La dificultat de transmetre els sentiments

Cartel ALEGRIA TRISTEZA

Alegría Tristeza
Ibon Cormenzana
2018

El Marcos és pare i bomber, però, després d’una fatídica experiència, pateix estrès posttraumàtic i perd la capacitat de reconèixer en ell mateix i en altres persones els sentiments. Ja no és capaç de relacionar-se com abans amb els seus amics i les seves amigues, i fins i tot per la seva filla, Lola, perd tots els sentiments i la seva relació és freda i buida.

Escrit per: Laura López

És bastant complicat basar una pel·lícula en les emocions. Plasmar en imatges quelcom tan subjectiu i abstracte sempre requereix molta habilitat per part tant del director com d'actors i actrius, però en aquest cas, gràcies bàsicament als segons, s’aconsegueix.

 

No és un film que transmeti gaire sentiment perquè el guió no acompanya; deixa moltes qüestions per tractar, ja que només presenta uns fets, però no hi aprofundeix. El pes de transmetre els sentiments recau en els actors i les actrius, que sí aconsegueixen arribar a l’espectador. Quant al tractament del trastorn, sabem que el protagonista té aquest problema i sabem per què es desencadena, però en realitat no s’explica suficientment en què consisteix.

 

alegriatristeza1

 

La pel·lícula se centra més en la recuperació del Marcos. Després de mentir per tornar a la feina i ser la causa que es desencadeni un accident greu, firma una autorització per ingressar en un centre psiquiàtric. Allà coneix la Luna, una doctora que l’ajuda a recuperar una part de les seves emocions, i també coneix altres interns i internes. Quan es troba en aquest centre es veu una mica la relació amb els seus companys i companyes, però l’atenció se centra sobretot en les sessions amb el doctor en cap que el tracta. La trama es resol bastant sobtadament en els últims deu minuts, quan surt del centre i viu una situació estressant amb la seva filla que el fa reaccionar.

 

alegriatristeza2

 

En general és una pel·lícula molt plana. Sí que transmet sentiment gràcies a les actuacions, sobretot del Marcos i la Lola, però, com a punt negatiu, el guió es queda bastant curt i el pes argumental es deixa en mans dels silencis que es creen en les escenes i a través dels flashbacks. Es troba a faltar un guió molt més profund i treballat que posi de relleu la importància del trastorn.

 

El punt positiu és que no hi ha manipulació sentimental, no s’utilitza el trastorn per fer una pel·lícula supèrflua i plena d’estereotips; al contrari, tant el tractament del trastorn com el de la situació al centre psiquiàtric són molt respectuosos i no cauen en la banalització. De fet, aquest aspecte i les actuacions fan que el film sigui recomanable, encara que no pas per recordar.

 

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

Comparteix amb nosaltres

Fundació Joia

logo fundacio joia

Dades contacte

Joia Magazine
c/ Bac de Roda, 149
08018 Barcelona
T. 93 834 49 40
Per a qualsevol dubte o suggeriment: comunicacio@fundaciojoia.org

Avís Legal i Política de Privacitat

Segueix-nos a les xarxes socials

Subscriure novetats

FILTRE ANTI-SPAM suma 3+1
Nom
Mail