gran quantitat d’informació, molta de la qual contradictòria, en poc temps, i això ha complicat l’estabilitat del circuit "pensament-emoció-conducta".

Escrit per: Raquel Ferrari, psicoanalista
rferrari.wordpress.com

Com funciona aquest circuit? A partir d’una dada o emoció, una idea que sorgeix activa emocions que deriven en una conducta "d’atac o fugida": o bé enfrontem, o bé evitem viure aquest moment. El circuit pot també ser resultat d’emocions vinculades a viure algun esdeveniment que desencadena pensaments i records, o la resposta a un esdeveniment els resultats del qual ens generen una creença associada a una emoció.

 

Si pensem en qualsevol esdeveniment potencialment traumàtic, no importa tant de què es tracta com la forma en què l’interpretem i actuem. En aquest sentit, podem esperar algunes respostes emocionals associades a la fatiga mental que la quarantena global ha imposat: hem hagut de processar ràpidament molta informació en molt poc temps, ajustar-nos a noves rutines i enfrontar-nos a les nostres pors respecte a algunes paradoxes molt disfuncionals, com l’enfrontament entre el dret a la vida i el dret al menjar.

 

I tot això en un context personal que segurament ha activat records, creences i mecanismes de defensa, però aquesta vegada allò subjectiu ha hagut d’encaixar en allò col·lectiu i totes les alarmes s’han disparat.

 

Les emocions predominants que s’han identificat són la por, la ira, l’ansietat i el pànic. Per això, algunes rutines com mantenir horaris, fer activitat física, reduir l’excés d’informació i mantenir la comunicació amb persones significatives han incidit de forma positiva en la percepció de benestar. Ja estan apareixent símptomes d’estrès posttraumàtic en gairebé el 96% de les persones pacients de covid-19. Parlem d’un cost enorme, mesurat en pèrdues, por, tristesa i pena darrere el nombre de morts i les estadístiques de contagi. Entre els grups de risc més vulnerables es troben persones adultes grans, infants i adolescents, gent que ha perdut la seva ocupació i persones que tenen antecedents de trastorns psiquiàtrics i abús de substàncies.

 

Un altre col·lectiu és el de les persones professionals de la salut, que mostren elevats nivells d’ansietat i depressió, trastorns de la son i una sensació d’estar sempre en guàrdia. Aquests símptomes a vegades desapareixen, però en altres casos evolucionen cap a pensaments i imatges intrusives, i en el pitjor escenari es pot donar una desconnexió que pot durar anys. Com ajudar-les? En un primer moment estaria bé poder-los brindar espais segurs de trobada per compartir sentiments, experiències i idees; es tracta més de contenció que de psicoteràpia.

 

Quant a la resta de la comunitat, travessem un procés llarg que involucra la desaparició de tota mena de certeses cognitives. Els nostres nivells de labilitat emocional han crescut i ho continuaran fent, les nostres estratègies de defensa fallaran tard o d’hora, i acceptar-ho és part de la solució. Això suposa permetre’ns la tristesa, el mal humor i una quota "saludable" de desesperança. 

 

Quan observem els discursos durant el confinament, notem que un dels conceptes que ràpidament s’ha instal·lat és el de "nova normalitat", que més o menys sembla significar que, una vegada que aconseguim contenir la pandèmia, la majoria tornarem a ser les persones que érem, però com a societat consensuarem canvis d’hàbits que seran millors, més ètics i més segurs per a la supervivència de l’espècie.

 

Els mesos (i anys) que venen estaran plens de situacions noves i continuarem enfrontant-nos amb escenaris descoratjadors per als quals no estem preparats. Però també hi haurà la possibilitat d’entrenar la creativitat, la innovació, el pensament complex, la manera de prendre decisions, els nous hàbits saludables, la sostenibilitat, el canvi de prioritats, el valor de l’altre, l’exercici d’una nova manera d’escoltar els governants i també la parella, els fills i les filles i els i les col·legues i els companys i les companyes de treball, a més de, per descomptat, escoltar-nos a nosaltres mateixos.

 

Tot plegat serà un desafiament que haurem de passar per l’escàner dels pensaments i les emocions per decidir com actuar en aquest nou disseny del nostre projecte personal. Una estratègia per conjurar la por al desconegut és ordenar els pensaments començant per la idea que construirem una nova normalitat. Així, malgrat els enormes desafiaments que enfrontem com a individus i com a comunitats locals i globals, ens serà més fàcil entendre que estem construint un futur.

 

És una enorme oportunitat evolutiva des de cada projecte personal, i ho haurem de polir per deixar enrere idees, prejudicis i objectius, exercitant sentiments com l’esperança i la confiança com a escut enfront de la por, però també des de cada projecte comunitari i regional, per abandonar models caducs de gestió que en aquesta crisi han posat de manifest la seva vacuïtat ideològica i moral.

 

En termes humanístics no és altra cosa que recordar que existeix una enorme distància entre la persona que està preparada per superar una situació adversa i la que no ho aconsegueix; i és que la primera és algú que decideix, que tria ser una cosa o una altra, malgrat les condicions que li toca viure.

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

Comparteix amb nosaltres

Fundació Joia

logo fundacio joia

Dades contacte

Joia Magazine
c/ Bac de Roda, 149
08018 Barcelona
T. 93 834 49 40
Per a qualsevol dubte o suggeriment: comunicacio@fundaciojoia.org

Avís Legal i Política de Privacitat

Segueix-nos a les xarxes socials

Subscriure novetats

FILTRE ANTI-SPAM suma 3+1
Nom
Mail