La importància de les coses bones

unahistoriacasidivertida

Una historia casi divertida
Anna Boden i Ryan Fleck
2010

 

Craig, un noi de 16 anys, ingressa voluntàriament en una unitat psiquiàtrica després d’haver tingut pensaments suïcides. Així comença Una historia casi divertida, un film que no deixa gaire clara la seva intenció però que almenys no estereotipa els trastorns mentals com en altres pel•lícules.

 

Escrit per: Laura López


Una vegada ingressat, Craig coneix Bobby –que li farà de mentor en la seva curta estada de cinc dies–, Noelle –la noia que li acabarà agradant– i altres interns, tots amb unes històries i unes peculiaritats que conformen en la ment de l’espectador algunes de les patologies psiquiàtriques més comunes.

 

unahistoriacasidivertida2


Hi podem veure la relació que Craig manté amb els seus companys i companyes d’estada i els problemes personals que l’han dut a la seva situació actual. Problemes que no semblen suficients per portar-lo a tenir idees suïcides: els pares l’estimen, va a una bona escola, és un noi llest i no té tampoc cap carència material ni emocional. El seu argument és que se sent molt deprimit i estressat davant la perspectiva d’entrar en una bona universitat, trobar una bona feina i casar-se amb una bona noia; coses que encara no han passat i que gairebé no preocupen cap adolescent.


En tot cas, els personatges hi són tractats amb poca profunditat menys el protagonista, de qui en sabem una mica més, encara que els motius que se’ns donen són massa lleugers per portar-lo a tenir aquests problemes. Semblen més una forma desesperada de donar raons més o menys vàlides per començar la pel•lícula que problemes de veritat que porten algú a tenir tendències suïcides. Dels altres en sabem que Bobby té una filla, que està en espera perquè li donin plaça en una llar residència i que s’ha intentat suïcidar sis cops, mentre que de Noelle només es veuen les marques de talls al braç i a la cara. De la resta de companys i companyes se’n ressalta alguna peculiaritat, però tampoc se’n diu res més. Tot i així, almenys no hi veiem cap idea estigmatitzant ni preconcebuda dels trastorn mentals.

 

unahistoriacasidivertida3


En general, la pel•lícula no deixa clara la seva intenció. No se sap si el que es vol comunicar és una crítica a la joventut que, tenint de tot, no sap viure sense deprimir-se i vol cridar l’atenció, si és un intent de fer reflexionar sobre els problemes de les persones que no poden avançar o si només és una altra pel•lícula d’amors juvenils que només busca entretenir.


Una pel•lícula que no resulta gaire brillant i segurament ha passat molt inadvertida entre el públic per la seva lleugeresa, però que explica una bonica història i transmet el sentiment que els problemes es poden solucionar i que hem de donar més importància a les coses bones que tenim a la vida.

 

 

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

Comparteix amb nosaltres

Fundació Joia

logo fundacio joia

Dades contacte

Joia Magazine
c/ Bac de Roda, 149
08018 Barcelona
T. 93 834 49 40
Per a qualsevol dubte o suggeriment: comunicacio@fundaciojoia.org

Avís Legal i Política de Privacitat

Segueix-nos a les xarxes socials

Subscriure novetats

FILTRE ANTI-SPAM suma 3+1
Nom
Mail