Acceptar les nostres ombres

la locura como superpoder

La locura como superpoder
Jara A. Pérez López
Libros Cúpula, 2019

Aquest és el primer llibre de Jara Pérez, i no és un llibre d’autoajuda, com pot semblar. Ens l’hem de prendre com una visió personal de l’autora sobre la bogeria. El text és una proposta que desmunta unes quantes suposicions que ens fem en el nostre dia a dia. No hi trobareu lliçons sobre les emocions ni sobre què s’ha de fer si patim amb la nostra parella o si creiem que tot està perdut. El que hi trobareu són aquestes i altres qüestions però exposades des de la lògica, i després que cadascú prengui les decisions que cregui convenients.

Escrit per: Laura López

El primer que hi destaca Pérez és el paper que té la persona amb trastorn mental dins la societat, qüestionant si ha d’adaptar-se a la societat o ha de ser aquesta la que ha d’emmotllar-se a la diversitat de persones que existeix, perquè "allò normal només és un programa de la rentadora i la diversitat és infinita, tant com les formes d’interpretar la realitat", escriu.

 

Deixa clara la importància de donar veu a la primera persona, evitant així dos fenòmens molt recurrents: el que ella anomena "pastís de maduixa", segons el qual ens han fet creure que la nostra vida ha de ser de color de rosa quan, en realitat, tots i totes tenim ombres; i el fet de parlar dels trastorns mentals amb un to psiquiatritzant, que l’únic que aconsegueix és que les persones acabin no tenint veu ni vot. Així, no podem buscar el benestar complet perquè això fa que ens fiquem de cap en la depressió, ja que és un objectiu inassolible.

 

Un altre tema al qual fa referència, i que està molt de moda, són les relacions o les persones tòxiques. Critica la por a allò tòxic, com si tothom hagués de ser perfecte; si trobem algú tòxic no l’acceptem, quan tothom ha pecat de tòxic algun cop a la vida.

 

Les xarxes socials i les noves tecnologies també tenen un paper important al llibre. Són una eina que ens aporta molts beneficis. L’autora responsabilitza les persones pel seu mal ús, ja que "les xarxes canalitzen una falta que realment és dins nostre". Destaca que són una nova forma d’omplir uns buits que ja eren en nosaltres abans.

 

Un dels punts més interessants que tracta Pérez en el llibre és l’ideal de parella. D’una manera molt clara ens diu que trobar parella no és la solució a tots els nostres problemes, i que no hem de perseguir "l’amor Disney". També desmunta les creences tradicionals sobre l’amor, com ara que ho pot tot, que la gelosia és amor o que necessitem una parella per sentir-nos completes, entre d’altres.

 

És un llibre clar i sense segones intencions, només amb la d’exposar unes quantes realitats quotidianes que ens angoixen i donar-nos una explicació senzilla. I, sobretot, la de fer veure que acceptar els nostres monstres i les nostres ombres moltes vegades és la millor solució.

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

Comparteix amb nosaltres

Fundació Joia

logo fundacio joia

Dades contacte

Joia Magazine
c/ Bac de Roda, 149
08018 Barcelona
T. 93 834 49 40
Per a qualsevol dubte o suggeriment: comunicacio@fundaciojoia.org

Avís Legal i Política de Privacitat

Segueix-nos a les xarxes socials

Subscriure novetats

FILTRE ANTI-SPAM suma 3+1
Nom
Mail