La televisió amb valors socials existeix?

barriosesamo

La televisió, com el cinema, és un potent prescriptor d’actituds prosocials, però tendim a prestar més atenció als possibles efectes negatius dels missatges en mitjans de comunicació i molt poques vegades posem l’accent en allò positiu.

 

Escrit per: Raquel Ferrari, psicoanalista

rferrari.wordpress.com

 

Però, abans d’analitzar en quina situació es troba la televisió respecte a les conductes prosocials, definim què volen dir aquests termes. Una conducta prosocial és aquella que busca beneficiar l’altra persona; es relaciona amb conceptes com l’altruisme, l’amistat, la cooperació, el fet de compartir, la simpatia i sobretot l’acceptació de l’altre i, òbviament, tot això sempre tindrà a veure amb la salut mental.

 

Tradicionalment es diu que «la bona notícia no ven», que és notícia l’avió que cau i no l’avió que arriba, però en contextos de crisi de valors socials com l’actual, en els quals la incertesa desperta el ressentiment i la desconfiança cap al diferent, recordar que les emocions positives construeixen salut física, psíquica i social és quelcom més que un eslògan, és una prescripció.

 

Freud definia la salut mental com la capacitat de treballar i estimar, una definició simple, àmplia i profunda que acaba incloent tot allò que avui es denomina pensament positiu. Clarament podem identificar l’exposició dels nostres fills i la nostra pròpia a missatges violents en els mitjans de comunicació, però amb quina freqüència veiem en la televisió situacions o conductes prosocials com les d’Efectes positius, el programa de La Xarxa que s’emet per les televisions locals de Catalunya, sobre Comunicació Social?

 

Un estudi realitzat als Estats Units sobre 18 canals i més de 2.000 programes va detectar que el 73% dels programes mostrava algun acte d’altruisme, definit com a ajudar, compartir o donar. De mitjana, els telespectadors veien tres actes d’altruisme per hora, i una tercera part d’aquests actes eren recompensats dins l’argument. Es tractava generalment de programes infantils o per a joves a Disney Channel i Nickelodeon. Aquests resultats són molt estimulants només fins que els comparem amb l’estadística de la televisió prosocial versus la televisió violenta. La conclusió és que un nen o jove americà que mira una mitjana de tres hores al dia la televisió estarà exposat a uns 4.380 actes d’altruisme contra uns 15.330 actes de violència a l’any.

 

lassie

 

Però, encara que sigui aparentment una relació desparella, l’impacte de la televisió prosocial sobre les actituds i les respostes a diverses situacions difícils i grups en risc social ja no es discuteix. Les investigacions conclouen que aquest impacte es mesura en tres tipus de conductes: altruisme, interacció social positiva i acceptació de l’altre.  Per exemple, en un experiment, un grup de nens de 5 i 6 anys van veure un episodi de Lassie en el qual el protagonista salvava un petit cadell de morir ofegat i l’altre grup va veure un episodi de Lassie neutral; després, els nens del primer grup van estar més motivats per ajudar una mascota que el grup neutral. Iguals resultats es noten en relació amb la incidència en el nivell d’interacció social i l’acceptació de les diferències.

 

Però no tot és tan simple. El 1998, els creadors de Barri Sèsam van produir un programa per a nens preescolars i adolescents israelians i palestins. Els personatges que vivien en un carrer israelià en visitaven d’altres d’un carrer palestí. Es van comparar els prejudicis relatius a la gent que pertanyia a una altra cultura en començar a veure la sèrie, i quatre mesos després els nens hebreus van reduir els seus prejudicis, però els palestins els van augmentar en una espècie d’efecte bumerang. Això demostra com pot ser de desafiant tractar de canviar estereotips encara entre gent molt jove.

 

Ara bé, hi ha diferències entre un programa de televisió prosocial de ficció i un de testimonis reals? La predisposició a imitar conductes prosocials es manté en el temps o és només un efecte efímer d’imitació? Sembla que aquests efectes són més duradors en relació amb l’altruisme que amb la tolerància amb les diferències; és més fàcil identificar-se amb personatges que ajuden un altre que amb aquells que són tolerants o cooperen amb grups que són diferents al propi. També s’ha vist que l’efecte és major en els nens petits fins a set anys i declina bruscament a partir dels setze anys, i que és més notable en persones de classe mitjana que en les més desafavorides.

 

Una vegada més, es tracta de valors i objectius socials; necessitem habilitats emocionals per relacionar-nos, i detectar-les en altres és un bon entrenament. Emocions bàsiques com l’alegria, la tristesa o la por existeixen per ser identificades, i la televisió prosocial és una eina excel•lent.

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

Comparteix amb nosaltres

Fundació Joia

logo fundacio joia

Dades contacte

Joia Magazine
c/ Bac de Roda, 149
08018 Barcelona
T. 93 834 49 40
Per a qualsevol dubte o suggeriment: comunicacio@fundaciojoia.org

Avís Legal i Política de Privacitat

Segueix-nos a les xarxes socials

Subscriure novetats

FILTRE ANTI-SPAM suma 3+1
Nom
Mail