No seràs feliç, siguis com siguis

lobster

The Lobster
Yorgos Lathimos
2015

 

Viure en parella sembla que hagi de ser l’única cosa que diferencia les persones dels animals. Aquest és el missatge que dóna el director de cinema Yorgos Lathimos en la seva darrera pel·lícula, The Lobster (‘La llagosta’), una distopia que no et deixarà indiferent.

 

Escrit per: Beatriz Castillo


El món s’ha convertit en un espai on els essers humans han de buscar recursos per sobreviure a les estructures socials d’Estat, que s’han creat sota l’imperatiu que la vida en parella és l’única forma de vida humana. Si no tens parella, o la trobes en 45 dies o et converteixes en un animal; això sí, en l’animal que tu vulguis.

 

lobster2


Perquè la trobis, l’Estat et «facilita» les coses. T’envia a un hotel de solters i solteres on s’organitzen activitats perquè hi puguis conèixer la teva mitja taronja. Perquè augmentin les teves possibilitats d’èxit, no pots tenir sexe ni masturbar-te; i en cas que tinguis un candidat o candidata seguiràs les pautes marcades perquè us pugueu conèixer. Si amb 45 dies veus que no en tindràs prou, pots guanyar dies participant a l’activitat de caça d’humans on, per cada persona caçada, guanyes un dia més abans de transformar-te en animal.


En aquest marc surrealista, però alhora sublim, coneixem com és la vida a través de Colin Farrell, que interpreta un home d’uns quaranta anys a qui la dona l’acaba de deixar per un altre. Lathimos ens ensenya aquest hotel on es promou la vida en parella, però no l’amor ni l’enamorament. Segurament per això es fa difícil ser feliç, i l’única forma de supervivència és trobar una persona amb qui compartir alguna cosa, com ara que als dos us sagni el nas o que sigueu miops. Característiques que indiquen que has trobat la teva ànima bessona.

 

lobster3


El segon món arriba quan Farrell, veient que no té cap possibilitat d’aconseguir la seva mitja taronja ni dissimulant, decideix fugir al bosc on viuen les persones antagonistes a la vida en parella. Allà et pots masturbar però no pots tenir contacte sexual amb ningú; tampoc no podreu ballar agafats, ni tenir parella. Un món igual de dictatorial que l’altre, amb estructures socials diferents però també inamovibles.


L’últim món és el de la ciutat, on l’anonimat l'ajuda a passar més desapercebut, tot i que cal saber enganyar els controls. La gran urbs serà l’únic espai on les parelles per amor podran viure el seu idil·li, encara que mai no tindran la llibertat de mostrar-se tal com són.

 

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

Comparteix amb nosaltres

Fundació Joia

logo fundacio joia

Dades contacte

Joia Magazine
c/ Bac de Roda, 149
08018 Barcelona
T. 93 834 49 40
Per a qualsevol dubte o suggeriment: comunicacio@fundaciojoia.org

Avís Legal i Política de Privacitat

Segueix-nos a les xarxes socials

Subscriure novetats

FILTRE ANTI-SPAM suma 3+1
Nom
Mail