Lady Bird (el seu nom real és Christine, però només respon pel sobrenom) és una noia de 17 anys que va a una escola catòlica a Sacramento i d’aquí a poc temps anirà a la universitat. Lady Bird odia la seva ciutat perquè mai passa res, odia la seva escola, s’avergonyeix de la seva família de classe treballadora i sempre es baralla amb la mare.
El Marcos és pare i bomber, però, després d’una fatídica experiència, pateix estrès posttraumàtic i perd la capacitat de reconèixer en ell mateix i en altres persones els sentiments. Ja no és capaç de relacionar-se com abans amb els seus amics i les seves amigues, i fins i tot per la seva filla, Lola, perd tots els sentiments i la seva relació és freda i buida.
Una història sobre tres dones a les quals les uneix una mateixa història de patiment emocional, però que passa en tres èpoques diferents. Aquesta podria ser una primera aproximació a Las horas, de Stephen Daldry, però seria realment molt banal, perquè és molt més que això. Per començar, és una adaptació de la novel·la homònima de Michael Cunningham, i les dues tenen com a fil conductor l’escriptora Virginia Woolf i el seu llibre La senyora Dalloway.
Aquesta és una història “quasi divertida”: parlar del patiment psicològic en clau d’humor és un tema complicat, i potser aquesta pel·lícula es queda a mig camí. El protagonista és en Craig, un adolescent que es veu superat per les circumstàncies del seu dia a dia i que, quan veu que sovint té idees suïcides, s’apropa a l’hospital a demanar suport.
Tothom té llum i foscor a dins, i això és el que el director Darren Aronofsky, conegut per les seves pel·lícules surrealistes, ens vol mostrar amb la pel·lícula Cisne Negro, que compta amb la base del clàssic ballet El Llac dels Cignes de Txaikovski i que va fer guanyar a Natalie Portman un premi Oscar a la millor actriu.
Per què les dones continuen a càrrec de la llar a cost zero? Aquesta és la pregunta que planteja el subtítol del nou llibre on la periodista Samanta Villar reflexiona sobre la doble jornada amb la qual conviuen la majoria de les dones, i que avui en dia encara no es té en consideració.
En Charlie (Logan Lerman) ha viscut en primera persona la pèrdua de persones estimades des de ben jove. Ara no només s’enfronta a una etapa plena de reptes com és l’adolescència, sinó que intenta tirar endavant després del suïcidi del seu millor amic poc abans de començar la trama de la pel·lícula, que està basada en un llibre escrit pel mateix director del film.
Hi havia una vegada un psicoterapeuta que va voler trobar la segona moralitat a 15 contes clàssics. Aquesta persona era Jorge Bucay i el seu extens anàlisi el va voler plasmar al llibre ‘Cuentos clásicos para conocerte mejor’ de l’editorial Espasa.
Aquest és el primer llibre de Jara Pérez, i no és un llibre d’autoajuda, com pot semblar. Ens l’hem de prendre com una visió personal de l’autora sobre la bogeria. El text és una proposta que desmunta unes quantes suposicions que ens fem en el nostre dia a dia. No hi trobareu lliçons sobre les emocions ni sobre què s’ha de fer si patim amb la nostra parella o si creiem que tot està perdut. El que hi trobareu són aquestes i altres qüestions però exposades des de la lògica, i després que cadascú prengui les decisions que cregui convenients.
Montse Domènech ha tractat a la seva consulta el patiment psicològic i els problemes personals que els nens i les nenes tenen arran de l’assetjament escolar. Per això va decidir plasmar en aquest llibre les seves històries, per enfrontar-nos amb aquesta realitat i ensenyar-nos el camí a seguir per ajudar-los.
Cinc minuts pot ser un temps molt curt si estàs gaudint d’aquesta estoneta, o ser una pausa eterna mentre esperes que passi alguna cosa important; en tot cas, és un temps que pot ser molt valuós i profitós si sabem utilitzar-lo al nostre favor, i això és el que ens vol ensenyar el llibre ¿Y si cinco minutos pudieran cambiar su día?, de l’editorial Elfos.
L’actriu Marián Álvarez interpreta a l’Anna, una noia jove que treballa en un servei d’ambulàncies i, tot i que la seva vida laboral està resolta i fins i tot sembla gaudir d’ella encara que no s’adoni, no passa el mateix amb la seva vida personal, fet que ens va descobrint el cineasta Fernando Franco a través del suggeriment.
Joia Magazine
c/ Bac de Roda, 149
08018 Barcelona
T. 93 834 49 40
Per a qualsevol dubte o suggeriment: comunicacio@fundaciojoia.org
