Cinema i llibres


La ficció supera la realitat

lahabitacionPer al Jack, un nen de cinc anys, l’habitació és l’únic lloc que coneix. La seva mare, la Joey, ha creat en aquest espai, on no hi ha finestres i només es pot veure el cel a través d’una claraboia, un petit món adaptat a les seves necessitats més bàsiques. El Jack creu que l’habitació és l’únic que hi ha al món, però la realitat és que ell ha nascut en aquella habitació perquè la seva mare va ser raptada set anys enrere, quan en tenia dinou.

La importància dels colors

chicodeojosazulesAquesta és la història de B. B., un home de quaranta anys que viu amb la seva mare viuda, la qual va assignar a cadascun dels seus fills un color: negre és agressiu, marró és tímid i blau, el petit, és un assassí. B. B. somia amb matar la seva mare i es desfoga publicant petits relats en un blog on té tots els seus amics i amigues virtuals, i on vol també explicar la història de la seva família.

Bona feina

whiplashAndrew (Miles Teller) és un noi de 19 anys que té el somni de convertir-se en el millor bateria de jazz i que per això estudia al millor conservatori de música de la Costa Est dels Estats Units. Terence Fletcher (J. K. Simmons) és un professor conegut pel seu talent, però també pels seus mètodes d’ensenyament. Quan Fletcher escull Andrew per formar part del seu grup de jazz a l’escola, la vida del noi canvia.

Final recaptatori

twlohaTo write love on her arms no és només una pel•lícula sobre una noia de 19 anys que inicia un procés de superació de la seva addicció a les drogues, el trauma sofert per una violació, la bipolaritat, la depressió i l’autolesió; també és el canal perfecte per donar a conèixer mundialment l’associació To Write Love On Her Arms, que es va crear arrel de l’experiència de la cantant Renee Yohe, a qui dóna vida en aquest film l’actriu Kat Dennings.

No seràs feliç, siguis com siguis

lobsterViure en parella sembla que hagi de ser l’única cosa que diferencia les persones dels animals. Aquest és el missatge que dóna el director de cinema Yorgos Lathimos en la seva darrera pel·lícula, The Lobster (‘La llagosta’), una distopia que no et deixarà indiferent.

Un entorn poc ortodox

meyerhoffJoachim Meyerhoff, l’autor d’aquest llibre, és també el protagonista d’aquesta història on explica la seva vida des dels set anys i la seva experiència vivint al bell mig d’un centre psiquiàtric amb els seus pares i els seus dos germans grans.

Mesurar el benestar i no el capital

LaeconomiadelbiencomúnNomés la crisi econòmica sembla que sigui el motiu pel qual de sobte ens hem adonat que el sistema capitalista no funciona, o no funciona tal com la majoria de població voldríem: per millorar la nostra vida i al servei de les persones, i no només perquè una determinada part mínima de la societat faci caixa.

La incomoditat amb Camille

camilleA vegades cal veure un estil de cinema que no saps si el que estàs veient és una obra d’art o tot el contrari, en tot cas, que incita al debat. Segurament el film Camille Claudel 1915 és d’aquests que deixen mal gust de boca, però per què?

Una història light per a adolescents

eljuegosiguesinmiEl pas de l’adolescència a l’adultesa pot ser difícil de plasmar en una novel·la, i això és el que li ha passat a Martín Casariego a El juego sigue sin mí. La complexitat de posar-se en la pell d’un adolescent, el Samuel, té molt a veure amb la joventut que va viure l’autor, tan diferent a l’època actual.

Un consell administratiu governat per cinc emocions

insideout CartelSi ja heu vist la pel·lícula Inside Out segurament la vostra vida haurà canviat. Un abans i un després només per estar mirant durant una hora i trenta-cinc minuts un film de dibuixos animats. Sembla una broma, però mai cap document audiovisual no havia aconseguit reunir, en un mateix espai, grans i petits, i que ambdues parts prestessin el mateix grau d’atenció durant l’explicació d’una cosa tan complexa com són els mecanismes interns de les emocions humanes.

Precarietat mental

latrabajadoraDesprés de quatre anys de silenci, Elvira Navarro ens porta La trabajadora, on narra la història d’Elisa, una dona de 26 anys que treballa en un grup editorial i que pateix precarietat laboral, la qual cosa l’obliga a compartir pis amb Susana, una estranya dona sense passat. Elisa és la coprotagonista i la narradora de la vida de Susana. Segons Elisa, s’ha limitat a transcriure i posar ordre al que la seva companya de pis li va explicar, per poc creïble que resulti.

Comparteix amb nosaltres

Fundació Joia

logo fundacio joia

Dades contacte

Joia Magazine
c/ Bac de Roda, 149
08018 Barcelona
T. 93 834 49 40
Per a qualsevol dubte o suggeriment: comunicacio@fundaciojoia.org

Avís Legal i Política de Privacitat

Segueix-nos a les xarxes socials

Subscriure novetats

FILTRE ANTI-SPAM suma 3+1
Nom
Mail