Deliris religiosos

themaster

The Master, dirigida pel nominat a cinc premis Oscar Paul Thomas Anderson, és un drama basat en les experiències de Freddie (Joaquin Phoenix), un ex marine dels Estats Units que, després de la Segona Guerra Mundial, es converteix en un rodamón que va de feina en feina sense massa èxit. Una nit es cola en un vaixell on coneix a Lancaster Dodd (Philip Seymour Hoffman), el líder d’una secta religiosa anomenada La Causa. Després de la seva trobada, Freddie es converteix en la ma dreta de Lancaster, però quan la secta triomfa i aconsegueix atraure nombrosos seguidors, a Freddie li sorgiran dubtes.

 

Escrit per: Laura López

 

La història se centra en la figura de Freddie com a persona que ha perdut tota ambició a la vida i que viu sense rumb, a més de amb una obsessió pel sexe, i en el personatge de Lancaster, el líder d’una secta que clarament fa referència a l’Església de la Cienciologia (el personatge de Dodd està inspirat en el creador de la Cienciologia, L. Ron Hubbard).

 

themaster2

 

A nivell tècnic, The Master té uns molt bons efectes visuals i la interpretació és excepcional, però deixa un buit argumental. El major problema és que quan acaba la pel•lícula no saps de què va. Queda clar que es presenta el salt a la modernitat en Estats Units després de la guerra, que hi ha un protagonista que no sap quin és el seu destí i que es veu l’arribada d’una nova religió protagonitzada per El Mestre; però és un retrat sobre les relacions de poder? És una mirada crítica cap a la religió? Evoca els anys 50 que ara es tornen a posar de moda?

 

El que prometia com l’explicació dels orígens d’una de les majors sectes del món, es converteix en un conjunt de situacions grotesques, estranyes i surrealistes. Masses escenes sense sentit aparent que l’espectador ha d’encaixar en el seu cap com un puzle per arribar, si pot, a comprendre-les.

 

themaster3

 

El major encert d’Anderson és unir en una mateixa pel•lícula a tres monstres de la interpretació com Phoenix, Hoffman i Amy Adams (que interpreta a la fidel i impassible dona de Dodd). El film interessa fora d’ell mateix, ja que la curiositat sorgeix per saber si és cert que en la Cienciologia s’utilitzen mètodes tan absurds com es mostren a la pel•lícula i si les seves bases fundacionals són tan irreals com proposa la cinta.

 

 

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

Comparteix amb nosaltres

Fundació Joia

logo fundacio joia

Dades contacte

Joia Magazine
Avinguda Josep Tarradellas, 19-21
08029 Barcelona
T. 93 452 04 67
Per a qualsevol dubte o suggeriment: comunicacio@fundaciojoia.org

Avís Legal i Política de Privacitat

Segueix-nos a les xarxes socials

Subscriure novetats

FILTRE ANTI-SPAM suma 3+1
Nom
Mail