Hannah Montana i els seus amics

Disney Channel i Nickelodeon són Canals de televisió dedicats a nens d’educació primària i joves (fins a 16 anys). Encara que estan en antena des de fa 30 anys, la primera dècada del segle XXI va portar un canvi d’imatge.

 

glee

 

Escrit per: Raquel Ferrari

rferrari.wordpress.com

 

Series que semblen clonades unes d’altres llancen “superestrelles” creant autèntics moviments de fenomen fan internacionals: Demi Lovato, Selena Gómez, Miley Cirus, enlluernen una fidel audiència de nenes, en la seva majoria de 10 a 14 anys, a través de series com: Los Magos de Waverly Place, Hannah Montana, iCarly o Zack y Cody.

 

Els arguments (tots) narren la vida d’adolescents en les seves diverses variants, a vegades (ok!, sempre) inversemblants: una noia que viu una vida paral•lela posant-se ulleres i una perruca, altres que aprenen màgia o llegeixen el futur o les hi ha que tenen un programa de televisió per Internet que és un èxit. Els guions són simples, els paràgrafs curts, els escenaris fàcilment recognoscibles i de baix pressupost.


Es poden donar moltes interpretacions, hi ha molts angles d’anàlisi d’aquests productes televisius, així com de la televisió com a mitjà de comunicació; variables molt diverses ens permeten treure infinitat de conclusions: edat, nivell educatiu, nivell socio-econòmic, ús d’altres pantalles, quantitat d’hores de consum d’aquests productes i els propis programes i llenguatges mediàtics determinen la influència que puguin tenir i el grau de vulnerabilitat dels joves al seu consum.


Sense aprofundir massa, repassem l’estereotip Disney: la protagonista –ni bufona ni lletja-, és de rasa blanca, amb vestuari informal (leggins, jeans ajustats, samarretes), alegre, sensible, dolça i generalment impulsiva, el que la porta a ficar-se en problemes dels quals mai surt sola perquè el seu grup de parells l’ajuda. Funciona com un mecanisme de rellotgeria a l’hora de generar merchandising (música, joguines, roba). Sent aquest l’objectiu final, hi ha aquí una diferència amb altres series per a joves d’ara i d’abans (Charmed, Buffy cazavampiros, Glee).

 

zackycody


Fins aquí res original, els nois saben que es tracta d’una ficció, saben que els guions no són bons i que estan mal actuats, però es diverteixen. Si filem més fi, succeeix que l’apel•lació a la “fama” com a valor, acompanyada de la falta de privacitat i intimitat i la simplificació i frivolització d’alguns temes, mereix algunes consideracions.


Per exemple: en l’episodi del 13 d’agost de 2011 de iCarly, titulat ‘Vaig perdre el cap’, Sam (és una noia) besa a un noi que odia, per la qual cosa assumeix que ha embogit i que ha d’ingressar en un psiquiàtric, on es dedica a fer pintura amb els dits rodejada de personatges “estranys”, però els seus amics la convencen que no està boja i que ha d’anar-se, cosa que no aconsgueixen fer. Finalment, el famós programa online de iCarly es realitza aquell dia a l’hospital; abunden les bromes i ironies, ofenses i faltes de tacte per tocar un tema com la salut mental.


Als Estats Units, al 2010, un estudi va concloure que 1 de cada 10 joves entre 12 i 17 anys experimentarà un episodi de depressió major en un any. Són quasi dos milions de joves, dels quals només el 40% és probable que rebi tractament, de fet, el suïcidi és la tercera causa de mort entre els joves en aquest país. Aquests nois són l’audiència de iCarly i la responsabilitat de la televisió és enorme; frases com “estic boig” o “escolto veus” no són cool. No significa que els joves no estiguin en condicions de discriminar què és una ficció, es tracta de fer literal una frase feta; una generalització com pot ser “he d’estar boja” és equivocat, amb risc i sobretot estigmatitzant. I aquesta sí que és una frontera que no s’ha de creuar.

 

losmagosdewaverlyplace


S’ha de recomanar als pares que no permetin als seus nens veure aquests programes? És clar que no es tracta d’això. Com sempre, el que convé fomentar és el control de les hores que els nois passen enfront les pantalles i la presència dels pares per saber què hi ha, això suposa el co-visionat i el foment de l’esperit crític. La generació actual de nens entre 8 i 14 anys han crescut en un món d’imatges i no de discursos, els mitjans audiovisuals són el medi ambient per a ells, creen productes per entretenir i per vendre objectes però també models. Avui més que mai el canvi és social.

 

La relació de sinèrgia entre la societat del benestar, les metes individualistes, el desig de fama i la por al conflicte en un univers tecnològic està promovent en països com Estats Units, Holanda, Noruega o Suïssa models en els quals val més el relax, l’esport i el individualisme que l’èxit per l’esforç. Aquestes series per a adolescents són més perilloses per el “endiosamiento” dels seus protagonistes que per la sèrie en sí. Sobretot quan en la seva majoria representes identitats negatives.

 

El somni adolescent de la fàbrica Disney produeix ídols, mai majors de 20 anys, que pugen com l’escuma, es fan famosos i, com no podia ser d’altra manera, tenen la curiosa costum de caure en desgràcia i protagonitzar escàndols diversos que terminen en clíniques de rehabilitació. Des de Britney Spears (ex noia Disney), passant per la incontrolable Lindsay Lohan, fins Demi Lovato, Justin Bieber o Miley Cirus i els seus fulletons amorosos, la màquina de fer diners ràpids consumeix vides i valors.


Malgrat que aquests pre-adolescents que avui criden descontrolats en els recitals dels seus ídols o compren tapes de revistes faran les seves expectatives més realistes a mesura que creixin, és necessari començar a observar quant de tot això impactarà en l’adult que seran a mitjans d’aquest segle quasi recent estrenat.

 

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

Comparteix amb nosaltres

Fundació Joia

logo fundacio joia

Dades contacte

Joia Magazine
c/ Bac de Roda, 149
08018 Barcelona
T. 93 834 49 40
Per a qualsevol dubte o suggeriment: comunicacio@fundaciojoia.org

Avís Legal i Política de Privacitat

Segueix-nos a les xarxes socials

Subscriure novetats

FILTRE ANTI-SPAM suma 3+1
Nom
Mail