Thelma i Louise a la italiana

Locas de alegria

Locas de alegría
Paolo Virzì
2016

Les actrius Valeria Bruni i Micaela Ramazzotti es fiquen en aquest film en la pell de Beatrice i Donatella, dues dones que estan internes en un centre de rehabilitació psiquiàtrica i que l’únic que volen és sortir per tornar a fer la seva vida i recuperar les persones que han hagut de deixar fora.

Escrit per: Laura López

Beatrice porta un temps al centre i explica a tothom que és una comtessa a la que han tret tot el que tenia, quan en realitat és una dona que a causa del seu trastorn ha perdut la posició social i econòmica. La pel·lícula comença quan Donatella arriba al centre. És una noia tímida, molt prima, amb tatuatges, lesions al cos i molt inestable mental i emocionalment. Entre les dues protagonistes creix una amistat que sembla millorar les seves situacions i que les impulsa a fugir del centre i començar una aventura a l’estil Thelma i Louise.

 

Beatrice és un huracà, no calla mai, és molt extravertida, impulsiva, manipuladora, plena d’ocells als cap i està diagnosticada de bipolaritat. El cas contrari és Donatella, una jove torturada pel que va fer i el que ha perdut, és una persona molt trista, insegura, plena de remordiments i diagnosticada amb depressió crònica. Però aquests condicionants no les impedeix fugir per intentar trobar cadascuna les persones importants i poder així reprendre la seva vida.

 

locas de alegria1

 

Ens trobem amb una comèdia que no triga en convertir-se en drama i que no dona treva en les dues hores que seguim la Beatrice i la Donatella fugint per trobar-se de cara amb la realitat de les seves vides i amb les dificultats que tenen per superar el passat degut als seus trastorns de salut mental. Elles intenten salvar el que tenien sense adonar-se que el primer que han de fer és recuperar-se elles primer.

 

La pel·lícula comença amb una clara intenció de comèdia, i no la deixa durant tot el film, però s’imposa el drama en quant se’ns presenten les històries que hi ha darrere les protagonistes. El viatge que emprenen amb la seva fugida s’inicia com una alliberació i una cerca de la felicitat, però acaba funcionant com una teràpia en adonar-se que la realitat que van deixar fora les segueix afectant i que el seu camí cap a  aquesta felicitat passa per la rehabilitació.

 

locas de alegria2

 

El millor del film, sense dubte, és la interpretació de les dues protagonistes, destacant sobretot la de Valeria Bruni (Beatrice), en qui recau molt l’èxit de la pel·lícula. El que queda més fluix són els diàlegs, ja que a través d’ells no s’aprofundeix en els problemes de la Beatrice i la Donatella. Un punt a favor és la visió oberta i integradora que es dóna del centre on estan internes, un lloc on es pot aconseguir la rehabilitació, en front el model psiquiàtric de reclusió i prohibicions.

 

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

Comparteix amb nosaltres

Fundació Joia

logo fundacio joia

Dades contacte

Joia Magazine
Avinguda Josep Tarradellas, 19-21
08029 Barcelona
T. 93 452 04 67
Per a qualsevol dubte o suggeriment: comunicacio@fundaciojoia.org

Avís Legal i Política de Privacitat

Segueix-nos a les xarxes socials

Subscriure novetats

FILTRE ANTI-SPAM suma 3+1
Nom
Mail