Tenir por a la mort

unmonstruovieneaverme cartel

Un monstruo viene a verme
Juan Antonio Bayona
2016

Tenir por és el sentiment més natural i més comú a totes les persones. A vegades ens costa veure-ho, però l’acabem acceptant. Però tenir pensaments malintencionats i contradictoris amb el que realment sentim perquè una situació ens supera i no la podem aguantar més, ja no és tan fàcil d’acceptar, perquè és en aquest moment quan ens preguntem si realment som bones persones o ens hem convertit en monstres.

Escrit per: Beatriz Castillo


Amb aquesta reflexió tan complicada, però alhora tan natural i humana, el director de cinema Juan Antonio Bayona ens endinsa en un món imaginari i ens explica tres històries que ens ajudaran a trobar el que és realment veritat i el que és només un pensament inofensiu.

un monstruo viene verme1

En Connor (Lewis MacDougall) és un noi de 12 anys que viu amb la seva mare (Felicity Jones), que pateix un càncer. Això fa que ell s’hagi d’encarregar de totes les tasques de la casa i assumir unes responsabilitats per a les quals encara no està preparat. Per això rep la visita del monstre, que l’ajudarà a superar la por a les fantasies i a la realitat.  

 

Buscant només la veritat és com coneixem al monstre que el visita, l’altre protagonista d’aquest film, que compta amb el guió de Patrick Ness, l’autor de la novel·la en la qual s’ha basat la pel·lícula. El monstre explica a en Connor tres històries que en principi semblen no tenir cap sentit per a ell, però que li serveixen de vàlvula d’escapament. L’última història que escoltem és la del propi Connor, per exigència del monstre, que li acaba descobrint si és realment una mala persona o no.

un monstruo viene a verme2

 

La barreja entre realitat i fantasia que fa Bayona potser no agrada a tothom, perquè genera sentiments que provoquen la llàgrima fàcil, però és amb aquesta fórmula com fa que ens endinsem en el cap d’en Connor i alhora ens sentim identificades amb la seva realitat, perquè els sentiments que viu aquest noi són uns sentiments universals i la seva lluita interior constant, més o menys gran, és la que tenim totes les persones.

 

És per això que pot ser un film amb més d’una lectura. Però arriba un moment en el qual en Connor fa un crit de desesperació al conèixer la veritat, i és quan el públic podria també cridar per acompanyar-lo fins al final.

 

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

Comparteix amb nosaltres

Fundació Joia

logo fundacio joia

Dades contacte

Joia Magazine
Avinguda Josep Tarradellas, 19-21
08029 Barcelona
T. 93 452 04 67
Per a qualsevol dubte o suggeriment: comunicacio@fundaciojoia.org

Avís Legal i Política de Privacitat

Segueix-nos a les xarxes socials

Subscriure novetats

FILTRE ANTI-SPAM suma 3+1
Nom
Mail