El calaix de sastre del TDAH

tdah

TDAH: Hablar con el cuerpo
José Ramon Ubieto
Editorial UOC

 

Podríem dir que el Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat és el trastorn de salut mental de moda entre la població infantil i juvenil, si no fos per les conseqüències negatives que això comporta; però què sabem realment d’aquest trastorn?

 

Escrit per: Beatriz Castillo


En el llibre TDAH: Hablar con el cuerpo, el psicoanalista clínic José Ramón Ubieto intenta recopilar una sèrie de dades prou interessants i aptes per a un públic no especialitzat que fa veure el trastorn des d’un altre punt de vista. Per ell, aquest trastorn és com un calaix de sastre que en realitat se centra en el patiment psíquic dels nens i nenes del segle XXI entorn de l’escola i l’aprenentatge.


El llibre, que diu que l’Acadèmia Americana de Pediatria admet que el 20% dels metges es guien per l’instint a l’hora de diagnosticar aquest trastorn i no per la guia clínica, defensa intensament la necessitat de professionals clínics i no pas de del món de l’educació a l’hora de realitzar el diagnòstic, i per això esmena els diferents instruments de diagnòstic existents.


El concepte atenció apareix diversos cops entre les més de cent pàgines del llibre per explicar que no radica únicament en el significat concret de prestar atenció, sinó en la capacitat de resoldre situacions complexes i noves; el llibre, a més, parla de com la forma de percebre el món afecta els natius digitals i de com això pot influir a l’hora de diagnosticar-les, ja que «sempre estem atents a tot però sense centrar-nos mai de veritat en una cosa concreta», diu Ubieto.


El preu dels fàrmacs per tractar el TDAH també té espai en aquest llibre, com el màrqueting que els ha envoltat durant anys, cosa que permet indagar una mica en la història d’aquest trastorn que, segons l’autor, data de 1865, quan un metge va parlar d’un nen que mai no parava i no feia allò que se li encomanava.


Potser la part més divertida és quan Ubieto parla de les consultes que ha tingut amb pares i mares, amb alguns casos sorprenents d’autodiagnòstic, o del cas d’una mestra que va aconsellar a una mare que portés perquè li diagnostiquessin el fill acabat d’arribar d’un país en guerra on li havien matat el pare, creient que el seu problema era de TDAH perquè no parava prou atenció a classe. Per això parla del paper que han d’assumir els pares i les mares, basat en la participació i la coresponsabilitat.


Ubieto, que està totalment en contra de l’etiquetatge prematur en els infants, destina les últimes pàgines del llibre a la part més proactiva i fàcil d’aplicar en l’actualitat, el treball en xarxa entre l’atenció social, l’educació i la salut, dins el qual destaca, entre altres, les accions que les persones docents poden implementar a les aules.

 

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

Comparteix amb nosaltres

Fundació Joia

logo fundacio joia

Dades contacte

Joia Magazine
c/ Bac de Roda, 149
08018 Barcelona
T. 93 834 49 40
Per a qualsevol dubte o suggeriment: comunicacio@fundaciojoia.org

Avís Legal i Política de Privacitat

Segueix-nos a les xarxes socials

Subscriure novetats

FILTRE ANTI-SPAM suma 3+1
Nom
Mail