La impotència de les drogues

beautiful boy

Beautiful Boy
Felix van Groeningen
2018

A Beautiful Boy trobem la història real d’un pare (David Sheff) que veu impotent com el seu fill (Nic Sheff) cau en el món de les drogues. A partir d’aquí es mostra una història on es pot veure que tothom pot consumir drogues i que sempre al darrere hi ha una causa, encara que el film no ho fa evident.

Escrit per: Laura López

La història està explicada des de la perspectiva del pare, que es qüestiona contínuament què ha fet malament en l’educació del seu fill per haver de passar per aquesta situació. El Nic és un noi exemplar, però en un moment donat de l’adolescència passa de consumir algun cop marihuana a ser addicte a la metamfetamina. I la pel·lícula no diu per què. Els espectadors i les espectadores poden treure les seves conclusions: un nen que va passar pel divorci del pare i la mare (i que ha de viatjar per veure la mare perquè viu a l’altra punta del país); un noi que és bo en els estudis i li agrada escriure i dibuixar, però que comença a tancar-se en si mateix. Com li diu el seu pare: "Què et passa, que ara sempre estàs tancat a la teva habitació escoltant música i dibuixant i ja no parlem mai?" El que pot semblar una actitud típica adolescent es veu com va derivant en una depressió per no encaixar en la realitat i una voluntat d’evadir-se’n provant les drogues.

beautiful boy 1

Però trobem un problema en aquesta pel·lícula, i no és la trama, sinó la manera d’explicar-la. El director ha escollit una fórmula de salts en el temps en la qual el present es va intercalant amb el passat, però d’una forma que enreda la linealitat de la trama i fa que el públic no acabi d’entendre la història cronològicament. S’entremesclen aquests salts i de vegades es fa complicat discernir si estàs veient el passat o el present. Des d’un punt de vista cinematogràfic aquest plantejament no acaba d’encaixar, però des del punt de vista de la història ens trobem amb un relat que ens fa adonar que les drogues no entenen de classe social, i que no només és molt dur sortir-se’n, sinó que el camí que ha de fer la família és moltes vegades pitjor perquè veu impotent com els fills o les filles cauen en aquest món i no poden fer res si els protagonistes no volen.

beautiful boy 2

Es troba a faltar, potser, una visió més profunda de la relació entre el pare i el fill en el present (en el passat sí que podem veure que és una relació molt sana i compenetrada), ja que quan estan junts l’actitud del pare és més de reflexió i d’observació, i el fill és qui contínuament pren la decisió de tornar a recaure sense que el pare hi pugui dir la seva.

 

La pel·lícula és recomanable. Però, per aquelles persones interessades en el tema, potser és millor llegir els dos llibres que van escriure el pare i el fill sobre la seva vivència.

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

Comparteix amb nosaltres

Fundació Joia

logo fundacio joia

Dades contacte

Joia Magazine
c/ Bac de Roda, 149
08018 Barcelona
T. 93 834 49 40
Per a qualsevol dubte o suggeriment: comunicacio@fundaciojoia.org

Avís Legal i Política de Privacitat

Segueix-nos a les xarxes socials

Subscriure novetats

FILTRE ANTI-SPAM suma 3+1
Nom
Mail