Massa simplicitat per abordar l'anorèxia

hastaloshuesos portada

Hasta los huesos
Martin Noxon
2017

Sembla que a Netflix li agrada arriscar-se amb temes polèmics que tornen a tenir com a públic objectiu les adolescents. Així ho ha demostrat un altre cop amb la seva recent estrena de ‘Hasta los huesos’ (‘To the bone’), aquest cop en format film.

Escrit per: Beatriz Castillo

Ellen (Lily Collins) és una noia de 20 anys que pateix anorèxia i ja ha sigut desnonada per diversos centres mèdics que l’han donat per perduda, fins que, gràcies a l’obstinació de la seva madrastra, coneix a Keanu Reeves, un metge que utilitza un mètode alternatiu que l’ajudarà a que comenci a acceptar l’ajuda que se li brinda.

 

Després que la plataforma de continguts creés polèmica amb la sèrie ‘Por 13 razones’ (‘13 Reasons why’) on es parla de l’assetjament escolar i el suïcidi, aquest cop li toca a l’anorèxia i els trastorns de l’alimentació. Amb un argument que ha despertat tot tipus de sensacions –des de que és un film brillant a que està ple de tòpics- coneixent la carrera de la directora de la pel·lícula, Martin Noxon, i la seva experiència en primera persona amb l’anorèxia, algunes persones s’han quedat amb la sensació de que és lineal i massa simple des de l’inici fins al final.

 

hastaloshuesos 1

 

Encara que és veritat que ha despertat diversitat d’opinions, serà difícil que generi la polèmica que va crear la sèrie de Brian Yorkey, segurament perquè la societat està molt més acostumada a veure, llegir i escoltar parlar de l’anorèxia que no pas del suïcidi juvenil. De totes formes, Noxon ja ha aclarit diversos cops que la seva intenció és només “la d’iniciar una conversa i obrir un debat”.

 

Potser, en aquest aspecte, Netflix ha decidit utilitzar la mateixa estratègia que ‘Por 13 razones’: presentar un situació real de la societat, i que a partir d’aquí les parts exposin la seva opinió per generar el debat post projecció, sense que sigui el film el que indueixi a decidir què està bé i què està malament.

 

hastaloshuesos 3

 

Si pensem que aquesta ha estat la intenció de Noxon, cal destacar com a positiu la importància de que hagi treballat dur per mostrar imatges de cossos que pateixen anorèxia. No obstant això, fluixeja en el moment que intenta traslladar el trastorn de salut mental a l’era digital, fent que la seva protagonista hagi utilitzat un compte de Tumblr que acaba provocant el suïcidi d’una altra noia afectada per l’anorèxia. No li dona el suficient protagonisme a aquest fet per a que puguem contextualitzar el problema a l’actualitat, i el mal que fan tots els webs que circulen per la xarxa pro anorèxia i pro bulímia.

 

 

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

Comparteix amb nosaltres

Fundació Joia

logo fundacio joia

Dades contacte

Joia Magazine
c/ Bac de Roda, 149
08018 Barcelona
T. 93 834 49 40
Per a qualsevol dubte o suggeriment: comunicacio@fundaciojoia.org

Avís Legal i Política de Privacitat

Segueix-nos a les xarxes socials

Subscriure novetats

FILTRE ANTI-SPAM suma 3+1
Nom
Mail