I Adam va mossegar la poma

Steve Jobs: icona de la famolenca era consumista, ple de contrastos i ambivalències, tan reeixit com fracassat, per moments dèspota, per moments seductor.

 

jobs

Escrit per: Mª Josefina Vega

Se sap que els gens són responsables d’una part de la nostra personalitat i que l’entorn acaba per modelar-nos. Per això no és d’estranyar que naixessin tants prodigis de la tecnologia en l’avui conegut amb el nom de Silicon Valley, un districte que va veure créixer les empreses dedicades a la fabricació de xips i aparells fascinants de la primerenca era informàtica. També hi havia una mica d’altruisme en aquella època en la qual la tecnologia estava en bolquers. No resultava difícil que et convidessin a recórrer les instal•lacions i els tallers on havien de sorgir articles avui imprescindibles. Gairebé qualsevol que estigués prou intrigat i fos prou llest estava en condicions de rebre la informació i els components adequats per crear els seus propis artefactes. I, més o menys igual que qualsevol d’aquests nois, Steve Jobs va iniciar la seva marxa en els terrenys de l’electrònica.


La vida del CEO d’Apple no podia haver estat més plena d’esdeveniments. Fill d’una estudiant que es va enamorar del seu professor d’origen sirià, va estar a punt de ser donat en adopció a una família de professionals per expressa voluntat de la seva mare; tanmateix, aquells van desistir quan els van dir que la jove no esperava pas una nena, per la qual cosa el bebè va acabar sota la cura d’una humil parella de treballadors. Des de petit Steve va resultar un noi difícil de tractar. Era taciturn, rebel, egoista, i el fet de conèixer certs personatges a la universitat el va dotar de noves armes: la persuasió, el dogmatisme i el que els seus amics (i enemics) denominen «el camp de distorsió de la realitat», donar la volta als arguments pretenent afavorir-se’n o predicar que allò que a priori sembla impossible no ho és tant.

 

jobs2


Els seus tics perfeccionistes, derivats del seu rigor i de l’amor a la bellesa, van ser el tret de sortida de la boja ­iniciativa que va endegar al costat del seu amic Steve Woz Wozniak. Després de visitar un club d’afeccionats a la informàtica van descobrir que construir un ordinador personal era una tasca bastant senzilla, tenint en compte el brillant cervell de Woz. Van millorar els dissenys existents i van vendre un bon centenar de plaques base destinades a aquells aficionats. No obstant això, Steve veia més enllà d’aquell primer assoliment comercial; creia que aquestes màquines serien aviat un element que modificaria el món, així que va emprar la seva capacitat de convenciment a aconseguir el suport d’altres empreses d’electrònica amb vista a dissenyar el primer Apple.


Ja en aquelles primeres èpoques els seus instints tirànics van despuntar, obligant els amics a treballar incansablement per optimitzar el producte, introduint-hi els seus capritxos inopinats, canviant d’opinió cada dia. I ho va aconseguir; la petita societat va anar creixent fins tornar-se competitiva en relació amb les grans d’antany, alhora que es desenvolupava en Jobs el seu característic menyspreu per la labor dels subalterns, tan aviat titllats de porqueria si s’allunyaven d’ell com elevats a la categoria de genis quan feien realitat els seus desitjos.


A causa d’aquests comportaments, Jobs es va anar fent cada vegada menys estimat a les instal•lacions d’Apple, cosa que va implicar que els executius planegessin la seva destitució de la companyia que ell mateix havia erigit. Als 27 anys, a prop d’una depressió, Steve es va replantejar les seves prioritats. Era evident que la seva personalitat era la gran culpable de la seva caiguda en desgràcia, però també dels seus millors assoliments. Aquesta convicció va quallar en les respectives compra i fundació de dues empreses que assolirien una gran importància en el futur: Pixar i NeXT. No obstant això, sense la presència de socis que li fessin de contrapunt, d’ell van emergir les pitjors manies, les quals, finalment, el van conduir a greus pèrdues entrellaçades amb escassos encerts. Malgrat tot, l’empresa de la poma va decidir que era hora de cridar el fill pròdig, atabalada per l’estancament tecnològic i el monopoli de Microsoft; i aquell no va defraudar, ansiós de tornar als braços del seu primer amor, del qual només l’apartarien motius de salut.

 

jobs3


Yin i yang
En una entrevista publicada al diari El País del 30 d’octubre de 2011 van preguntar al seu biògraf, Walter Isaacson, si considerava que Jobs patia un trastorn narcisista, cosa que ell va negar argumentant que «era un home de forta personalitat», cosa que deixa sense explicació moltes de les seves actituds. Si l’autoritat i les normes són el reflex d’un sistema paternalista, no és d’estranyar que Jobs sentís una propensió patològica a transgredir-les com una forma inconscient d’atacar la figura contra la qual lluitava, en una espècie d’estira-i-arronsa del qual intentava escapar. 


El fantasma de l’abandó va sobrevolar sempre el cofundador d’Apple, que va repetir el patró. Quan comptava 23 anys, la seva xicota ocasional, Chrissann Brennan, es va quedar embarassada i ell es va desentendre de la criatura, a la qual va reconèixer anys després per mandat judicial i amb qui va aconseguir una relació mitjanament estable quan tots dos van comprendre les particularitats de l’altre. Així mateix, va estar a punt de sucumbir nova-ment a la temptació de marxar del costat de Laurene Powell, però s’hi va repensar i el 1991 va donar el sí vull a la que hauria de ser la dona de la seva vida.


Steve Jobs va buscar deslliurar-se de l’allargada ombra de l’herència i assemblar-se més al model del seu pare adoptiu que al del seu progenitor, una actitud que va ser el germen del llibre que relata la història personal d’aquest ídol de masses. «Volia que els meus fills em coneguessin», va explicar a Isaacson. Amb tot allò bo i tot allò dolent.

 

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

Comparteix amb nosaltres

Fundació Joia

logo fundacio joia

Dades contacte

Joia Magazine
c/ Bac de Roda, 149
08018 Barcelona
T. 93 834 49 40
Per a qualsevol dubte o suggeriment: comunicacio@fundaciojoia.org

Avís Legal i Política de Privacitat

Segueix-nos a les xarxes socials

Subscriure novetats

FILTRE ANTI-SPAM suma 3+1
Nom
Mail