Qui és la persona destinatària de la carta?

lascartasquelospadresnuncarecibieron

Las cartas que los padres nunca recibieron
Ramon Andreu Anglada
Octaedro, 2014

 

Escriuries una carta que mai no serà llegida pel destinatari? Segurament la primera resposta serà no perquè llavors perd el seu sentit principal, que és fer arribar les teves paraules, reflexions o comentaris a la persona desitjada.

 

Escrit per: Beatriz Castillo

 

El psiquiatra Ramon Andreu Anglada capgira la utilitat de les cartes introduint-les a les seves sessions de psicoteràpia com a eina per tancar processos. En el seu últim llibre, Las cartas que los padres nunca recibieron, recopila més de deu testimonis reals, persones que han decidit fer psicoteràpia amb ell i que mitjançant una carta han pogut dedicar unes paraules als familiars més propers que han tingut un paper (bo o dolent) al llarg de la seva existència, amb la finalitat de posar punt i principi a una nova actitud davant la vida.

 

Aquestes cartes, que van dedicades a pares, mares i germans, principalment, tenen a veure poc amb la demanda inicial amb la qual van arribar les persones que les han escrit a la consulta del doctor. Però la informació prèvia i el petit context que Anglada aporta aconsegueixen fer entendre el patiment que han viscut uns testimonis que ara se senten prou valents per perdonar, recriminar o oblidar les coses viscudes amb aquests familiars.

Al llarg del llibre, l’autor intenta que la persona lectora hi identifiqui el que ell anomena el GPS de cada pacient. Aquest GPS són les coordenades que rebem en la infància i l’adolescència per formar-nos com a persones adultes. En el cas d’aquests testimonis, segons Anglada, moltes d’aquestes coordenades han estat tòxiques per falta de salut psicològica.

 

Anglada, a més de psiquiatre i escriptor, s’anomena intermediari, ja que és ell qui rep les cartes en comptes dels familiars, perquè considera que els familiars «no estan ni estaran en condicions de comprendre el seu contingut i encaixar-lo, assimilar-lo, elaborar-lo, ni digerir-lo», concreta.

 

Així, en poques pàgines podem comprendre com el malestar psicològic es traspassa d’una persona a una altra (i fins i tot de generació en generació), sense importar l’edat, el sexe o el vincle familiar, i no sempre de forma conscient. Segurament per això, les cartes expliquen el patiment i la mala salut mental per la qual han passat els autors i les autores de les cartes (maltractaments, abusos sexuals, incomprensió, anorèxies....), i en cadascuna el doctor explica el motiu d’aquest traspàs de malestar psicològic entre familiars: de marits a mullers, de mares i pares a fills i filles, i de germans grans a germans petits, per exemple.

 

La reflexió final arriba cap a les últimes pàgines, quan el llibre es replanteja qui és realment la persona destinatària de la carta: segurament ho és la mateixa que l’ha escrit, ja que li ha servit per ordenar els seus pensaments, posar límits al patiment i encarar una nova actitud davant la vida.

 

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

Comparteix amb nosaltres

Fundació Joia

logo fundacio joia

Dades contacte

Joia Magazine
Avinguda Josep Tarradellas, 19-21
08029 Barcelona
T. 93 452 04 67
Per a qualsevol dubte o suggeriment: comunicacio@fundaciojoia.org

Avís Legal i Política de Privacitat

Segueix-nos a les xarxes socials

Subscriure novetats

FILTRE ANTI-SPAM suma 3+1
Nom
Mail