Calígula, l'emperador cruel
El jove emperador romà Gai Juli Cèsar August —conegut amb el nom de Calígula— va adquirir la reputació de persona superba i amenaçadora després de governar tot un Imperi de manera desequilibrada i sanguinària. Per això, la seva personalitat sempre ha intrigat persones historiadores, psicòlogues i personal mèdic. Unes i altres han intentat indagar sobre si podia haver tingut algun tipus de trastorn de salut mental o patiment psicològic. Han passat gairebé 2.000 anys i hi ha una pregunta que continua oberta: Per què es comportava així l'emperador? D'hipòtesis no n'han faltat, des de que patia un trastorn bipolar o una esquizofrènia a que només era un home immadur amb traumes d’infantesa.
Llegeix més... Escriure un comentari
El que pretenem des de la xarxa DDIPAS és contribuir de forma decisiva a fer que les organitzacions del Tercer Sector Social incorporin els principis i els valors de l’equitat de gènere i l’eradicació de les discriminacions per raó de sexe, tant en la seva cultura i pràctica organitzativa com en la seva actuació i el seu impacte extern.
A principis del segle XXI van començar a fer-se notar uns vuit-cents milions de nois i noies, fills i filles dels que es troben entre els baby boomers i la Generació X: és l’anomenada Generació Y o Millennials.
Fa cent anys, la teràpia ocupacional es va erigir com un dels mètodes per tractar els trastorns de salut mental. A Catalunya, l’Hospital Psiquiàtric de Sant Boi de Llobregat –l’actual Parc Sanitari de Sant Joan de Déu– va ser un dels primers centres a implementar aquest mètode. Sembla que Gaudí hi va contribuir.
Ja quasi fa dos anys que està en marxa la Xarxa d'Inclusió Barcelona (XIB), un projecte que va néixer amb una missió clara: la de millorar l’ocupabilitat i la inclusió laboral de les persones amb discapacitat. I així ho ha demostrat, amb més de cinc-centes persones que ja han trobat feina.
‘Créixer socialment’ era el lema del congrés de la Taula del Tercer Sector del passat mes de juny. Molt encertat per nosaltres, perquè és alhora una proposta clara, com un avís per a navegants. La proposta és que el creixement sigui social, posant les persones i les polítiques socials al centre de l’acció pública. L'avís és que anem amb cura perquè el creixement econòmic no és sinònim de creixement social.
La salut mental és una dimensió essencial de la salut, un dret fonamental, un factor clau per a la qualitat de vida de les persones, les famílies i les comunitats. A Barcelona el 12 % de la població es troba en risc de patir un trastorn de salut mental al llarg de la seva vida. La crisi econòmica també hi ha impactat de manera molt rellevant i és el detonant de molts trastorns.
Sovint expliquem la Tala del Tercer Sector com una federació formada per 3.000 entitats, que dóna feina a prop de 100.000 persones i que té un pes econòmic que representa aproximadament el 3 % del PIB. Però aquesta és una definició quantitativa.
Pertanyo a una generació en la qual el dia s’acabava quan apagava el televisor i em ficava al llit, sempre bastant d’hora perquè calia aixecar-se a dos quarts de set per anar al col·legi. M’agradava escoltar la ràdio, aquells programes nocturns en els quals parlaven a poc a poc, passaven bona música o feien funcions de teatre en viu. Però tot solia acabar, com a molt tard, a la una, generalment perquè em quedava adormida.
Des del punt de vista de l’opinió pública era l’encarnació de l’aventurer feliç, de l’escriptor d’èxit. En realitat, però, era una persona insegura, fràgil i autodestructiva. La depressió crònica i una psicosi incipient van acabar amb la seva vida. Cap teràpia ho va poder evitar.
Acabem de celebrar el mes dedicat a la dona i a aquestes alçades parlar de la dona significa obligatòriament parlar de conciliació i temps, perquè les reivindicacions del paper de la dona no poden quedar relegades només a la necessitat de que tingui presència laboral.
El primer que hauríem d’acordar és que una cosa és un programa «amb» nens i nenes i una altra cosa és un programa «per a» nens i nenes; i el segon és que, quan arribem a la instància junior, kids, etc., el format ja està esgotat i es tracta de rematar-lo.