Una història light per a adolescents

eljuegosiguesinmi

El juego sigue sin mí
Martín Casariego
Siruela, 2015

 

El pas de l’adolescència a l’adultesa pot ser difícil de plasmar en una novel·la, i això és el que li ha passat a Martín Casariego a El juego sigue sin mí. La complexitat de posar-se en la pell d’un adolescent, el Samuel, té molt a veure amb la joventut que va viure l’autor, tan diferent a l’època actual.

 

Escrit per: Beatriz Castillo


Aquest aspecte fa que el llibre, que tenia la intenció de ser una guia juvenil per a mares i pares, i també per a adolescents, serveixi per entretenir i posar sobre la taula algunes de les claus del pensament adolescent, com pot ser el suïcidi o l’amor-odi, però en canvi no serveix per arribar a empatitzar amb el protagonista i prendre’l com a exemple.


La persona més adulta de tota aquesta història és el Rai, un noi d’uns divuit anys que és contractat pels pares del Samuel perquè l’ajudi amb les matemàtiques. Aviat el Rai veu que el problema del Samuel té poc a veure amb els nombres i molt a veure amb el pas del temps i la necessitat de créixer descobrint i enfrontant situacions noves.


Segurament per això el llibre parla d’experiències ja passades o experiències que viurà el protagonista al llarg de les pàgines de la novel·la. Així, el Samuel va creant la seva personalitat, però sempre comptant amb l’ajuda del Rai, que, sense adonar-se’n, fa que el seu pupil sàpiga prendre bones decisions a la vida.


Les reflexions sobre el suïcidi arriben cap a la meitat del llibre, però sense entrar gaire en detalls i només relacionant-lo amb el suïcidi per desamor. Una oportunitat perduda per introduir amb més profunditat el patiment psicològic en la joventut i la necessitat de saber demanar ajuda quan es necessita.


El llibre és de fàcil lectura i segurament ja haurà estat devorat per més d’un lector o lectora adolescent, però, seria molt més profund i hauria arribat a un públic més ampli si l’autor s’hagués estalviat el intent de contextualitzar aquest llibre en l’actualitat i hagués parlat de l’època que realment volia plasmar, els anys vuitanta. Potser aquest és el motiu pel qual deixa un regust d’incomplet, perquè es queda curt per a l’adolescent i no dóna gaires pistes per als pares i les mares que volen fer de Rai.

 

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

Comparteix amb nosaltres

Fundació Joia

logo fundacio joia

Dades contacte

Joia Magazine
c/ Bac de Roda, 149
08018 Barcelona
T. 93 834 49 40
Per a qualsevol dubte o suggeriment: comunicacio@fundaciojoia.org

Avís Legal i Política de Privacitat

Segueix-nos a les xarxes socials

Subscriure novetats

FILTRE ANTI-SPAM suma 3+1
Nom
Mail