La metàfora d'allò quotidià

takeshelter

Take Shelter

Jeff Nichols
2011

 

El director Jeff Nichols ens explica a Take Shelter la història d’un obrer, Curtis (Michael Shannon), que viu amb la dona i la filla sorda en un poble rural del sud dels Estats Units. Tot en la seva vida és normal fins que comença a tenir una sèrie de malsons premonitoris que el condueixen a l’obsessiva necessitat de construir un refugi com a protecció davant el que suposadament s’aproxima. Per dur-ho a terme s’hi obstina econòmicament i la seva estabilitat familiar i mental comencen a esfondrar-se.

 

Escrit per: Laura López


La crisi econòmica queda patent durant tota la pel•lícula, que mostra la pèrdua de treball, les dificultats econòmiques i sanitàries i la sol•licitud d’un crèdit en una situació desfavorable. Aquest context embolica la salut mental del protagonista, que a conseqüència dels seus malsons creu tenir esquizofrènia com la seva mare. Per això acudeix a diferents professionals, però sense èxit, ja que el que ell vol és que escoltin el que li passa i no que l’interroguin sobre la seva vida.

 

takeshelter2


Més enllà del trastorn mental que sembla tenir el protagonista, Nichols crea una metàfora mitjançant l’equivalència entre una catàstrofe i les calamitats econòmiques d’Occident. Curtis podria ser qualsevol pare de família que es veu superat per la seva situació econòmica i que necessita una via d’escapament, en aquest cas materialitzada en un problema de salut mental. També és una cinta sobre la incomunicació, tant dins la família com dins la comunitat. Curtis no és capaç d’explicar a la família ni als amics el que li passa perquè no vol que aquesta sensació s’apoderi també d’ells, i també perquè té por de confirmar el que ja sap: que pateix un trastorn mental.

 

Davant aquest panorama, destaquen sobretot les interpretacions de Shannon i Jessica Chastain, que fa el paper de la dona de Curtis. Ella intenta comprendre el que li passa al seu marit per no empitjorar més la situació, cosa que no aconsegueix fins al plànol final. La pel•lícula subratlla la unitat familiar com a resposta a aquests problemes.


Nichols crea un film que desconcerta. Aquells que esperin veure una pel•lícula apocalíptica com les grans produccions de Hollywood s’equivocaran. Les premonicions de Curtis són sempre el fil conductor, però el que en realitat veurà l’espectador és una pel•lícula que es podria emmarcar dins el gènere indie i que tracta d’una cosa més profunda que una simple fi del món, i que és allò que en realitat preocupa a la societat.

 

 

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

Comparteix amb nosaltres

Fundació Joia

logo fundacio joia

Dades contacte

Joia Magazine
c/ Bac de Roda, 149
08018 Barcelona
T. 93 834 49 40
Per a qualsevol dubte o suggeriment: comunicacio@fundaciojoia.org

Avís Legal i Política de Privacitat

Segueix-nos a les xarxes socials

Subscriure novetats

FILTRE ANTI-SPAM suma 3+1
Nom
Mail