Sembla que a Netflix li agrada arriscar-se amb temes polèmics que tornen a tenir com a públic objectiu les adolescents. Així ho ha demostrat un altre cop amb la seva recent estrena de ‘Hasta los huesos’ (‘To the bone’), aquest cop en format film.
Fer sensibilització pel que fa als trastorns de salut mental és una tasca delicada. La doctora Kay R. Jamison mostra, a través de la seva autobiografia, un mètode poc corrent però alhora molt directe: parla des de la seva pròpia experiència, tant com a psicòloga i professora en psiquiatria, com a diagnosticada amb un trastorn bipolar.
August Pullman és un nen de 10 anys molt especial que protagonitza la història de ‘Wonder’. Tot i que li agraden les mateixes coses que a qualsevol criatura de la seva edat, hi ha una cosa que l’August no ha fet mai: anar a l’escola. Una malaltia va provocar que nasqués amb una greu anomalia a la cara, motiu pel qual el petit Auggie va haver de passar per nombroses operacions que li van deixar la cara deformada.
Abans de començar a llegir el llibre de James Rhodes, un dels més eminents concertistes de piano de l’actualitat, s’ha de fer un preludi que ens posa en situació: Rhodes va decidir ajuntar en aquest llibre el pitjor i el millor de la seva vida. Aquesta decisió no la va prendre per fer diners, ni com una carta dirigida a algú en concret per venjança, o fins i tot com una cura de salut mental, sinó per ajudar a altres persones que poguessin estar en situacions semblants per a que demanin ajuda, encara que això li representés perdre la seva intimitat. No ho va tenir fàcil perquè la seva ex dona va intentar evitar que publiqués aquest llibre perquè creia que faria mal al fill que tenen en comú. Però ell no era de la mateixa opinió, va gastar 2 milions d’euros i va arribar fins al Tribunal Suprem per aconseguir que, finalment, la Justícia li donés la raó.
En aquest llibre de menys de 200 pàgines trobem una part de la història del Wil, un noi que pateix un trastorn de salut mental i que està ingressat en un centre psiquiàtric. El Wil explica la seva experiència en aquest centre i la relació amb la resta de pacients. L’autor de la novel·la ha confirmat que hi va plasmar moltes de les seves pròpies experiències, ja que ell està diagnosticat amb un desordre obsessiu-compulsiu i també va ser ingressat.
L’amor, el temps i la mort són els pilars d’aquesta història que ens explica el moment més dur de la vida del Howard, un publicista que passa per una llarga depressió després de la mort de la seva filla. Les amistats i sòcies no saben què fer perquè reprengui la seva vida i el negoci de la publicitat que està a punt de perdre, i més quan saben que el Howard ha escrit cartes, però no a persones, sinó a coses: a l’amor, al temps i a la mort.
“Oh, lo que podríamos ser si dejáramos de acarrear los restos de lo que somos"; aquest és segurament un pensament que se’ns ha passat pel cap algun cop a la vida. Sentències com aquestes són les que trobem al poemari de Tyler Knott, Por mucho que duela, un títol que fa referència a la vida i les ganes de viure, malgrat que el seu títol original, Caçadors de llum, recollia millor la seva essència.
El camí a la popularitat porta a racons que fan que perdis la perspectiva. És una lliçó apropiada per a resumir aquesta pel·lícula de David Cronenberg, especialista en cinema psicològic, que ens trasllada a la tòpica ciutat de Los Angeles. És en aquest centre neuràlgic on coneixerem uns personatges que lluiten per aconseguir la fama.
La Claire Bennett (Jennifer Aniston) és una dona amb cicatrius molt doloroses. Les visibles són les físiques, però aquest dolor crònic és un company de viatge d’una cicatriu molt més dolorosa: la que li va provocar una greu tragèdia familiar.
L’Arthur Brennan (Matthew McConaughey) viatja fins a Aokigahara, als peus del Mont Fuji de Japó, per acabar amb la seva vida en un bosc que s’ha convertit en una espècie de cementeri de suïcides. Quan tot just comença el ritual que ha preparat per matar-se a través d’una sobredosis de pastilles, apareix un home ferit que ha decidit que finalment vol viure i marxar d’aquest bosc.
Kevin (James McAvoy) conviu amb 23 personalitats diferents. Encara que ha demostrat a la seva psiquiatra que la seva vida està normalitzada, ha segrestat tres noies sota la petició d’algunes de les seves personalitats per poder així alliberar la personalitat número 24.
Hélène és una noia que viu a Montreal i que pateix assetjament escolar. Les seves amigues ja no li parlen i passa el seu dia a dia rebent bromes i insults dels seus companys i les seves companyes de classe. A casa tampoc ho té fàcil, amb dos germans i una mare que treballa i els cuida sense descans. La seva via d’escapament és llegir Jane Eyre, la novel·la de Charlotte Brontë, amb la qual se sent identificada.
Joia Magazine
Avinguda Josep Tarradellas, 19-21
08029 Barcelona
T. 93 452 04 67
Per a qualsevol dubte o suggeriment: comunicacio@fundaciojoia.org
