Internet i relacions socials en la post pandèmia

saludmentalcerebbroLa informació en aquest món hiperconnectat es veu immersa en la paradoxa de l'excés de dades que acaben desinformant. Som part d'una xarxa de xarxes en la qual alguns nodes estan molt connectats i altres gairebé res, però en la qual és pràcticament impossible estar aïllat i aïllada.

 

Escrit per: Raquel Ferrari,  psicoanalista

rferrari.wordpress.com

 

Per complicar encara més el panorama, les fake news, aquest cúmul de notícies falses que es divulguen amb rapidesa a través de les xarxes socials i Internet, cooperen amb el caos, en tant que les persones usuàries són alhora productores i consumidores de continguts. Curiosament, el mecanisme és viral, igual que la pandèmia. Una notícia falsa es divulga en minuts instal·lant una post veritat en la qual els fets són menys importants que les creences personals o les respostes emocionals.

Un estudi publicat en 2018 pel MIT (Institut Tecnològic de Massachusetts), afirmava que les notícies falses es divulguen sis vegades més ràpid que les veritables. I és que la realitat i la veritat del que passa sol ser més avorrida que la mentida.

En aquest context no falten les mirades tecno-paranoiques a l'estil Black Mirror, la sèrie distòpica britànica, però potser en lloc de culpar a les xarxes hem d'entrenar els nostres hàbits i decisions.

La plataforma Neftlix ha difós recentment El dilema de les xarxes socials, un documental sobre els impactes negatius de les xarxes en les persones i els grups socials exhibint les estratègies emprades per manipular conductes i emocions i mantenir a la persona usuària permanentment connectada. Aquest documental és anterior a la crisi mundial del covid 19. Alguna cosa ha canviat? No podem afirmar que així sigui, però com a treballadores de la salut mental interessades en la ciberpsicología, ens preocupa el després de la pandèmia, ja que creiem que hi haurà un increment dels símptomes de malestar en persones i grups socials com a resultat de la profunda crisi personal i comunitària que aquesta situació ha originat. Per a enfrontar aquesta segona pandèmia necessitarem de tots els recursos possibles, i el treball en xarxa, virtual i real, serà un d'ells.

Què haurem de fer com a pares, mares, i persones educadores i conselleres per a restaurar la coordinació social en la nova normalitat? Primer hem de posar a debat les nostres estratègies d'intervenció i ampliar la nostra mirada. És aquí on el poder de les xarxes socials, però no només virtuals, cobra rellevància. El nostre treball com a membres d'aquesta societat hipersegmentada i vulnerable serà tractar de maximitzar les oportunitats que la xarxa ens brinda per a la superació de la falta de certesa i evitar participar en linxaments mediàtics.

La realitat és sempre construïda i reconstruïda en la interacció de diferents grups socials, el contrari és narcisisme i alienació. Si això és cert, llavors la intervenció en xarxa i l'efecte xarxa es transformen en una forma de participació que pot afavorir la resolució de problemàtiques comunes. La tecno-paranoia no pot ni ha de ser l'única mirada possible.

Hem vist com les xarxes, funcionant com a sistemes oberts, han possibilitat respostes noves i permanents en un context de distanciament social obligatori, disposades a satisfer interessos i necessitats de la comunitat de manera solidària i auto gestora. Durant la pandèmia han sorgit respostes a problemàtiques puntuals a través de l'acció de voluntaris i voluntàries amb molt d'èxit, s'han difós continguts culturals, s'han habilitat espais d'intercanvi de tota mena, hem intentat, i ho continuem fent, superar tot tipus de limitacions.

Aquestes experiències reforcen la idea que el treball amb metes mínimes que es basi en els recursos, les potencialitats i la creativitat dels membres d'una xarxa controlarà i reduirà les respostes purament burocràtiques. La generació d'una narrativa en comú amb problemes similars que uneixen, sol superar les diferències d'interessos laborals o educatius. Un problema en comú dóna sentit en estar juntes en xarxa; que aquesta xarxa sigui real o virtual acaba sent irrellevant.

Si utilitzem el que ja sabem sobre la interacció entre les persones i ho situem en aquest nou escenari segur que trobarem noves respostes a velles qüestions, encara que en el fons tranquil·litza saber que no hi ha res nou sota el sol, malgrat ens sembli que avui tot és inèdit.

Pot semblar una utopia perquè se sol dir que l’homo ciberneticus és un ésser aïllat, però no és necessàriament així. Encara que els grups socials reals semblin empobrits o hagin estat brutalment destruïts per una espècie de paranoia endèmica; encara que hi hagi tanta gent que viu sola, treballa des de casa, i ja no participa d'associacions ni de grups; gent que va al gimnàs però no parla amb ningú, viu en un país o en una ciutat diferent de la que ha nascut i té por a allò diferent, a la incertesa, a l'exclusió i a la solitud; encara sobreviuen algunes qüestions bàsiques, la necessitat d'interactuar sempre ha estat aquí però ara torna a aparèixer amb un nou aspecte per a una vella qüestió: si m'identifiquen, sóc.

Sabem que la nostra salut mental després del covid 19 haurà de ser resilient, desenvolupant aquesta capacitat de rebotar com un ressort després d'una experiència difícil, i per això hem de buscar recursos per a construir noves estratègies de resolució de problemes i de millora en la comunicació que busquin protegir la nostra identitat.

Si canviem la nostra conducta com a usuaris i usuàries d'Internet, no només ens protegirem sinó que fomentarem l'expansió de les millors possibilitats de funcionar en xarxa. Com fer-ho? Accedim a les xarxes quan ho desitgem i no seguint notificacions, no responguem a recomanacions de vídeos o continguts sense criticar-los primer, aprenguem a buscar i crear contingut rellevant, tractem de seguir a persones o grups amb els quals no estem d'acord, així explotarem la bombolla. Però també aprenguem a desconnectar i valorem els nostres clics i el nostre temps offline.

Una xarxa social pot modificar la percepció de nosaltres mateixes a través del protagonisme social que potència i això ens ajudarà a tornar a confiar. Només es tracta de treballar en la direcció correcta.

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

Comparteix amb nosaltres

Fundació Joia

logo fundacio joia

Dades contacte

Joia Magazine
c/ Bac de Roda, 149
08018 Barcelona
T. 93 834 49 40
Per a qualsevol dubte o suggeriment: comunicacio@fundaciojoia.org

Avís Legal i Política de Privacitat

Segueix-nos a les xarxes socials

Subscriure novetats

FILTRE ANTI-SPAM suma 3+1
Nom
Mail