Lluïsa Elisabet d'Orleans, víctima de les excentricitats cortesanes
Lluïsa Elisabet d’Orleans, neboda néta de Lluís XIV de França, el Rei Sol, va arribar a ser reina d’Espanya. El seu comportament estrafolari, però, va escandalitzar la cort de Madrid: vestia de manera extravagant, s’emborratxava i descuidava la higiene personal i s’obsessionava amb el menjar i la neteja. La manca d’afectivitat que havia rebut de petita va desencadenar, segurament, el que avui dia es coneix com a trastorn de límit de personalitat.
Llegeix més... Escriure un comentari
Shaun Higton i els seus germans Andrew i Steven, tres productors de cinema noruecs, són els autors del curt 'What´s on your mind?'.
Ja quasi fa dos anys que està en marxa la Xarxa d'Inclusió Barcelona (XIB), un projecte que va néixer amb una missió clara: la de millorar l’ocupabilitat i la inclusió laboral de les persones amb discapacitat. I així ho ha demostrat, amb més de cinc-centes persones que ja han trobat feina.
‘Créixer socialment’ era el lema del congrés de la Taula del Tercer Sector del passat mes de juny. Molt encertat per nosaltres, perquè és alhora una proposta clara, com un avís per a navegants. La proposta és que el creixement sigui social, posant les persones i les polítiques socials al centre de l’acció pública. L'avís és que anem amb cura perquè el creixement econòmic no és sinònim de creixement social.
Ningú no dubta avui dia del benefici que l'economia social està proporcionant a la societat. Només cal analitzar les estadístiques dels anys de crisi per veure com les cooperatives, els centres especials d'ocupació o les empreses d'inserció han continuat amb la seva activitat aportant riquesa i creant ocupació on la resta dels operadors econòmics les destruïen.
Ajudar, cuidar i vetllar pels interessos de les persones que atenem en situacions vulnerables és la missió del Tercer Sector Social, que això ho aconseguim depèn, en bona part, de totes les persones professionals que desenvolupem la nostra activitat laboral en aquest sector, i és per això que ara és el moment de centrar també els nostres esforços en posar al centre el capital humà de l’entitat.
Pertanyo a una generació en la qual el dia s’acabava quan apagava el televisor i em ficava al llit, sempre bastant d’hora perquè calia aixecar-se a dos quarts de set per anar al col·legi. M’agradava escoltar la ràdio, aquells programes nocturns en els quals parlaven a poc a poc, passaven bona música o feien funcions de teatre en viu. Però tot solia acabar, com a molt tard, a la una, generalment perquè em quedava adormida.
Des del punt de vista de l’opinió pública era l’encarnació de l’aventurer feliç, de l’escriptor d’èxit. En realitat, però, era una persona insegura, fràgil i autodestructiva. La depressió crònica i una psicosi incipient van acabar amb la seva vida. Cap teràpia ho va poder evitar.
Apropa Cultura és una porta a la inclusió. Així es defineix aquesta iniciativa, que enguany ha celebrat el seu desè aniversari de promoció de la inclusió i la transformació social a partir de la cultura. Actualment són presents a més de 60 equipaments culturals del territori català.
El jove emperador romà Gai Juli Cèsar August —conegut amb el nom de Calígula— va adquirir la reputació de persona superba i amenaçadora després de governar tot un Imperi de manera desequilibrada i sanguinària. Per això, la seva personalitat sempre ha intrigat persones historiadores, psicòlogues i personal mèdic. Unes i altres han intentat indagar sobre si podia haver tingut algun tipus de trastorn de salut mental o patiment psicològic. Han passat gairebé 2.000 anys i hi ha una pregunta que continua oberta: Per què es comportava així l'emperador? D'hipòtesis no n'han faltat, des de que patia un trastorn bipolar o una esquizofrènia a que només era un home immadur amb traumes d’infantesa.
El que pretenem des de la xarxa DDIPAS és contribuir de forma decisiva a fer que les organitzacions del Tercer Sector Social incorporin els principis i els valors de l’equitat de gènere i l’eradicació de les discriminacions per raó de sexe, tant en la seva cultura i pràctica organitzativa com en la seva actuació i el seu impacte extern.
A principis del segle XXI van començar a fer-se notar uns vuit-cents milions de nois i noies, fills i filles dels que es troben entre els baby boomers i la Generació X: és l’anomenada Generació Y o Millennials.