L’actriu californiana, icona cinematogràfica durant els anys noranta, ha estat més de quinze anys a l’ombra per una depressió. Però ara ha tornat a les pantalles amb la sèrie Stranger Things de Netflix, renovada i amb ganes de trencar tabús sobre els trastorns mentals, el feminisme i la fama.
En un món en el qual prevalen les conductes addictives amb i sense substàncies, l’ús abusiu de pantalles s’ha transformat en un desafiament per a la psicoteràpia. Està clar que, si traiem el cap a les noves formes en què processem informació i interactuem mitjançant la tecnologia, alguna cosa està passant, i no és sempre una cosa bona. Ja és possible detectar importants diferències culturals en l’ús d’Internet, sobretot entre les persones més joves.
La gestió dels problemes de salut mental sempre ha estat un exemple de dinamisme. Les organitzacions que ens dediquem a la gestió de serveis de salut mental i addiccions som un exemple de com ens adaptem a les necessitats de la comunitat en l’evolució del temps.
En la seva obra filosòfica, Immanuel Kant (1724-1804) va defensar una concepció cosmopolita i universalista de la raó. Un pensament que va cultivar des de la seva ciutat natal de Königsberg (Prússia), d’on gairebé mai va sortir. Era hipocondríac, i això el va portar a viure obsessionat amb els horaris i les rutines, cosa que li va fer tenir por d’abandonar el seu espai de confort.
Quan anys enrere, fins la segona meitat del segle XX, ens referíem a la salut de les dones gairebé sempre era sobre problemes de ginecologia i obstetrícia. Tot i que la medicina va avançar, les diferències entre dones i homes i la seva importància van trigar a ser detectades.
J. K. Rowling, autora d’una de les sagues literàries més famoses dels darrers anys, ha parlat públicament sobre la seva lluita contra la depressió. En més d’una ocasió ha explicat que l’escriptura va ser una de les eines que va fer servir per afrontar el trastorn. De fet, als llibres de l’aprenent de bruixot més famós de tots els temps hi trobem la petjada subtil d’aquest procés de superació.
Enguany les Nacions Unides han decidit que el Dia Internacional de la Discapacitat celebri la seva cita centrant-se en l’apoderament de les persones amb discapacitat, per a un desenvolupament inclusiu, equitatiu i sostenible, i es vinculi com una qüestió transversal per a la consecució dels 17 Objectius per al Desenvolupament Sostenible (ODS).
Promoure i sensibilitzar sobre la salut mental en la infància i l’adolescència és el principal objectiu del projecte Mind-U, desenvolupat per l’Hospital Universitari Parc Taulí de Sabadell. Es tracta d’una pàgina web on les persones joves poden explorar informació, resoldre dubtes i conèixer tècniques per superar moments difícils.
Aquest número de la revista Joia que us presentem és molt especial per a nosaltres, ja que hi coincideixen dues fites importants: hem aconseguit arribar al número 30 i, a més, el dediquem en gran part a parlar de les dones i el feminisme.
La gestió i la recuperació d’habilitats socials i laborals és l’objectiu del servei de Rehabilitació de Joves de Fundació Joia, que el passat mes de setembre va obrir un nou punt d’atenció al districte de Sant Martí. Amb aquest ja són tres els districtes on dona aquest servei: també és present a Sants-Montjuïc i a Gràcia, on durant el 2018 van atendre 268 joves i les seves famílies.
Benvinguts i benvingudes. L'espectacle és a punt de començar! Teatre, música, dansa, circ i salut mental. Això és l’Altre Festival! El primer festival d’arts escèniques i salut mental, amb espectacles que donen visibilitat a les propostes artístiques creades o protagonitzades per persones amb problemàtica derivada de la salut mental i a les obres que reflexionen sobre la salut mental.
El diccionari australià Macquarie va introduir el 2012 la paraula phubbing, combinació de les paraules phone (‘telèfon’) i snubbing (‘fer un menyspreu’), per fer referència al fet d’ignorar algú perquè està parant atenció al telèfon mòbil en lloc de parlar amb tu cara a cara.