‘Créixer socialment’ era el lema del congrés de la Taula del Tercer Sector del passat mes de juny. Molt encertat per nosaltres, perquè és alhora una proposta clara, com un avís per a navegants. La proposta és que el creixement sigui social, posant les persones i les polítiques socials al centre de l’acció pública. L'avís és que anem amb cura perquè el creixement econòmic no és sinònim de creixement social.
La salut mental és una dimensió essencial de la salut, un dret fonamental, un factor clau per a la qualitat de vida de les persones, les famílies i les comunitats. A Barcelona el 12 % de la població es troba en risc de patir un trastorn de salut mental al llarg de la seva vida. La crisi econòmica també hi ha impactat de manera molt rellevant i és el detonant de molts trastorns.
Sovint expliquem la Tala del Tercer Sector com una federació formada per 3.000 entitats, que dóna feina a prop de 100.000 persones i que té un pes econòmic que representa aproximadament el 3 % del PIB. Però aquesta és una definició quantitativa.
Tan filòsof com captaire, Diògenes de Sínope s’associa amb la síndrome que porta el seu nom a partir d’una interpretació oposada a la seva conducta. Com a representant de l’escola cínica, rebutjava qualsevol luxe fins al punt de viure als carrers tot just amb unes poques possessions, de les quals també va anar desposseint-se.
Des del punt de vista de l’opinió pública era l’encarnació de l’aventurer feliç, de l’escriptor d’èxit. En realitat, però, era una persona insegura, fràgil i autodestructiva. La depressió crònica i una psicosi incipient van acabar amb la seva vida. Cap teràpia ho va poder evitar.
Acabem de celebrar el mes dedicat a la dona i a aquestes alçades parlar de la dona significa obligatòriament parlar de conciliació i temps, perquè les reivindicacions del paper de la dona no poden quedar relegades només a la necessitat de que tingui presència laboral.
El primer que hauríem d’acordar és que una cosa és un programa «amb» nens i nenes i una altra cosa és un programa «per a» nens i nenes; i el segon és que, quan arribem a la instància junior, kids, etc., el format ja està esgotat i es tracta de rematar-lo.
A ningú se li escapa que els horaris i l'ús del temps són una font de desigualtat no només de gènere, com s’ha anat apuntat al llarg de les darreres dues dècades de recerca, sinó també de desigualtat social.
A principis del segle XXI van començar a fer-se notar uns vuit-cents milions de nois i noies, fills i filles dels que es troben entre els baby boomers i la Generació X: és l’anomenada Generació Y o Millennials.
Fa cent anys, la teràpia ocupacional es va erigir com un dels mètodes per tractar els trastorns de salut mental. A Catalunya, l’Hospital Psiquiàtric de Sant Boi de Llobregat –l’actual Parc Sanitari de Sant Joan de Déu– va ser un dels primers centres a implementar aquest mètode. Sembla que Gaudí hi va contribuir.
Després de passar un estiu on la gran onada de desplaçament de persones refugiades de Síria ha ocupat els titulars dels mitjans, i a les portes del Nadal, sembla que és el moment de les bones accions i de netejar la nostra consciència per tot el que no hem fet al llarg de l’any. Aquesta forma de netejar la consciència, en ple segle XXI, encara es pot identificar amb el concepte d’almoina.
A aquestes altures resulta redundant detenir-nos a definir el que és un prejudici social o un estigma. Citar Goffman o fer referència a innombrables estudis sobre la incidència que els mitjans de comunicació tenen en la construcció social d’un perfil, amb Bandura com a bibliografia de capçalera, és haver d’assumir que hem sigut i som incapaços de modificar el tracte injust, anul•lador de drets que l’estigma imposa al col•lectiu que pateix algun tipus de trastorn mental.
Joia Magazine
c/ Bac de Roda, 149
08018 Barcelona
T. 93 834 49 40
Per a qualsevol dubte o suggeriment: comunicacio@fundaciojoia.org
