La pel•lícula de les mil lectures

birdman

Birdman

Alejandro González Iñárritu

2014

 

La pel•lícula guanyadora de quatre Oscar el 2015 (millor pel•lícula, millor guió, millor fotografia i millor director) sembla no distingir entre el que és realitat i ficció, i segurament ho fa, entre altres raons, perquè es presenta en un fals únic pla seqüència, que provoca també mil lectures.

 

Escrit per: Beatriz Castillo


Aquesta tècnica poc usual ha fet que la majoria de crítiques s’hagin centrat en el virtuosisme tècnic i hagin parlat poc de l’alt nivell narratiu amb el qual el director, Alejandro González Iñárritu, ha volgut mostrar a un actor, Riggan Thomson (Michael Keaton), que s’ha guanyat la fama fent pel•lícules comercials i que ara vol aconseguir el respecte del públic de Broadway dirigint una adaptació teatral.

 

birdman2


Aquest film, que, si hem de dir de què parla, només es pot dir d'un àlter ego i un superjò en forma de consciència humana amb plomes (l’home-ocell) que decideix fer-se tangible a través d’un peculiar deliri amb el qual conviu Keaton, però que sembla ser inexistent per a la resta de personatges encara que comparteixen hores, drama i escenari. I segurament és per aquesta ambigüitat que tenen la resta de personatges davant d’un home que gaudeix d’un ego que li permet moure objectes amb la seva ment, sortir volant enmig d’un carrer de Nova York o parlar amb l’home-ocell, que costa tant distingir què és per a González Iñárritu realitat i què és ficció.


Una altra possible lectura es pot fer amb un personatge que la crítica no ha deixat de mencionar, i que interpreta Edward Norton. Representa un actor que només actua quan està fora de l’escenari, i que segurament per això només pot tenir relacions sexuals quan hi ha un públic expectant. L’ego d’aquest personatge és tot el contrari del de Keaton? L’un gaudeix d’un superjò que li parla dels seus somnis i fins i tot li explica com aconseguir-los i l’altre pateix el seu superjò com si fos una camisa de força.

 

birdman3


L’última interpretació necessita mirar la trajectòria cinematogràfica del director de Birdman, qui, com diuen alguns, es nota que té un gran ego, que s’estima molt a ell mateix, i que aquesta pel•lícula potser hagi estat la seva màxima forma d’expressió interior. El mateix podríem pensar de Michael Keaton, que va fer un dia de Batman i que ara ha intentat guanyar l’Oscar a millor actor amb aquest film, però malauradament no ha estat així.


El subtítol, La inesperada virtut de la ignorància, es pot interpretar també de dues formes: la ignorància de tots aquells amb qui Riggan Thomson ha de compartir escenari i que no es permeten escoltar el seu ego, o la ignorància de Thomson quan intenta escoltar-lo i creure que això que li diu l’home-ocell pot ser veritat. En tot cas, un final que també dóna peu a les interpretacions personals, amb el somriure i els ulls grans que posa Emma Stone a l’última escena.

 

 

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

Comparteix amb nosaltres

Fundació Joia

logo fundacio joia

Dades contacte

Joia Magazine
c/ Bac de Roda, 149
08018 Barcelona
T. 93 834 49 40
Per a qualsevol dubte o suggeriment: comunicacio@fundaciojoia.org

Avís Legal i Política de Privacitat

Segueix-nos a les xarxes socials

Subscriure novetats

FILTRE ANTI-SPAM suma 3+1
Nom
Mail