Craig, un noi de 16 anys, ingressa voluntàriament en una unitat psiquiàtrica després d’haver tingut pensaments suïcides. Així comença Una historia casi divertida, un film que no deixa gaire clara la seva intenció però que almenys no estereotipa els trastorns mentals com en altres pel•lícules.
¿Somos todos enfermos mentales?, del psiquiatre Allen Frances, és un cop d’atenció sobre els usos i abusos de la psiquiatria i del DSM com a eina per sobrediagnosticar les persones considerades «normals» que sucumbeixen a les indicacions dels psiquiatres influenciats pel poder de la indústria farmacèutica.
Si estàs llegint aquestes línies i ets un empresari amb motivació per millorar la teva responsabilitat social i implementar accions que beneficiïn el teu entorn més proper, aquest és el teu llibre.
Podríem dir que el Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat és el trastorn de salut mental de moda entre la població infantil i juvenil, si no fos per les conseqüències negatives que això comporta; però què sabem realment d’aquest trastorn?
La història de Lars y una chica de verdad comença com moltes altres històries. Un noi que viu al garatge de casa decideix un dia presentar la xicota a la família. La sorpresa arriba quan el seu germà i la seva cunyada descobreixen que Bianca és una nina de plàstic.
Sembla impossible poder ficar-se realment al cap d’una persona i escoltar els seus pensaments sense que aquests pateixin cap mena de censura en el moment just que algú altre els està escoltant, però a La luna no está el seu autor, Nathan Filer, ha aconseguit que això passi, i d’una manera tan real que està escrit igual que està pensat: escenes que vénen i se’n van, frases sense acabar, barreja de temes i salts en el temps.
Wright ens mostra la història real de Nathaniel Ayers (Jamie Foxx), un genial violoncel•lista que desenvolupa esquizofrènia mentre estudia en un conservatori i decideix viure al carrer. Allà és on el troba Steve López (Robert Downey Jr.), periodista de The Angeles Times, que, impressionat pel seu talent, decideix escriure una sèrie d’articles sobre la seva vida que treuen el músic de l’anonimat.
La pel•lícula guanyadora de quatre Oscar el 2015 (millor pel•lícula, millor guió, millor fotografia i millor director) sembla no distingir entre el que és realitat i ficció, i segurament ho fa, entre altres raons, perquè es presenta en un fals únic pla seqüència, que provoca també mil lectures.
Què passaria si un dia et llevessis i la teva carn es caigués a trossos, et sortissin cucs del cos i fessis molt mala olor? Això és el que li passa a Erin Fancher, la protagonista de la novel•la de Laura Fernández La chica zombie.
L’últim sospir dels antics manicomis abans de la reforma psiquiàtrica que es va dur a terme a l’Estat espanyol el recull el film El hombre de arena, que pren com a excusa les condicions inhumanes en les quals havien de sobreviure en aquells centres interns les persones amb trastorns de salut mental, deficiència psíquica i fins i tot homosexuals, que es consideraven un perill social, per acabar narrant al final una història d’amor.
Lowboy és la història d’un jove de 16 anys que intenta salvar el món de la seva fi, ocasionada per l’escalfament global. Però Will Heller, o Lowboy, com li agrada dir-se, és un noi especial, pateix esquizofrènia paranoide i recorre el metro de Nova York buscant a l’Emily, qui l’ha d’ajudar en la seva fita. La mare de Will, Violet, intenta trobar-lo amb l’ajuda del detectiu Ali Lateef.